Molts, al llegir el titól em direu que no es correcte, i ja us avanço de que si ho es, que per aixó hom va estudiar anglés en una acadèmia que et prometien aprendre'l en una setmana ( i a fe de Deu que ho varen aconseguir!), la cosa va anar així : Es aquí on s'aprèn Anglés en una setmana? If,If between, between, convidant-me a passar. I d'aquesta manera vaig aprendre Anglés, així ho posar el meu Currículum, i ja se sap que en els Currículums sempre es diu la veritat. Bé, peró aquest no es el motiu del meu post, el motiu es que, en la meua creuada envers el directius que apliquen el managment, estudiat en prestigioses escoles de direcció d'empreses a distancia, i tot fent dissabte, vaig trobar un document del any 2009 que en va enviar un company de feina, on descriu perfectament la manera de dirigir dels nostres directius.
Ja era hora!. Finalment la meva predica al desert no ha estat en va, a Suïssa ha nascut el partit Anti-powerpoint (llegiu aquí),no pretenen que es prohibeix però si abolir la seva obligatorietat a les empreses i Universitats, i que les persones que no l'útilitzin no hagin de donar explicacions.
Jo fa anys que hi estic en contra, sempre m'he negat a utilitza'l, i he estat perseguit per aquest motiu fins que no m'ha quedat més remei que plegar-me a les exigències dels meus superiors. I per qué? Doncs perquè a mi sempre m'agradat no quedar-me en els titulars, sempre he volgut acompanyar els meus gràfics amb una explicació del perquè, més que res per generar debat. Els qui utilitzen el Powerpoint no suporten el debat, el que surt al Powerpoint es paraula de Deu, segons ells, ho es perquè darrere dels titulars i les fotografies mes o menys xules hi ha un gran treball de recerca, i no estan disposats a que ningú qüestioni el que han fet. Com si els que fem informes més densos no l'haguéssim fet aquest treball de recerca!...
Quan una empresa o grup d'empreses entra en un Concurs de creditors,(Antiga Suspensió de pagaments) un jutge, el primer que fa es nomenar un o més administradors ( tres son el máxim), per garantir fins on sigui possible la viabilitat de la empresa. Aquests experts, economistes i/o advocats amb amplis coneixements comptables básicament, han de ser diligents en la seva pressa de decisions per tal de garantir el futur de l'empresa.
Aquest fet, el de salvar una empresa de la fallida, hauria de tranquilitzar en els treballadors de la firma, sinó a tots a una amplia majoria, ja que sota l'aixopluc d'aquests personatges hi ha moltes possibilitats d'en sortir-se, però com tot, la llei concursal té una esquerda que fa que el treballadors no ho estiguin gens de tranquils, ans el contrari.
L'altre día em vaig passar per la Fira d'emprenedors BizBarcelona, on s'intenta vehicular tot el potencial de creativitat empresarial que tenim els catalans. El vaig trobar interessant. Tota aquella munió de gent entusiasta presentant els seus projectes a possibles inversors, intentant convence'ls que el seu pla de negocis es el millor i que no trobaran res igual.
Tot parant l'orella vaig escoltar algunes de les propostes que allí es presentaven,i es quan em va venir al cap la següent reflexió: Quina és la línia - finíssima- qué separa un projecte amb possibilitats i la d'un projecte impossible?, i darrere aquesta em va venir un altre: Tothom esta preparat per ser emprenedor?, i la última: No estaran els governs fugint d'estudi fomentant l'autoocupació per la seva incapacitat alhora de generar indústria, i inflant una bombolla com va ser en el seu dia la de les puntcom?
Fa uns mesos vaig escriure dos articles relacionats amb l'excés de normatives i la seva repercusió negativa que te sobre les vendes en la cojuntura actual. El que volia palesà era, i es, que un excés de burocràcia afecta negativament a les vendes ( el meu negociat).
Aquest dos posts no es van entendre per part d'alguns dels que em llegiu, i altres varen veure una oportunitat per denunciar una manca d'implicació en el projecte del titular d'aquest bloc. Res més lluny d'això, els que em coneixen saben que quan hom participa en un projecte en el que hi crec, m'hi aboco en cos i animà per tal de tira'l endavant amb entusiasme - no se treballar d'altre manera i si ets un aconseguidor no n'hi ha un altre-. Segurament portat per aquest entusiasme, vaig escriure aquests dos posts sense la perspectiva necessària que dona el temps i també ,segurament sense tots els elements d'anàlisi necessaris per llançar-se a fer avaluacions, que sense aquests elements no son correctes.
I això es el que ha passat. Un cop ha passat el període d'implantació de tota la Normativa i polint-ne els punts que no funcionaven, es just reconèixer que si. Que tenien raò de ser, i que poc a poc van millorant la competitivitat de l'empresa i per tant, es just que faci aquest post. No com una rectificació, més aviat com un reconeixement d'un desconeixement.
Per tant també es just que, qui es va emportar els pals ara s'en porti les flors.
Un apunt més avall feia un post on denunciava a la meva empresa per haver creat els darrers sis mesos un munt de departaments, comissions, subcomissions, etc.. amb els seus respectius caps, i que aquests, per donar-li contingut en el seus carrécs prescindibles, havien generat un munt de normatives internes i protocols d'actuacions tots d'obligat compliment, evidentment, sota pena d'obertura d'un expedient en cas d'incompliment. Tot això ens ha portat a una paralisi comercial.
Tot va començar el maig del 10. Aquell mes, es va decidir dividir i compartimentar la nostra línia de negoci amb una direcció bicéfala: els aconseguidors - Contractació de negoci- i els executors -Execució del contractat-. I aquesta direcció bicefalà encara es va dividir més - si no fos perquè la majoria son espanyols em creuria que son independentistes-: Estudis i ofertes, Direcció de compres i els seves comissions i subcomissions de seguiment. Perqué? doncs perquè es volia posar èmfasi en el control de despeses de les obres executades, i perquè en els aconseguidors no se ens anés la mà amb els descomptes, i controlar d'aquesta manera la sagnia de pèrdues que estàvem tenint.
Feia temps que no veia a un trepa en plena actuació, i menys a un trepa que en el seu afany d'escalar, intentés endegar una conxorxa coral d'una sola tacada. No ho va aconseguir, al menys no en aquest intent, peró ni haurà d'altres...
Sempre he defensat que hi ha una diferencia molt gran entre estudiar i aplicar. Hom pot ser un professional d'estudiar, i un negat alhora de saber aplicar correctament el que prèviament s'ha estudiat. Aquesta diferencia es fa més evident en el ram de la Direcció i Administració d'Empreses, on prendre decisions es converteix en una profesió. Dic aixó perqué molts d'aquest directius i els seus contractadors creuen que haver estudiat en una Escola de Negocis de prestigi es garantia d'èxit, i res més lluny d'això.
Tota aquesta entradeta ve a tomb perquè estic fart de MBA's que cada cop que han de prendre una decisó agafen el llibre, i ho apliquen fil per randa...
Avui s'ha publicat que Don Piso tancarà la majoria de botigues, abans que ells ja ho han fet Fincas Corral, Tecnocasa, Expofincas. El denominador comú de totes elles, es que encara que sembli mentida, han basat el seu creixement no en la venda de pisos, sinó en la venda de franquícies...
Diuen que a casa nostra i a Espanya, no hi ha hipoteques "subprime", segur?. Un dels motors que ha anat mes revolucionat, i per tant s'escalfat més en el sector immobiliari, ha estat el del finançament.
Si en el primer post d'aquesta serie EL PER QUÈ DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA (PART I): FUSIONS I ADQUISICIONS, la banca es va llançà a finançà l'adquisiciò de constructores i compra de sòl amb unes garanties de pa sucat amb oli. En el segment del finançament a les famílies no ha estat diferent. I ara s'ha estant pagant els plats trencats...
Els motius de la crisi immobiliària, son molts i variats. Uns diuen que la culpa la tenen els tipus d'interès, els altres, que la pujada desbocada dels preus els darrers anys envers la contenció salarial, ha provocat que els estudis de viabilitat dels bancs surtin negatius, els altres que les taxacions s'han fet d'una manera poc rigorosa, provocant una alça fictícia del valors dels immobles. Segurament hi ha part de veritat en aquestes reflexions, però, el que es cert, es que el crac immobiliari igual que el crac d'internet, be donat per fets de gran calat-ge, i un d'aquest ha estat la fallida de grans operacions financeres alhora d'adquirir empreses del sector a la babalà, i que ha produït una forta, i el que es més greu, ràpida descapitalització del sistema bancari, i per tant, aquesta manca de liquiditat dels "Senyors dels diners", ha accelerat els esdeveniments.
Les fallides de Llanera i Astroc, i les previsibles "correccions" d'Habitat i Colonial, son una mostra del perillós que pot arribar a ser l'analfabetisme empresarial, barrejat amb molta prepotència sota el lema "jo soc la polla"...
Enceto aquesta categoria d'articles amb el tema de les seleccions de personal a nivell de directiu d'empresa mitjana o petita.La pregunta que m'he anat fent al llarga de la meva vida professional,es la següent.Per què el meu futur professional depèn d'uns professionals,que desconeixen els entrellats del meu ram?
Quan una empresa o grup d'empreses entra en un Concurs de creditors,(Antiga Suspensió de pagaments) un jutge, el primer que fa es nomenar un o més administradors ( tres son el máxim), per garantir fins on sigui possible la viabilitat de la empresa. Aquests experts, economistes i/o advocats amb amplis coneixements comptables básicament, han de ser diligents en la seva pressa de decisions per tal de garantir el futur de l'empresa. 
L'altre día em vaig passar per la Fira d'emprenedors BizBarcelona, on s'intenta vehicular tot el potencial de creativitat empresarial que tenim els catalans. El vaig trobar interessant. Tota aquella munió de gent entusiasta presentant els seus projectes a possibles inversors, intentant convence'ls que el seu pla de negocis es el millor i que no trobaran res igual.
Fa uns mesos vaig escriure dos articles relacionats amb l'excés de normatives i la seva repercusió negativa que te sobre les vendes en la cojuntura actual. El que volia palesà era, i es, que un excés de burocràcia afecta negativament a les vendes ( el meu negociat). 
Tot va començar el maig del 10. Aquell mes, es va decidir dividir i compartimentar la nostra línia de negoci amb una direcció bicéfala: els aconseguidors - Contractació de negoci- i els executors -Execució del contractat-. I aquesta direcció bicefalà encara es va dividir més - si no fos perquè la majoria son espanyols em creuria que son independentistes-: Estudis i ofertes, Direcció de compres i els seves comissions i subcomissions de seguiment. Perqué? doncs perquè es volia posar èmfasi en el control de despeses de les obres executades, i perquè en els aconseguidors no se ens anés la mà amb els descomptes, i controlar d'aquesta manera la sagnia de pèrdues que estàvem tenint.
Feia temps que no veia a un trepa en plena actuació, i menys a un trepa que en el seu afany d'escalar, intentés endegar una conxorxa coral d'una sola tacada. No ho va aconseguir, al menys no en aquest intent, peró ni haurà d'altres...
Sempre he defensat que hi ha una diferencia molt gran entre estudiar i aplicar. Hom pot ser un professional d'estudiar, i un negat alhora de saber aplicar correctament el que prèviament s'ha estudiat. Aquesta diferencia es fa més evident en el ram de la Direcció i Administració d'Empreses, on prendre decisions es converteix en una profesió. Dic aixó perqué molts d'aquest directius i els seus contractadors creuen que haver estudiat en una Escola de Negocis de prestigi es garantia d'èxit, i res més lluny d'això.
