Des d'aquest racò, us desitjo que passeu una bona diada, a tots els blocaires, a tots els que alguna vegada, encara que sigui per error, hagueu entrat en aquesta pagina, en els que m'animeu a que no escrigui més,¿O era al inrevés?. A tots els polítics i politiques,fins i tot en els d'Uniò, encara que vulguin , com cada any, entrar en el Govern d'Espanya.Vaja, a tots aquells que quan arriba l'Onze de Setembre, sou capaços d'emocionar-vos encara que sigui una miqueta, ja sigui manifestant-vos, escoltant el cant de la senyera, o "Els Segadors"...
No ser si m'he passat amb el tamany de l'estelada, però es el que té ser vehement, i fins i tot un punt excessiú, pel que fa a la nostra terra.
Com cada any, i un cop acabades les vacances d'estiu, ençeto la represa amb els propòsits que vull aconseguir aquest any. Peró aquest cop si que els cumpliré. Per qué? doncs a diferencia dels altres anys, no hem proposo perdre vint kilos, ni aprendre alemany, ni anar més - bé, em conformaria en anar i prou- al gimnàs. Aquest any els propòsits segurament no hem convertiran en un home nou, ni més sa, ni més intel·lectualment interessant, peró segurament seré més feliç...
La incorporació de les visites que es fan a traves d'altres mitjans d'Internet directament en els posts, es una bona aportació per poder calibrar la penetració real que té el bloc en la blogosfera. Per tant incorporar-les ha estat tot un encert. Gracies!!
Aquest dies que estic apurant les meves mini-vacances (10 dies), i que no he aconseguit fer-les coincidir amb la dona,- es el que té ser l'últim d'arribar-, m'ha passat un fet, que no té res d'extraordinari, peró es d'aquelles coses que et fan senti bé i que et reconcilien amb un mateix...
Després de catorze mesos, i havent penjat 346 apunts, he arribat a les 40.000 visites, clicks, o com collons es digui les vegades que entreu en aquest bloc. I aixó que darrerament i per motius professionals, han baixat tant el número de posts com la seva qualitat...
Avui ha estat un dia de moltes emocions contingudes, com se sol dir, el tercer perruquer que he tingut en la meva vida, s'ha jubilat. No per ser una noticia esperada ha estat menys sentida , la perdúa - professional- del que els darrers vint anys ha estat el responsable de la meva imatge, ha dit prou. De cop han passat per davant dels meus ulls tots i cada un - tres- dels que m'han espellofa't al llarg de la meva vida...
Aquest post, es un post que segurament no li agradarà en el meu fill l'Alex - no suporta que parli de les seves coses-, però no em negareu que els que sou pares no faríeu el mateix si el vostre fill juntament amb el seus companys, guanya el Premi a la millor obra d'impacte visual amb la seva vídeo creació RGBen el 3er. Certamen de Creación Audiovisual LAS ROZAS JOVEN (Madrid). Per ser justos amb tots els integrants de l'equip, aquesta es la fitxa técnica: (Si voleu veure-la premeu aquíi després aneu a la vídeo creació RGB)
Fitxa Técnica:
Realitzadors: Gerard Panisello, Alex Carbonell, Marta Julià, Leo Weissenbach,Mario Monteiro. Animació: Cesar Dufolk. Assesor técnic: Eduard Navarro
El 28 de maig de 2007 vaig escriure el meu primer post amb el titòl REALMENT VOLEM SER INDEPENDENTS?, per ser el primer post deu n'hi do, repartia fuetejades amb la dreta i l'esquerra, desprès d'aquest ,han vingut 316 més...
L'altre dia em varen portar el vídeo de la meva boda passat a DVD . Els meus fills van insistir a veure'l
plegats - encara no l'havien vist- , jo em resistia com una fera tot
dient: "Si home!, ¿desprès de vint anys sense veure'l, arà voleu que
vegi la meva decadència física?. La meva, per que l'Alicia - la meva dona- esta
igual, per ella no hi passen els anys, en canvi a mi mes que passar-me sembla que m'hagin atropellat. Bé un cop derrotades les meves defenses, vaig signar la rendiciò total, es a dir, em vaig assentar tot escarxofat, a veure'l. I el que vaig veure era pitjor que una pel·lícula d'humor negre...
Odío dinar sol, per això el llarg de la meva vida professional sempre ho he fet. No hi ha res més trist que dinar tenint que fixar la vista en el plat, per això intento portar-me lectura -sobre tot llibres, i els dies 21 de cada mes el SAPIENS- , però quan no en tinc busco un Bar on tinguin la "tele" encesa a l'hora del dinar...
No podia sortir més rodó, coincidint amb amb els deu mesos de vida blocaire, he estat llegit 30.000 vegades. A mi que em vento de saber llegir estadístiques, podria dir que el ritme es clar, 3000 mensuals. Mentida!, sinó vull semblar-me en els meus amics del CEO haig de ser honest, i dir que això no estat així, i més si tinc en compte l'allau de solidaritat rebut aquest mes de Març, que han maquillat les dades. Però, sigui com sigui aquestes dades m'omplen de satisfacciò, i bàsicament m'animen a escriure quasi cada dia. Tinc molt que agraïr en aquest invent dels blocs; descarregar tots el meus pensaments a l'ordinador m'ha servit per fer-hi lloc i tenir-ne més. El contacte amb altres blocaires ha estat el millor que em podia passar aquest darrer any, he après molt de tots, tant els que em fan comentaris favorables, com els que no ho son tant, fins i tot els que em corregeixen. Gracies al mòn blocaire, la meva necessitat d'aprendre coses i escoltar - be, llegir-les- opinions noves envers temes que m'interessen, ha quedat coberta, vaja, que en aquest aspecte no pateixo sequera. Bé no em vull enrotllar més, gracies a tots per fer-me sentir millor persona. I a continuació les dades de la fita.
Ho confesso, els diumenges soc dels que es miren les esqueles de La Vanguardia. No per una curiositat escatològica i insana, sinó per veure quanta gent important, o així ho creuen els seus familiars, han dit adéu-siau. Cadasqú té les seves dèries, jo tinc aquesta....
Avui he llegit el darrer post del bloc Des de l'Exilid'en Manel Bargalló. Aixó no seria rellevant en si mateix, sinó fos per que anuncía el tancament del Bloc, i tampoc seria rellevant sinó fos per que desapareix - espero que temporalment- un dels Bloc d'obligada lectura tant política com científica de la Catosfera. Ell ho negarà, per que si alguna cosa el caracteritza es la manca de divisme, no com altres blocaires que s'auto-anomenen de referència, però per molts dels que el llegim, es un dels referents d'aquest món virtual... I plega per coherència amb els seus postulats polítics, ja que vol integrar-se plenament en la societat que l'acollit, i per aconseguir-ho que millor que dominà l'idioma del país, No us sona?. Des d'aquest Bloc li vull retre el reconeixement que es mereix, i desitjar-li molta sort, no sense demanar-li que espavili amb l'integració i aixi poguen tornar a gaudir dels seus escrits.
Aclaparat, així es com em sento per la quantitat de mostres de suport rebudes, tant en el meu bloc com en el meu correu electrònic. Tant es així, i per evitar la injustícia de deixar-me algú en el tinter, vull fer un reconeixement de gratitud a tot el món blocaire, i afegir una serie de consideracions...
El dia 26/02/2008, em varen trucar per comunicar-me que una de les feines a que optava era per mi si encara la volia. Evidentment vaig dir que si, no hi ha rés més angoixant que cercar feina; entrevistes interminables, test psicològics, psicotécnics, més entrevistes (si vas passant els filtres)etc...Seguidament em varen convocar per el Divendres 29 de Febrer per explicar-me amb més calma; les meves funcions, personal al teu carréc, etc... Tot anava bé fins aquest mati. Aquest mati, cap al voltant de dos quarts de deu, he rebut una trucada de l'empresa per comunicar-me que ho sentien molt, però que no era el perfil que cercaven -eufemisme, per amagar les veritables raons-. Estrany, si tenim en compte que vaig tenir tres entrevistes amb els responsables de l'empresa. El primer que he fet després de recuperar-me del cop, ha estat trucar a l'empresa de selecció per què esbrinessin les veritables raons...
Avui ha estat un dia amb sentiments contradictoris. Per un canto, tenia una entrevista-examen final de feina amb el Conseller delegat d'una Consultora de Madrid amb delegació a Barcelona, això volia dir que he arribat a la final, i que pel cap baix tinc el 50% de possibilitats d'aconseguir-la. Per altre banda, la deriva política que a pres la mateixa en la seva mitja hora final...
Des d'aquest racò, us desitjo que passeu una bona diada, a tots els blocaires, a tots els que alguna vegada, encara que sigui per error, hagueu entrat en aquesta pagina, en els que m'animeu a que no escrigui més,¿O era al inrevés?. A tots els polítics i politiques,fins i tot en els d'Uniò, encara que vulguin , com cada any, entrar en el Govern d'Espanya.Vaja, a tots aquells que quan arriba l'Onze de Setembre, sou capaços d'emocionar-vos encara que sigui una miqueta, ja sigui manifestant-vos, escoltant el cant de la senyera, o "Els Segadors"...
