(Foto: Paul Palau, del llibre Canigó. Màgia d'una muntanya.
Objectif Sud, 2009).
SOLSTICI 1
Atiem el foc, del vèrtex ençà, perquè la nit esdevingui partera i doni a llum les lletres, l'alenar, els sons profunds al rou de la tartera.
Que cremi tot, i amb tot, de l'a a la zeta! Amb crepiteig d'espurna transparent calarem mots del coll a la terreta, ho encendrem tot: mal gessamí i bon fem.
Neutralitzant, obrint i tancant llavis, traurem del paradís l'essa sonora que, incandescent, i amb vist-i-plau dels savis
s'escamparà impia, seductora, com el verí de meuques i operaris entre la nit i la incipient aurora.
El fantàstic disc de SanjosexTemps i rellotge (de moment l'últim, però per poc temps...) té cançons que semblen fetes expressament per acompanyar diversos estats d'ànim. Una d'aquestes, Polvorons amb mel, és imprescindible per a una nit com la d'avui, que transcorre amb una barreja de nostàlgia i il·lusió, d'embafament i d'alegria. Independentment de les creences i els moments vitals de cadascú, la nit de Nadal té un no sé què d'especial i sempre deixa un regust de polvorons amb mel, aspre i dolç a la vegada.
Aquí en teniu el vídeo que, a banda de reinterpretar la cançó amb
aportacions en directe, utilitza com a extra algun altre respresentant de l'escena
bisbalenca...
Sanjosex: Polvorons amb mel (Temps i rellotge, 2007)
La nit més màgica, més boja, més viva, més ancestral, més curta, més lluminosa, més esclatant, més embriaga, més càlida, més col·lectiva, més nostra...
Aquest any la diada de Sant Jordi es presenta animada, culturalment parlant. A banda dels tradicionals punts de venda de llibres i roses que, amb un ull a la caixa i un altre al cel, aguantaran estoicament tota la jornada, hi haurà diverses activitats al voltant de la literatura, però també de la cançó. En podeu veure algunes aquí. Entre totes aquestes, concretament entre les que es faran a Barcelona, en vull destacar quatre que em toquen de prop. Una: la festa del 22 a la nit a la sala Apolo, que amb el nom de L'Ànima del Sant Jordi aplegarà el món literari català per donar el tret de sortida a la diada maratoniana de l'endemà. Com el seu nom indica, part d'aquesta festa serà retransmesa pel programa Ànima del Canal 33. Dues: l'Espai Òmnium, situat a la Rambla de Catalunya (entre Diputació i Gran Via) durant tota la diada, per on hi passaran diversos escriptors (Baulenas, Alzamora, Alexandre, Gordillo, Picó, Abelló, Porcel, Pijuan, De Jòdar) i en el qual hi haurà una activitat participativa per donar a conèixer la cultura catalana (o posar-ne a prova el coneixement) entre grans i petits, ja siguin autòctons, nouvinguts, guiris o passavolants. Tres: l'espectacle musical Detotarrel, creat especialment per a l'ocasió, i que tindrà lloc a les 19h a la Plaça de la Universitat, amb la presència de Nour, Joan Garriga o Gerard Quintana entre d'altres. I quatre: per acabar la jornada amb una mica de cançó, el concert que Cesk Freixas farà a l'auditori del C.A.T. de Gràcia a les 22h.
Avui és Santa Eulàlia (Laia o Lali pels amics), i comencen les festes d'hivern de Barcelona. A diferència de La Mercè (festes guiris per excel·lència), les de Santa Eulàlia són les més populars (en el sentit arrelat i tradicional del terme): passejada de les Laies, mostra de bestiari festiu, mostra de gegantons, cercavila, pastissets, correfoc, aixecada del penó a l'Ajuntament... A més, no hi ha el perill que plogui, perquè aquests dies la copatrona està contenta i es guarda les llàgrimes pel setembre, per aigualir la festa de la seva rival. Au, a gaudir-ne!
El foc ho renova tot. Les esperances, les il·lusions i els anhels de llibertat. Per això, quan arriba Sant Joan i els carrers dels Països Catalans s'omplen de flames (reals, virtuals o metafòriques) els ànims van a l'alça. Bon solstici, bona festa i bon estiu.
JUNY
Per Sant Joan, amiga, te'n faria retret
si és cas que no venies al festeig que tindrem.
Cada noia fadrina demanarà un promès,
l'alfàbrega i la ruda voldran llum dels estels.
Sentiràs com s'esberlen de claror els fanalets.
Farem focs d'artifici com no es veu en els cels
perquè caiguin estrelles
i en bombes de paper
pugin de nou enlaire enduent-se'n els precs
-i el teu
si t'atrevies
Sense voluntat d'apuntar-me cap medalla, no puc estar-me de dir que el temps ha donat la raó a l'anotació que vaig escriure just quan començava el mes (Març marçot).
Les notícies ens parlen de neu i fred polar i les previsions insisteixen en advertir que la davallada de temperatures es pot fer notar més a les properes hores.
Tot just comença la primavera, però ja se sap que el març marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot...
"Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i a la jove si pot". Aquesta dita popular, amb les corresponents variants que genera la tradició oral, resumeix d'allò més bé el mes que encetem.
El fred, si pot, encara fa estralls. Sobretot a muntanya i a les terres interiors, al rerepaís, on les gebrades i la boira del matí recorden a tort i dret que l'hivern encara no és mort. Un hivern que bé podria ser representat per la vella a la vora del foc i que, en pocs dies, donarà pas a la jove, la primavera. I és que aquest mes té el privilegi d'acollir un dels canvis més espectaculars de l'any: l'equinocci de primavera, que s'esdevé pels volts del vint-i-u.
Enguany no ha fet el fred que calia esperar. Hi ha qui ho atribueix al canvi climàtic, un concepte que ha passat de científic a mediàtic en poc temps. Altres parlen dels cicles irregulars de la natura: de tant en tant hi ha sequeres i calorades, com hi ha glaçades i gotes fredes. I això passa ara, passava fa cent any i passarà mentre la Terra sigui Terra. En són testimoni les dites populars.
Aquest any la diada de Sant Jordi es presenta animada, culturalment parlant. A banda dels tradicionals punts de venda de llibres i roses que, amb un ull a la caixa i un altre al cel, aguantaran estoicament tota la jornada, hi haurà diverses activitats al voltant de la literatura, però també de la cançó. En podeu veure algunes 
Avui és 
Sense voluntat d'apuntar-me cap medalla, no puc estar-me de dir que el temps ha donat la raó a l'anotació que vaig escriure just quan començava el mes (
