En sembla que va ser en Salvador Cardús, que va dir que només aconseguiríem la independéncia quan els catalans (referint-se als polítics) estiguessím disposats a patir presó per tal d'aconseguir-la. Jo estic plenament d'acord amb aquesta afirmació. Fins que els ¿nostres? governants, no es passin pel broc gros, la Constitució, L'Estatutet, i la por a trepitjar ulls de poll, no farem res. I es més, cada vegada estarém pitjor.
Fins quan em d'aguantar, el tenir qué anar a Madrid a pidolar el que es nostre, i a sobre ens humilien dient qué em estat uns malgastadors? Fins quan hem d'aguantar que ens trepitgin els nostres drets tot Deu? Fins quan hem d'aguantar que Espanya continuï empobrint-nos no volen dotar d'Infraestructures el Port de Barcelona, i no volen que el Prat tingui vols Intercontinentals? Fins quan... en fi que en Salvador Cardús té raó.
Aquest es el darrer post de l'any. Any aquest 2011, on vaig començar molt esperançat, com tots, i on he acabat esperantçant-me pel que ve, com sempre. Es curiós la sensació que hom té quan enceta l'any: Tot anirà molt millor que el qué deixem. I quan s'acaba: hagués pogut ser millor. Sempre es la mateixa sensació, deu ser condició humana, com els propósits.
Tots en tenim un munt,de propósits, alguns els fan públics convençuts de que d'aquesta manera els assoliran, altres, els més sensats, els mantenim en secret, sabedors de que molts es quedarán pel camí. També estan els que només desitgen que tot continuï igual, no fos cas que per voler millorar la cosa es torcés.
Bé, esperant que segurament tot anirà, bé, menys bé, ò igual ,continuarem lluitant com sempre, us desitjo un BON ANY 2012!.
Encetem un mes de Desembre que es preveu mogudet per tothom, treballadors públics, privats, autònoms, petits empresaris, etc... Si, per tothom, encara que alguns creguin que només pateixen els funcionaris el tema de les retallades, o aixó em va sembla a mi, escoltant al Sr. Casas - representant sindical dels funcionaris- en el programa d'en Cuní. Fins i tot, va dir sense posar-se vermell, que quan tot anava bé "qualsevol es feia empresari" i en canvi ells guanyaven el mateix. "Qualsevol", doncs miri Sr. Casas aquests "qualsevols" arriscaven els seus diners i el seu patrimoni per crear una empresa amb el risc que aixó comporta, per tant, es lícit que qui arrisca si pisca, o no, perqué aquí donem per fet que crear una empresa es sinónim d'èxit i de forrar-se, i no de fracás i de perdreu tot.
Es clar, a lo millor es referia en els funcionaris que es fan socis d'una empresa, ells o els seus familiars, i aprofitant que, vés per on, la empresa en questió es dedica al mateix ram al que ell està inscrit, vés per on, se'n porten al sarró tots els procediments negociats als que la empresa es presenta. Bé deixem-ho esta, us deixo com cada mes amb els més llegits.
Ha estat un mes d'Octubre calurós, com si ens volgués avisar de que ens espera una tardor "calenta" i un Hivern molt fred. Hem arribat als 5.000.000 d'aturats demostrant, un cop més, que el proteccionisme laboral no garanteix un atur moderat, ans tot el contrari, més protecció més por a contractar. No s'ha crescut el darrer trimestre demostrant, que només retallant no es garantía de sortir-nos-en, ans el contrari, tanta retallada fa que els que encara tenim feina consumim menys, amb el que això comporta, risc d'entrar en recesió.
Reduir el dèficit es bàsic, però si no es posen al carrer calés perquè les empreses, autònoms i emprenedors produeixi'n, exporti'n, inverteixi'n, etc... I no parlo només dels bancs i caixes, que també, sinó que les diferents administracions públiques faci'n un pla de viabilitat i avanci'n els endarreriments que deuen en els proveïdors. Que s'obligui en els bancs, a que faci'n una quitança dels crédits que no cobraran de les constructores, i posin al mercat el parc de pisos a uns preus reals, alliberant carga financera, i no voler no perdre rés perquè al final ho perdran tot - només cal mirar a la crisi dels anys 70-, i obrint l'aixeta del crédit seriós. Qué es faci una reforma com deu mana del mercat de treball, promovent el conveni individual i no el col·lectiu, o sectorial, per tal que cada empresa i els seus respectius comités puguin pactar un pla d'acord en les possibilitats reals, i no les que venen marcades per conveni.
Sinó ens costarà anys i panys sortir-nos-en. I pel que fa a Peces Barba; ¿Dé que us estranyeu?, fa anys que els espanyols pensen així i nosaltres -alguns- justificant-los. Ells sempre han pensant així de nosaltres "con nosotros però sin vosotros", som nosaltres els que no hem estat a l'alçada d'aquests comentaris tenint partits, partidets, patums i casal d'avis en comptes de fer-lis front amb una sola veu. I el pitjor de tot que ells ho saben. Es viu massa bé demanant però no actuant.
Bé no em vull allargar més i us deixó amb els més llegits d'aquest mes.
Ja hem superat el mes de Setembre, per a mi el pitjor mes de l'any, superant de carrer el mes de Gener. Ho té tot en contra; s'han acabat les vacances, comença el curs escolar, amb el que això comporta, els excessos económics de l'estiu et passen factura en forma de Visa, etc...
Tot i així, em tingut l'esma de continuar penjant post, encara que la majoria dels més llegits son de fa dos i tres anys. Ja ho dic el pitjor mes de l'any.
Mes d'Agost, Mes mandrós, i si no é vero é ben trovatto com diuen els italians. Bé com encara estem alguns de vacances i altres acaben d'aterrar, no em vull enrotllar, i us deixo amb els més llegits del mes.
Acomiadem aquest mes de Juliol atípic, tant pel que fa al temps, com pel que fa a les noticies. Eleccions el 20-N, EEUU pendent de si fa suspensió de pagaments ( que ja veureu com no), Cesc que si finalment bé o no, etc...
Pel que fa a hom, m'he apuntat a la Universitat per polir-me una mica de tot el que he aprés del món audiovisual, hem tancat dos contractes que fa albirà que Produccions del Primer Cinquena no serà una flor d'estiu, i pel que fa a la meva feina, s'ha endreçat la casa i sense que senti precedent han pagat pecadors per justos.
Bé no vull cansa més i us deixó amb els més llegits del mes.
Si, se que m'avanço en publicar un dia abans els mes llegits, però la feina i les circumstancies manen. Aquest mes ha donat força de si, i com a traca final, acabo de llegir ( vegeu aquí)que el PP i el PSOE ( amb els del PSC) han tombat una moció, que varen impulsar el quatre eurodiputats catalans, incloent-hi la Maria Badia del PSC, on es deia que aprofitant l'avinentesa de que la adhesió de Croàcia a la UE obligava a reformar el Reglament per tal de incloure el Croat, ells volien incloure en la mateixa moció el Català. Un dels arguments era que, aprofitant la obligada reforma per incloure el Croat era una oportunitat d'or per la nostra llengua, a més, han afegit que el cost es zero, ja que la majoria de traductors espanyols a la Cambra son catalanoparlants. Doncs res de res, el PP i el grup català del PSOE al Congrés hi han votat en contra. No ser si contra els catalans per que això ven a Espanya i volen palesà la dita "Con nosotros pero sin vosotros", o per revengar-se de que la nova patent comunitària i/o europea, que simplifica haver de patentar-ho a cada país de la UE, no ha inclós l'espanyol juntament amb l'Italià com a llengües oficials, deixant només l'Angles, el Francès i l'Alemany com a llinguas francas.
El fet es que 30 catalans no volen ni sentir parlar en català arreu.
Diuen que al Maig cada dia un raig, i si meteorologicament no ha anat ven be així, pel que fa a esdeveniments no s'aturat. Que si els Indignats, que si les eleccions i els canvis històrics que s'han produït, que si la Lliga i la Champions del Barça, que si Rubalcaba es nomenat com a candidat a estavellar-se, i finalment el meu quart aniversari com a blocaire, Deu n'hi do!.
De Rubalcaba, i del meu quart any com a blocaire ja n'he parlat. Del Barça que voleu que us digui, quant un lider dirigeix un grup de grans professionals sense que això comporti renuncià als seus principis, les coses acostumen a sortir, uns cops més bé que d'altres però sempre surten bé. I pel que fa als Indignats, no en vull parlar, i no en vull parlar perquè quan em vaig apropar a la Plaça de Catalunya, vaig sentir "que hay que dejar los nacionalismos aparcados, y que el idioma no es motivo de lucha, etc...", ja em vaig calenta. No es motiu de lluita el nostre idioma?, El dret a l'autodeterminació no es una exigència justa de les nacions sense Estat?.Aleshores, no em puc indignar perquè al País Valencià el govern Camps vol carregar-se l'ensenyament en valencià?. M'en vaig anar molt Indignat!.
Diu la dita popular que Abril i senyors tots traïdors, i a fe de deu que per mi aquest any la dita s'ha complert fil per randa. Pel que fa al temps no cal dir-ho, i pel que fa a la segona part de la dita he identificat en els traïdors que utilitzen alguns dels meus posts per atacar-me i/o desprestigiar-me. Ho han fet d'una forma matussera, com els vídeos del R. Madrid, retallant i pegant part d'aquests apunts, traduint-los i enviant-los a qui correspongui per tal de demostrar la meva poca implicació. Res mes lluny de la veritat, com ho palesen dia rere dia els meus resultats. El que si que ha quedat en evidencia alló de Diguem que retalles i enganxes i et diré com ets,¿O no era així?. Bé tant se val, en un mon on el mediocres i enzes han prés el poder i han elevat la desqualificació, les trampes i el joc brut a la categoria de ciència i veritat vertadera, reportant-lis prestigi personal, i si no mireu en Mourinho, no es pot esperar gran cosa. O si, esperar que passi el temporal, ja se sap els enzes son com les tronades de primavera, que un cop passen tornar a lluir el sol.
Març Marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot. Aquesta dita popular fa referència a les acaballes de l'hivern; "mata la vella a la vora del foc",i a l'arribada de la primavera; " i a la jove si pot", o això es el que en varen explicar a la meva primera classe de català per allà a finals dels setanta, quan la classe de català la donava el "profe" de gimnàs perquè era de Vic, i si ell no en sabia de català "apaga y vamonos" com deia el profesor Garcia - el mateix que al començà la classe es treia el rellotge i el "sello" ( anell de dimensions considerables) per si tenia que repartir-.
Bé, aquesta tonteria be a tomb perquè fa anys que vaig adaptar la dita a: Març Marçot anem a menjar el Calçot, fent referència a la trobada anual de la família materna i rodalies - cosins, cosins germans, segons, tercers, tiets avis, etc..-. Encara que no estic segur de si jo la vaig adaptar, o la vaig sentir de resquitllada i me la vaig fer meva. Es d'aquelles coses que hom creu que l'ha parit, i com ell, ho creuen milers de persones. Bé el que deia, aquest Diumenge anem a menjar calçots, carxofes i costelles a la brasa al Mas que'l meu tiet Ramon té a Claravalls, poble que esta entre Tarréga i Agramunt. I a vosaltres us deixo amb els més llegits del mes.
Acaba el mes de Febrer anant a 110km/hora, deixant a les fosques les autopistes. Si continuem així, no m'estranyaria gens, que les noves propostes "creatives" del Ministre Sebastian fossin l'implantació de les llum d'oli i la recuperació dels safareigs comuns per rentar la roba.
Bé no tot son males noticies, pel que fa a nosaltres ja us puc anuncia la creació de "Produccions del primer cinquena", la productora de L'Alex i un servidor per la realització de pel·licules, curtmetratges, videos corporatius etc... I ens estrenem amb el curt intitulat "Napoleó", que actualment esta en fase de pre-producció. No se com ens anirà aquesta aventura, i més amb els temps que corren, però la vida es això, una aventura continua.
Bé us deixo amb els més llegits del mes, i aprofito l'avinentesa per donar-vos les gracies ja que aquest mes el bloc ha tingut 7.000 lectures. Gracies!
Mes duríssim a nivell professional. Acomiadaments massius, i amb l'ai al cor de que no et vingui ningú amb la dalla per tallar-te el coll. Menyspreu per la feina feta, pas previ i obligat per justificar una retallada d'incentius - Ja en teniu prou amb l'incentiu de continuar tenint feina-. Peró tot passa, i ara només ens queda continuar i aconseguir els que ells et demanen, si més no, atansar-se tant com hom pugui.
Bé qui dia passa any empeny, i aqui teniu els més llegits del mes.
Ja esta!. Un altre any. Unes il·lusions renovades en no saps que, però cada canvi d'any et passa el mateix. Alcem la copa i brindem per un futur millor, tant se val que siguem un any més vells, alguns els hi fa profit i son més savis. Tant se val que la cadència de visites a cal metge comenci a ser sospitosament més freqüent.Tant se val..., tantes i tantes coses, però nosaltres banyuts com som,cada any ens il·lusionem i esperem que aquest any SI!. Si a ser feliços, si a tenir salut, si a ser estimats, si a... Vaja un SI en majúscula i majestàtic, la resta no val. A ningú li interessa un si en minúscula, esquifit, un si que t'obliga a buscar-ne un altre, i després un altre i, un altre,... aixì tot l'any. Nosaltres volem un SI definitiu, que ens atipi per tota una vida, o si més no per una llarga temporada. Sabem que aquest SI es utòpic, impossible d'aconseguir, un somni. Però no es tractava d'això la vida? La recerca permanent d'un somni?. La lluita per una utopia?.
Mentre comencem, un any més, la recerca d'aquest SI, us deixo amb els més llegits del mes. I per els que no hàgiu llegit el post anterior, Bon any 2011!
Sempre he pensat que l'últim post hauria de servir per fer un balanç tant personal com social de l'any. Mirar cap enrere per aprendre dels errors que has comés i de les promeses que no has complert es bó. Però arribada l'hora, mai he sabut per on començar, el mateix em passa amb els propòsits per l'any que d'aquí unes hores encetarem. En tinc tants que al final sempre em quedo en blanc.
Quin mes!. Després de l'aquelarre de les eleccions, hem arribat a l'extasi amb el Barça, i per acabar d'adobar-ho aquest bloc a superat les 200.000 visites. Uf!.
Pel que fa a les eleccions res de nou. Res que en aquest abocador de pensaments personals no hàgem dit. L'independentisme ha estat derrotat pels mateixos independentistes, i no sembla que això hagi de canviar en els propers quatre anys, per això alguns ha tornat al sobiranisme, farts de les baralles dels aprenents d'en Macià. El PSC?, doncs era de preveure. No es poden tenir dos amors - la parenta i la querida, com deia la canço- , i sortir-te'n. La resta? Veien la debilitat dels catalans, tornen a somiar amb una Catalunya castellana, vaja la Catalunya de tota la vida - com li vaig sentir dir a una senyora del PP-.
Només ens queda el Pep team, ells no ens fallen, ells no fan volar coloms, ells ens refreguen pels morros, una i altre vegada, que units fem força.
Bé, res no ha canviat, tot continuar igual. Us deixo amb les deu entrades més llegides del mes.
Aquesta ha estat el pitjor mes des de fa molt. Em vaig trencar el peu el 4 d'Octubre i m'ha tingut apartat del món 28 dies, fins i tot del manteniment del bloc. L'únic de bó ha estat que em pogut fer un pas de gegant en el guio del primer llargmetratge que l'Alex i jo volen tirar endavant l'any vinent.
Pel que fa al bloc tampoc ha estat una desgracia vist el panorama polític i social. Tot si fa o no fa continua igual. I es una pena veure com l'independentisme continua en la mateixa dinàmica, i no vol - o no pot- fer res per canviar-ho. L'última víctima del desori independentista ha estat la associació d'empresaris per la independència - ja em perdonareu peró ara no em bé al cap el nom-, fent-la miques. Ja us ho dic ara, no penso votar a cap d'aquest galifardeus, més pendents del que puguin arreplegar que del que puguin fer per Catalunya. Deu ser el nostre destí celebrar derrotes, o viure de l'enyor del passat.
Si, el titól del post d'aquest mes, es més una pregunta que una constatació, ja que per motius professionals m'ha estat impossible connectar-me i fer el recull dels més llegits del mes.
Ja fa temps que cada mes, m'es més difícil mantenir actualitzat el bloc; la feina, els viatges constants i unes jornades de treball maratonianes tenen part de la culpa. Qué hi farem!, de moment aquest mes el salvaré fent la tria manualment. I espero que aquest mes d'Octubre la collita sigui més generosa.
S'ha acabat el mes d'Agost, i amb ell, s'ha acabat el miratge del descans somiat a una illa paradisíaca que anuncía Rom Bacardi. Ara, toca explicar als amics i als companys de feina, unes vacances convenientment hiperbolitzades. Es la tradició. Bé, mentre vaig pensant quines histories fantàstiques de les meves meravelloses vacances explicaré, us deixó amb els més llegits el mes.
Aquest ha estat un Juliol mogudet. Mogudet per la sentencia de la "Tribu". Mogudet per el cop de puny a la taula del poble català. Mogudet per la reacció política post-manifestació, desuniò, com sempre. Mogudet per la apariciò d'un altre partit independentista transversal - un més- que diuen el mateix que els altres partits transversals; que la transversalitat passar per ells. Mogudet, perquè un cop més el poble català ha estat el qui ha tornat a donar un cop de puny a la taula i s'ha carregat la seva "Fiesta Nacional". I com a cirereta de tota aquesta moguda un socialista que diu prou, Castells, que se'n va a casa fart de que els seus facin més cas en els espanyols que al poble català.
Ha estat un mes d'Octubre calurós, com si ens volgués avisar de que ens espera una tardor "calenta" i un Hivern molt fred. Hem arribat als 5.000.000 d'aturats demostrant, un cop més, que el proteccionisme laboral no garanteix un atur moderat, ans tot el contrari, més protecció més por a contractar. No s'ha crescut el darrer trimestre demostrant, que només retallant no es garantía de sortir-nos-en, ans el contrari, tanta retallada fa que els que encara tenim feina consumim menys, amb el que això comporta, risc d'entrar en recesió. 
Ja hem superat el mes de Setembre, per a mi el pitjor mes de l'any, superant de carrer el mes de Gener. Ho té tot en contra; s'han acabat les vacances, comença el curs escolar, amb el que això comporta, els excessos económics de l'estiu et passen factura en forma de Visa, etc... 
Mes d'Agost, Mes mandrós, i si no é vero é ben trovatto com diuen els italians. Bé com encara estem alguns de vacances i altres acaben d'aterrar, no em vull enrotllar, i us deixo amb els més llegits del mes.
Si, se que m'avanço en publicar un dia abans els mes llegits, però la feina i les circumstancies manen. Aquest mes ha donat força de si, i com a traca final, acabo de llegir ( 
Diuen que al Maig cada dia un raig, i si meteorologicament no ha anat ven be així, pel que fa a esdeveniments no s'aturat. Que si els Indignats, que si les eleccions i els canvis històrics que s'han produït, que si la Lliga i la Champions del Barça, que si Rubalcaba es nomenat com a candidat a estavellar-se, i finalment el meu quart aniversari com a blocaire, Deu n'hi do!.
Diu la dita popular que Abril i senyors tots traïdors, i a fe de deu que per mi aquest any la dita s'ha complert fil per randa. Pel que fa al temps no cal dir-ho, i pel que fa a la segona part de la dita he identificat en els traïdors que utilitzen alguns dels meus posts per atacar-me i/o desprestigiar-me. Ho han fet d'una forma matussera, com els vídeos del R. Madrid, retallant i pegant part d'aquests apunts, traduint-los i enviant-los a qui correspongui per tal de demostrar la meva poca implicació. Res mes lluny de la veritat, com ho palesen dia rere dia els meus resultats. El que si que ha quedat en evidencia alló de Diguem que retalles i enganxes i et diré com ets,¿O no era així?. Bé tant se val, en un mon on el mediocres i enzes han prés el poder i han elevat la desqualificació, les trampes i el joc brut a la categoria de ciència i veritat vertadera, reportant-lis prestigi personal, i si no mireu en Mourinho, no es pot esperar gran cosa. O si, esperar que passi el temporal, ja se sap els enzes son com les tronades de primavera, que un cop passen tornar a lluir el sol.
Març Marçot mata a la vella a la vora del foc i a la jove si pot. Aquesta dita popular fa referència a les acaballes de l'hivern; "mata la vella a la vora del foc",i a l'arribada de la primavera; " i a la jove si pot", o això es el que en varen explicar a la meva primera classe de català per allà a finals dels setanta, quan la classe de català la donava el "profe" de gimnàs perquè era de Vic, i si ell no en sabia de català "apaga y vamonos" com deia el profesor Garcia - el mateix que al començà la classe es treia el rellotge i el "sello" ( anell de dimensions considerables) per si tenia que repartir-. 
Acaba el mes de Febrer anant a 110km/hora, deixant a les fosques les autopistes. Si continuem així, no m'estranyaria gens, que les noves propostes "creatives" del Ministre Sebastian fossin l'implantació de les llum d'oli i la recuperació dels safareigs comuns per rentar la roba.
Mes duríssim a nivell professional. Acomiadaments massius, i amb l'ai al cor de que no et vingui ningú amb la dalla per tallar-te el coll. Menyspreu per la feina feta, pas previ i obligat per justificar una retallada d'incentius - Ja en teniu prou amb l'incentiu de continuar tenint feina-. Peró tot passa, i ara només ens queda continuar i aconseguir els que ells et demanen, si més no, atansar-se tant com hom pugui. 
Ja esta!. Un altre any. Unes il·lusions renovades en no saps que, però cada canvi d'any et passa el mateix. Alcem la copa i brindem per un futur millor, tant se val que siguem un any més vells, alguns els hi fa profit i son més savis. Tant se val que la cadència de visites a cal metge comenci a ser sospitosament més freqüent.Tant se val..., tantes i tantes coses, però nosaltres banyuts com som,cada any ens il·lusionem i esperem que aquest any SI!. Si a ser feliços, si a tenir salut, si a ser estimats, si a...
Sempre he pensat que l'últim post hauria de servir per fer un balanç tant personal com social de l'any. Mirar cap enrere per aprendre dels errors que has comés i de les promeses que no has complert es bó. Però arribada l'hora, mai he sabut per on començar, el mateix em passa amb els propòsits per l'any que d'aquí unes hores encetarem. En tinc tants que al final sempre em quedo en blanc.
Aquesta ha estat el pitjor mes des de fa molt. Em vaig trencar el peu el 4 d'Octubre i m'ha tingut apartat del món 28 dies, fins i tot del manteniment del bloc. L'únic de bó ha estat que em pogut fer un pas de gegant en el guio del primer llargmetratge que l'Alex i jo volen tirar endavant l'any vinent.
Si, el titól del post d'aquest mes, es més una pregunta que una constatació, ja que per motius professionals m'ha estat impossible connectar-me i fer el recull dels més llegits del mes.
Aquest ha estat un Juliol mogudet. Mogudet per la sentencia de la "Tribu". Mogudet per el cop de puny a la taula del poble català. Mogudet per la reacció política post-manifestació, desuniò, com sempre. Mogudet per la apariciò d'un altre partit independentista transversal - un més- que diuen el mateix que els altres partits transversals; que la transversalitat passar per ells. Mogudet, perquè un cop més el poble català ha estat el qui ha tornat a donar un cop de puny a la taula i s'ha carregat la seva "Fiesta Nacional". I com a cirereta de tota aquesta moguda un socialista que diu prou, Castells, que se'n va a casa fart de que els seus facin més cas en els espanyols que al poble català.
