 El títol del post es el que he llegit a l'ARA i evidentment ha despertat el meu interès, es clar que si hagués vist primer el de l'AVUI estaria ballant mallerengues : " Quasi la meitat dels catalans votarien 'Sí' a la independéncia". Tots dos es fan ressó d'un estudi publicat per ESADE (OOOOOOH) i la Fundació Carulla. Clar que quan hom va al detall de la noticia la des-trempera no triga en arribà... Ja està, s'ha acabat, ho han aconseguit. Els genocides culturals s'han sortit amb la seva, com sempre. Ells sempre guanyen, saben el que volen i no paren fins que ho aconsegueixen. Nosaltres no, sabem el que volem però ens aturem tantes vegades, que no ho aconseguim mai.Deu ser el nostre caràcter individualista i "emprenedor", el que fa que des de el Tractat de Casp perden totes les guerres, perquè podem guanyar alguna batalla però la guerra fa temps que l'hem perduda, com la senyal de TV3 al País Valencià. Han matat la senyal, i dubto molt que pugui ressuscitar, que descansi en Pau, i nosaltres com sempre... a entomar-les.  El 21 d'Octubre del 2009 vaig escriure un post intitulat QUI AVISA...O LA SEGONA RUMASA. On denunciava les primeres ,després famoses, emissions de pagarés etílics - etílics perquè ho avalava amb "las extraordinarias existencias" d'un brandy-, fent palés que d'inversió res de res, molt m'havia d'equivocar peró del que es tractava era de finançar el circulant del grup, ja que una inversió a tant curt termini - un any- i amb uns interessos escandalosos no podia ser un altre cosa. Tot va començar un Dissabte a la tarda, quan l'entrenador del Girona es va aixecar de la taula i va dir prou en els periodistes espanyols que no el deixaven contestar en català, i va acabar el Diumenge a la nit amb els NOU! Goyes a 'Pa Negre'.Des de Catalunya, començant pel Quim Monzó i acabant per l'últim blocaire català, tots han (hem) escrit, que si l'odi d'Espanya envers Catalunya, que si la xenofòbia, intolerància, que si la Caverna mediàtica, que si... Que si!, que ja ho sabem i els que no ho volen saber es que tenen pa (Negre o blanc) a l'ull. Espanya no ens vol, o més ben dit, ens vol per esprémens les mamelles, els picarols,etc... . Allò de " Con nosotros pero sin vosotros" es el que els hi posa...  Jo sempre hi fet bandera d'assumir les meves decisions, encertades o no, no m'ha fet por, ni m'ha tremolat la veu quan he tingut que prendre alguna que altre decisió arriscada. Una de les meves màximes preferides es la de: "Jo si que vull ser esclau de les meves paraules", per deixar ben palés en el meu interlocutor que puc defensar i justificar aquestes decisions, agradin o no, siguin compartides o no. Aquesta màxima agafar la seva vertadera dimensió quan has fracassat - evidentment-, o no ha sortit la cosa tal com hom esperava. Alhora de donar explicacions no he defugit la responsabilitat, ni m'he amagat al darrere de ningú. Considero una covardia, escapolir-se de la responsabilitat justificant el teu fracàs per causes exògenes, o dit amb un català entenedor, tirant merda sobre els demes.  Avui he pensat en una cosa. Quanta porqueria gastem a tot Catalunya? Doncs jo ho se ,perdo, quan dic gastem vull dir plàstic eh!. Doncs gastem 20.000 tones a l' any, i això no es poc!. Avui he anat a la planta de triatge de plàstic de Barcelona-Valldaura i en entrà ens hem posat armilles de seguretat, hem entrat en una sala, ens han fet un rotllo de el plàstic i hem entrat a la planta ,ens hem trobat allò que fa el "wally" a la pelicula wally, les capses. Eren allò i estem al 2010!.Hem pujat esglaons i ens hem trobat una muntanya (literalment) gegant de porqueria i en un camió i havia unes calçes blaves!.Hem continuat i eN un punt oN hi havia un imant la cinta corredora s' havia embussat, el monitor ens ha dit que avisaria algú i hem continuat. Sabeu que?, fa pudor dona igual continuem, en un altre punt sabeu que he vist un aipad , hem continuat i hem tocat les capses "wally", son dures i mira que eren briks aixafats, però en quan li dones una puntada de peu es pot dir que sembla que et trenquis les falanges del peu. ADÉU I RECICLEU! Diuen que no hi ha res millor per convèncer de que hom estava equivocat quan li passa en pell pròpia el que qüestionava, jo continuo pensant que no. Però avui, després del que m'ha passat he pensat, per uns moments, que a lo millor en Saura no anava errat amb allò del Codi étic del mossos.Que m'ha passat? doncs que he estat víctima d'abús policial al mig del carrer, per part d'un mosso d'esquadra amb pretensions de John Mclane ( El de la Jungla de Cristal).  Mes duríssim a nivell professional. Acomiadaments massius, i amb l'ai al cor de que no et vingui ningú amb la dalla per tallar-te el coll. Menyspreu per la feina feta, pas previ i obligat per justificar una retallada d'incentius - Ja en teniu prou amb l'incentiu de continuar tenint feina-. Peró tot passa, i ara només ens queda continuar i aconseguir els que ells et demanen, si més no, atansar-se tant com hom pugui. Bé qui dia passa any empeny, i aqui teniu els més llegits del mes.  Qui ho havia de dir!. Els reagrupats es reagrupen amb els que es varen desagrupar. Tant de xivarri, tant treure pit i marcar paquet per tornar al principi dels principis.Aixó es el que passa quan hom esta a la política per viure d'ella i no servir-la; si el teu partit no et fa cas te'n fas un a mida, i a veure que passa. Qué no treus ni per a pipes?, tant se val, on vaig dir dij dic Dieg, i m'entorn-ho amb els antics companys que vaig deixar tirats. I aquests? mitja lliura del mateix. Els que ens varen deixar tirats perquè no els deixàvem manar, els hi tornem a dir, no fos cas que deixem de manar tots plegats, i amb la crisi que hi ha només falta que ens quedem sense la mamella i se'ns quedi cara de carallots. El lema de la campanya ben be podría ser: " Des de la indecència - ética i moral- cap a la indepéndencia"  Amb un tres i no rés ens hem quedat sense Caixes catalanes. Aquesta es la opinió majoritària de tots els experts financers catalans encapse-lats per dos insignes Francescs: Sanuy i Cabana. La resta se'n posat les mans al cap tot dient: "Catalunya s'ha quedat sense model financer propi, per culpa de Madrid". Culpa de Madrid?.Esteu segurs del que dieu companys? Es sabut, que el que realment els hi posa els espanyols es allò de "España una y no cincuenta y una". En el 81, després del cop d'Estat i sense temps de treure's els cagats de sobre, van parir la LOAPA, que venia a dir que Catalunya i Euskadi no podien ser més autònomes que les autonomies del "cafe para todos". Sant tornem-hi que no ha estat res, si abans amb l'excusa dels militars s'havia de posar fré a qui s'havia de posa fré. Ara amb l'excusa de la crisi volen passar a l'Estat de les "Autonosuyas". Tothom diu que els primers mesos de l' any es fan pesats perquè tornes els dies laborals però es mentida,i tota la anècdota us l' explicaré des-de que s' acabat el dinar de reis i tots marxaven. A la cuina quedava un troç de tortell per l'Àlex ja que ell estava treballant i quan anava a la cuina a agafar un pica-pica nomes vaig sentir:_dolent!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!_tot xisclan, era la meva mare i amb va dir que el Mac(el nostre gos petit)s' havia menjat el que quedava de be i el troç de tortell de l'Àlex. Als pocs segons va dir la mama: _posat la roba anem a comprar un mini tortell!_tota seria al carrer li vaig dir que ella ja sàvia que no podia deixar la porta de la cuina oberta(després d' un altre incident amb un pollastre i mira que ella no es qui la va deixar oberta però si qui es va enfadar).Al cap de pocs segons érem a casa amb el mini tortell, vam trucar a l'Àlex dient-li el que havia passat i ens va dir amb un to normal:
_No vull tortell_i en penjar-la meva mare va dir que si no s'el menjava li donaria a la força.En arribar no va tenir que donar-li a la força i sel va menjar tot sol ja que tenia molta gana.I AQUI S' ACABA EL MEU PRIMER POST!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!  Avui tots els diaris van plens. Pere Puig, l'assasí múltiple d'Olot, tenia 30.000€ , o sigui que allò del mòbil econòmic res de res. Llavors, quin va ser el desencadenant de la matança?.Aquest entradeta si fa o no fa, es la que tots els mitjans de comunicació posen sota el titular. Els mateixos mitjans que van informar amb pels i senyals del primer crim provocat per la crisi econòmica. Els mateixos que "segons fonts ben informades" en Puig va actuar com va actuar, desesperat per no poder fer front a un deute de 4.000€, i per que la empresa on treballava li devia les pagues extres.  Avui dia 2 de l'any 1 dc. ( després de la cigarreta) he sortit al carrer disposat a suportà les brometes i els comentaris feridors dels no-fumadors. Abans de continuar, dir que la meva relació amb la nicotina ve per el meu gust de fumar cigars havans, el que en català de tota la vida coneixem per "puros", per tant la meva dependència es de les lleugeres, ja que un cigar dels que m'acostumo a fumar te una durada d'un hora, pel cap baix, i això ho vulguis o no limita molt el seu consum.La meva historia comença a les sis del mati en el bar de la cantonada...  Perquè serà que cada vegada que els espanyols parlen del "seni catalan", em poso a tremolar?. La resposta es fàcil, quan des d'Espanya lloen els nostre "seni" significa que em tornat a perdre un altre llençol en la bugada de la relació Catalunya- Espanya.Això del seny i la rauxa es un invent dels espanyols per definir-nos com a poble, el més trist es que una part de la nostra societat l'ha donat per bona, fins i tot i fan bandera. El seny, o millor dit, el "seni" es la submissió el "no t'hi emboliquis", el fer el que els altres volen que facis, que no necessàriament es el que tu vols fer, o el més correcte. I la rauxa és el que els espanyols anomenen "arrebato" o si voleu "enajenación", es com una mena de mal que la gent, catalana evidentment, pateix, i ves per on sempre ens surt quan diem PROU!.  Ja esta!. Un altre any. Unes il·lusions renovades en no saps que, però cada canvi d'any et passa el mateix. Alcem la copa i brindem per un futur millor, tant se val que siguem un any més vells, alguns els hi fa profit i son més savis. Tant se val que la cadència de visites a cal metge comenci a ser sospitosament més freqüent.Tant se val..., tantes i tantes coses, però nosaltres banyuts com som,cada any ens il·lusionem i esperem que aquest any SI!. Si a ser feliços, si a tenir salut, si a ser estimats, si a...Vaja un SI en majúscula i majestàtic, la resta no val. A ningú li interessa un si en minúscula, esquifit, un si que t'obliga a buscar-ne un altre, i després un altre i, un altre,... aixì tot l'any. Nosaltres volem un SI definitiu, que ens atipi per tota una vida, o si més no per una llarga temporada. Sabem que aquest SI es utòpic, impossible d'aconseguir, un somni. Però no es tractava d'això la vida? La recerca permanent d'un somni?. La lluita per una utopia?. Mentre comencem, un any més, la recerca d'aquest SI, us deixo amb els més llegits del mes. I per els que no hàgiu llegit el post anterior, Bon any 2011!  Sempre he pensat que l'últim post hauria de servir per fer un balanç tant personal com social de l'any. Mirar cap enrere per aprendre dels errors que has comés i de les promeses que no has complert es bó. Però arribada l'hora, mai he sabut per on començar, el mateix em passa amb els propòsits per l'any que d'aquí unes hores encetarem. En tinc tants que al final sempre em quedo en blanc. Avui, tots els partits han sortit corrents ha carregar-se el nou Govern, fins i tot abans de ser nomenat. El ressentiment no entén de cent dies de gràcia, la coïssor per la derrota només s'apaivaga amb l'aigua oxigenada de la desqualificació envers el guanyador. O només ha estat una mesura preventiva, preveient el que es trobaran els nous Consellers?Els del PSC agafant-se al ferro roent de la traició d'en Mascarell. Quina traició?. Els de ERC dient que si realment en Mas hagués volgut fer el govern dels millors en Carod hi sería. No el vau fer fora a puntades?. Els ICV, dient que espera que el "gran llegat" d'en Saura continuï i no s'actiu amb "revengisme". Algú amb dos dits de front creu que en Saura es capaç de gestionar res bé? |
Accés de l'autorCategories
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Els meus enllaçosELS MEUS RECOMANATS
Follow @jordicarbonells  obra de Jordi Carbonell Segura està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a www.mesvilaweb.cat < Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
