SENSACIONS

Després de les eleccions del 27S molta gent, sobretot aquells que ens miren a ponent i Sènia enllà, han dit que tenim un país fracturat. Bé, en realitat algunes veus diuen que tenim una comunitat autònoma fracturada. I es refereixen a la fractura nacional.

Fractura entre catalans i espanyols. Fractura entre independentistes i unionistes.  Fractura entre famílies, entre veïns. Una fractura que no visc de cap manera. Si, hi ha diferències importants de parers, però no hi ha cap fractura, no hi ha batusses per enlloc pels desacords ideològics, no vivim uns contra els altres. Una societat fracturada va ser la societat basca als anys  vuitanta i noranta. I estem molt lluny, per sort,  d’aquell desproposit.

Els resultats electorals donen una victòria clara a JxSi (62 escons), amb la segona força, Ciutadans/Ciudadanos amb només 25 escons, menys de la meitat. I  les CUP que tot i triplicar resultats s’han quedat amb 10 escons. Resumint, els qui clarament proposaven anar cap a la independència van guanyar i tenen majoria absoluta. 72 escons. Algú ha estat dient que no eren unes eleccions, que era un plebiscit. Però si ho era, ho era amb les regles d’unes eleccions. Perquè no hem pogut, no ens han deixat fer un referèndum tal com s’ha demanat manta vegades. Sorprèn que qui ha defensat que només eren unes eleccions al parlament de Catalunya durant tota la campanya ara en vulguin fer una lectura plebiscitària.

Dels resultats se’n poden fer molts números. Els resultats en escons són incontestables, ja ho he dit. En vots, els resultats es poden agrupar de moltes maneres. Us ofereixo els meus números en una agrupació que em sembla prou raonada, raonable i entenedora. Van dir Sí a la independència 1.957.348 vots (jxS i CUP), un 47.74%. Van dir No a la independència 1.708.433 vots (C’s, PSC, PP, Unió), un 41.58% . No van dir ni Si ni No, van dir que fem un referèndum 366.494 vots (CSQP). un 8.94%.  Els vots en blanc i nuls no arriben a 1%. Per tant si, el clam per la indeendència no arriba per poc al 50%, però sobrepassa de llarg el vot del no.

També podem fer quatre  números sobre la fractura del país vist des de l’eix dreta esquerra. Resulta que un 52,63% ha votat opcions que se situen en la dreta o centre-dreta (PP, CDC, C’s, Unió…). Un canvi un 46,08% ha donat suport a opcions d’esquerra o centre-esquerra (CUP, CSQP, ERC PSC.). I la diferència s’ha reduït en comparació al 2012. Però ningú en parla gaire d’aquesta partició del país. Potser pèrquè tamoc existeix.

Potser és perquè en realitat parlem d’un país complexe, un país amb múltiples i variades visions de la realitat, un país polièdric en que la diversitat és el pa de cada dia. Un espai on els desacord es resolen parlant, intentant convèncer abans d’imposar res. Ja he dit altres cops que malgrat tot hem de construir, estem construint un lloc on conviure tots junts.

Terrassa, 5 d’octubre de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!