Com cada any, s'ha materialitzat - com mana la tradició- el pacte del PNB i BNG, ep! i en un mati. I com cada any el PS...¿C? ha quedat en evidencia, fent palés que el lema del "Fets no paraules", es només aixó, un bon lema electoral, i si no rellegiu els pots de l'any passat, on Montilla feia el mateix de cada any; amenaçar, i signar:
Ara que els del PNB i BNG, es posen les botes a costa nostra, ¿Qué farà el PS..¿C? ?: ja us ho dic jo, callar i signar pel bé del p...Espanya. Però no son els únics que tenen molt a callar...
Fa temps que no parlava d'Esquerra republicana, exactament des de el 8 de Juny amb el post ELS MÉS IMPORTANT D'ERC: LA SEVA MILITÁNCIA, on ressaltava el grau de compromís de la militància envers el seu partit. Des d'aleshores només un: MATRIMONI DE CONVENIENCIA: FRACÀS ASSEGURAT, on posava en dubte el matrimoni dels dos corrents crítics Rcat.i EI. Després de veure com han anat les territorials, no puc menys que estar preocupat pel partit que sempre he recolzat. Els motius, els de sempre, peró amb petites diferencies...
La "tribu" del constitucional ha decidit que ja n'hi ha prou d'aquest color, i ens ha convertit en una regió més d'Espanya. ¿I que ha utilitzat per rebaixar-nos a la categoria de "españoles con lengua vernácula"?, doncs no ha tingut miraments amb l'Estatutet i l'ha deixat sense sentiment -nació-, sense diners -finançament-, i sense llengua -català-, i després ha fet un rotet...
Ja tenim foto, ergo ja tenim excusa per justificar la bufetada que rebrem. No puc negar que els catalans dominem les posades en escenes, no en debades tenim els millors escenógrafs. Llàstima que aquest domini només l'emprem cada cop que sortim malparats amb Espanya... Foto del Majestic, Foto del Parlament per l'acord del 30 de Setembre, Foto d'en Mas amb Zapatero per l'Estatutet recorregut, Foto de la clau d'en Carod. Sempre hi ha una foto que precedeix la derrota...
Ja no podem ni dir, Som la p... per que les llavors que'n surten son de baixa qualitat, i per tant ja no fem caure espigues d'or. Casualitat o no, ves a saber, els valencians també tenen unes llavors escanyolides. En resum, la major part del Països Catalans - de Mallorca no en diu res l'informe-, necessitem una ajude-ta per fer catalanets. Segur que per fer espanyolets no en necessiten d'ajuda!. Amb la butxaca plena rai.
I es logic, ja que molts de nosaltres estem fins als pebrots de que ens toquin els co..., picarols, i ja se sap, de tant remenar, les turmes es ressenteixen...
Fotografia publicada a la web de directe.cat (www.directe.cat). Creació d'en aleixsalo.blogospot.com
Casualitats de la vida, o no, els dos debats que més afecten als catalans son coincidents en el temps. Aquest fet però, es això, només pura coincidència, per qué el debat de debó, vaja en els que ens juguem "els cuartos" i per tant les quotes de poder es fa lluny d'aquí, a Madrid, on si no.
Ara que els Bancs Centrals de tot el món estant d'un generós que fa esgarrifar, el CES, la PDD I i II, i SiP podríen aprofitar l'avinentesa - avinentesa pels rics, per que els rucs continuem pagant-, per demanar al BCE que ens salvi. Qué poden al·legar?, doncs que tenim un Finançament subprime de bell antuvi...
Diu l'article vint-i-sis: "En cas de greu compromís, l'Estat té atribucions per passar-se pels co... totes les lleis del país. No hi ha com fer una lectura lliure de la Constitució per entendre tot el que ens passa.
L'última passada pels 'daixonses', ha estat l'incompliment precoç de l'acord al que varen arribar fa tot just una setmana el PSOE i ERC, amb el suport de CiU. Com era el pacte de cedir a les autonomies el 0,7% de l'RPF que el ciutadans aportem a través de la casella dedicada a "finalitats socials"...
Un cop els gladiadors catalans s'han esventrat entre ells, i després de que a l'arena del Circ en quedi un baldat de per vida -més mort que viu, si hem de ser sincers-, l'emperador Solbes, li ha fet entrega del premi. No us penseu, res d'un cofre ple de monedes d'or, ha estat un tros de bistec de 1.794 Kg - per sort no ha estat de 1.714 Kg- que li ha de durà ben bé tot un any. Aquesta es la manera com veig el tema del finançament, bé, no nomes el finançament...
En Solbes ha posat el compte a zero pel que fa al finançament; malfiem-nos. ¿No serà, que l'ha posat a zero, per qué ha trobat nous arguments, per la clat..., perdò, retallada?
A mi m'ha dit un ocellet, que un dels arguments podría ser el de acusar-nos de ser els causants de la crisi finançera mundial. Es veu que el ZP ja es frega les mans...
Han canviat a les meretrius de la casa de tolerància "la Tribu del Constitucional". Però no patiu no ha canviat res, els preus dels serveis son els mateixos...
Ara fa un any, el PSC no va utilitzar els seus vint-i -un diputats d'aleshores per donar-li un cop de mà en Castells, que ja anava avisant que no ho veia clar tot plegat, i tot l'estiu passat se'l va passar esbarallant-se amb el valencià...
Es curiós com alguns fets de la nostra historia es poden mantenir jovenívols, com si per a ells els anys no passessin. Aquesta tonteria ve a voltes per la questió de l'incompliment sistemàtic del nostre Estatutet en general, i pel tema del finançament de Catalunya en particular. Aquesta historia comença en l'any 1701...
El meu llegit i respectat Manel Bargalló, en els seu post del Diumenge 31 d'Agost: Esquerra Independentista, segona part i oportunitat. Veu amb bons ulls la fusió de les dues corrents, no sense els advertiments a la gent d'EI, que deixin de banda els protagonismes, i és en aquest advertiment, el que em fa creure que la fusió si triomfa,i per dissort arriben a dirigir plegats ERC, els protagonismes tornarien a reeixir en aquells que no van voler saber rés d'aliances, o qualsevol altra formula, que els hagués permés anar plegats en el passat Congrés...
Si Francesc d'Eiximenis (1322 més o menys) aixequés el cap, veuria que de ben poc li ha servit escriuré el seu Tractat Lo Crestia, sobre tot pel que fa en el seu llibre dotzé, on sentà les bases i els fonaments jurídics que vam utilitzar els catalans en les nostres relacións amb els que manen durant segles: El pactismé. Si jo fós ell, exigiria a qui volgués ser President de la Generalitat o Conseller, passar un examen sobre el mateix, ja que la consolidació del pactisme va propiciar el naixement d'una incipient Generalitat. A veure si d'aquesta manera aprenen d'una vegada per totes...
Si ha sortit bé una vegada, per que no dues?, aixó es el que s'haurà preguntat en ZP, alhora de repetir la mateixa tàctica que tants bons resultats li va donar en la negociació de l'Estatut; utilització d'un ministre espanyol amb ínfules de català i un pél ambiciós, per carregar-se d'una tacada part de l'Estatut - aquí va comptar amb l'ajut inestimable d'un ressentit Mas-, i fer fora de males maneres en Maragall...
Tot per una promesa...verbal, evidentment. I en Saura ja se'n pot anar de vacances amb la Imma, que orgullosa deu estar del seu company!. Gracies a ell, en ZP no només no haurà de comparèixer, sinó que fins i tot s'aprovaran els pressupostos de l'Estat. I a canvi que ha de fer el PSOE?...
En Puigcercós ha dit : "S'equivocarà Montilla si vota els pressupostos de Zapatero", i per que quedi clar el sentit de la seva afirmació, diu que no descarta la convocatòria d'eleccions anticipades...
Aixó es el que ens passa als catalans. Per un moment ens creiem que aquest cop si, que a Madrid l'han feta grossa i que amb els cales - nostres- no si juga. Doncs bé, per el que es veu, a Cal Socialista ja començen alguns a dir que hauríem d'anar deixant les tonteries a banda, i començar a dir-lis en els del PSOE que tot aquesta fanfàrria ha estat només un foc d'encenalls per tenir a la parròquia contenta. Utilitzaria el símil de que tot ha estat "El somni d'una nit d'estiu", sinó fos per que l'obra de Shakespeare té un final feliç... Si ja m'ho deia l'altre dia l'amic Blesa, en el post EL DILEMA DEL PSC: ENFADAR-SE O NEGOCIAR...
Com cada any, s'ha materialitzat - com mana la tradició- el pacte del PNB i BNG, ep! i en un mati. I com cada any el PS...¿C? ha quedat en evidencia, fent palés que el lema del "Fets no paraules", es només aixó, un bon lema electoral, i si no rellegiu els pots de l'any passat, on Montilla feia el mateix de cada any; amenaçar, i signar:
Fa temps que no parlava d'Esquerra republicana, exactament des de el 8 de Juny amb el post
La "tribu" del constitucional ha decidit que ja n'hi ha prou d'aquest color, i ens ha convertit en una regió més d'Espanya. ¿I que ha utilitzat per rebaixar-nos a la categoria de "españoles con lengua vernácula"?, doncs no ha tingut miraments amb l'Estatutet i l'ha deixat sense sentiment -nació-, sense diners -finançament-, i sense llengua -català-, i després ha fet un rotet...
Ja tenim foto, ergo ja tenim excusa per justificar la bufetada que rebrem. No puc negar que els catalans dominem les posades en escenes, no en debades tenim els millors escenógrafs. Llàstima que aquest domini només l'emprem cada cop que sortim malparats amb Espanya... Foto del Majestic, Foto del Parlament per l'acord del 30 de Setembre, Foto d'en Mas amb Zapatero per l'Estatutet recorregut, Foto de la clau d'en Carod. Sempre hi ha una foto que precedeix la derrota...
Ja no podem ni dir, Som la p... per que les llavors que'n surten son de baixa qualitat, i per tant ja no fem caure espigues d'or. Casualitat o no, ves a saber, els valencians també tenen unes llavors escanyolides. En resum, la major part del Països Catalans - de Mallorca no en diu res l'informe-, necessitem una ajude-ta per fer catalanets. Segur que per fer espanyolets no en necessiten d'ajuda!. Amb la butxaca plena rai.
Casualitats de la vida, o no, els dos debats que més afecten als catalans son coincidents en el temps. Aquest fet però, es això, només pura coincidència, per qué el debat de debó, vaja en els que ens juguem "els cuartos" i per tant les quotes de poder es fa lluny d'aquí, a Madrid, on si no.
Ara que els Bancs Centrals de tot el món estant d'un generós que fa esgarrifar, el CES, la PDD I i II, i SiP podríen aprofitar l'avinentesa - avinentesa pels rics, per que els rucs continuem pagant-, per demanar al BCE que ens salvi. Qué poden al·legar?, doncs que tenim un Finançament subprime de bell antuvi...
Diu l'article vint-i-sis: "En cas de greu compromís, l'Estat té atribucions per passar-se pels co... totes les lleis del país. No hi ha com fer una lectura lliure de la Constitució per entendre tot el que ens passa. 
Un cop els gladiadors catalans s'han esventrat entre ells, i després de que a l'arena del Circ en quedi un baldat de per vida -més mort que viu, si hem de ser sincers-, l'emperador Solbes, li ha fet entrega del premi. No us penseu, res d'un cofre ple de monedes d'or, ha estat un tros de bistec de 1.794 Kg - per sort no ha estat de 1.714 Kg- que li ha de durà ben bé tot un any. Aquesta es la manera com veig el tema del finançament, bé, no nomes el finançament...
En Solbes ha posat el compte a zero pel que fa al finançament; malfiem-nos. ¿No serà, que l'ha posat a zero, per qué ha trobat nous arguments, per la clat..., perdò, retallada?
Al març, després de la presentació "powerpoint" que va fer el lehendakari, vaig escriure un post titulat : 
