EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

LLETRES

Triadú, més que un referent

1 d'octubre de 2010

Temps enrere parlava de la necessitat d’identificar i reconèixer els referents de la nostra cultura, especialment en un temps d’incertesa (però també d’esperances) com ho és l’actual. I en parlava en el context del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que des de l’any 1969 (Jordi Rubió i Balaguer) i fins al passat

Llegir més

Una veu per al món

3 de maig de 2010

I de cop, un sms m’obre un calaix que havia quedat amagat en algun racó del cervell des de feia anys, més d’una vintena. Del calaix en surt una cançó. I aquella lletra, que de petit amb prou feines havia entès, recobra, ara, tota la seva força esperançadora… UNA VEU PER AL MÓN Obrim serens

Llegir més

La gran novel·la pop sobre Figueres

29 d'abril de 2010

Diuen que totes les grans ciutats porten associades grans ficcions narratives (i els que ho diuen, posen com a exemple el Londres de Dickens, el París d’Hugo, el Dublín de Joyce, la Nova York d’Auster, la Istambul de Pamuk o la Barcelona de Rodoreda). Però, i les ciutats mitjanes? La resposta demanaria un estudi acurat

Llegir més

Jaume Cabré, el primer Premi d’Honor multimèdia

8 d'abril de 2010

El prestigiós Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha fet un salt endavant amb la incorporació de Jaume Cabré en la seva llista de guardonats. I no ho dic per desmerèixer cap de les persones que en aquests 42 anys han rebut el guardó atorgat per Òmnium -que són referents i valors indiscutibles de la

Llegir més

Mishima vs. Maragall

10 de març de 2010

El 2006, Òmnium Cultural va encarregar al grup Mishima l’acompanyament musical d’alguns textos d’autors catalans publicats cent anys abans, el 1906. Les paraules de Prat de la Riba, Casellas, Bertrana, Maragall, Oller, d’Ors, Carner i Costa Llobera van prendre una nova sonoritat sobre les notes de David Carabén i companyia. El resultat, però, només el

Llegir més

Perquè un dia torni la cançó a Sinera

22 de febrer de 2010

Avui fa vint-i-cinc anys que va morir Salvador Espriu. La sort que tenen els bons poetes és que quan callen la seva obra continua parlant. I encara més quan algú decideix posar-hi música i elevar la poesia a la categoria de cançó. Espriu va tenir el goig de poder veure en vida com els seus

Llegir més

Monzó viu

10 de febrer de 2010

Acostumat a veure exposicions que commemoren el centenari d’un autor o d’un moviment literari m’ha sorprès agradablement el muntatge sobre Quim Monzó que proposa Julià Guillamon al centre Arts Santa Mònica. Lluny dels homenatges a posteriori, necessàriament distants, inevitablement historicistes, aquesta exposició ofereix la possibilitat de fer una immersió en l’obra i la trajectòria vital

Llegir més

Onze Nadals i un Cap d’Any (50 anys o 365 dies tard)

31 de desembre de 2009

El Cap d’Any de 1960, ara en fa cinquanta, J. V. Foix va enviar un poema als seus amics i coneguts per felicitar-los l’anyada. Entre 1948 i 1958 havia fet el mateix, però en aquesta ocasió per felicitar-los el Nadal. Tot aquest material, juntament amb les il·lustracions que els acompanyaven, fetes expressament per diversos artistes

Llegir més

L?energia creativa de la cultura catalana

9 de desembre de 2009

Cap arquitecte gosa bastir un edifici alt, robust i d’estructura complexa prescindint dels fonaments. Una base sòlida i profunda és la garantia d’estabilitat damunt de la qual pot anar alçant-se i prenent cos allò que ha estat imaginat. De la mateixa manera, cap cultura pot tenir presència en la modernitat i en el concert de

Llegir més

Ignasi Iglésias, un (oblidat) entre tants

7 d'octubre de 2009

Va ser considerat el poeta del poble, tal com ho recorda una placa a la façana de la seva casa natal. Alguns dels seus llibres van ser prologats per escriptors de l’alçada de Joan Maragall o Puig i Ferreter. Va estar vinculat als intel·lectuals modernistes del grup L’Avenç i amb dos dels seus membres (Jaume

Llegir més

Poesia de butxaca

21 de setembre de 2009

Sóc dels qui penso que els llibres de poesia no són cars, comparats amb la resta de coses que es publiquen. No pas perquè el preu sigui més o menys elevat, sinó perquè són llibres que tard o d’hora rellegeixes -encara que sigui parcialment- per buscar-hi aquells versos coneguts, o bé per retrobar-ne d’altres que

Llegir més

Darrere els creadors (petit homenatge a Isidor Cònsul)

27 d'agost de 2009

Una cultura no seria res sense pensadors, artistes, científics… Sense creadors. Són la saba que la fa créixer. Però aquesta mateixa cultura, per rica que fos, no tindria cap esperança de futur sense les persones que es dediquen a estudiar, a acompanyar, a difondre i a projectar l’obra dels seus creadors. Aquest és el cas

Llegir més

El vestit vermell de Bernat Nadal

7 de juliol de 2009

Una de les sorpreses més agradables -literàriament parlant- dels darrers dies ha estat la descoberta del poeta de Manacor Bernat Nadal. Tenia el seu darrer poemari (El vestit vermell, 2008) entre els “llibres pendents de ser llegits” des de feia setmanes. Però ha estat agafar-lo, llegir-lo (i rellegir-lo) en uns quants trajectes de metro i

Llegir més

Com els cavalls, cap a la fosca

1 de juliol de 2009

“Davallo l’escala, amb aquests escalons de fusta gastadíssims, que cruixen com si s’anessin a esfondrar. El passat ha de morir perquè, realment, és mort. Vull allunyar-me del poble, de la família, trencar amb tota aquesta processó de bubotes. Soparem i per postres demanaré dos barrocs, acolorits gelats amb whisky. Vull sentir una ampla onada d’alegria

Llegir més