SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

5 de setembre de 2015
0 comentaris

Turcs, kurds, Estat Islàmic i terrorisme

 Fa dies que tinc a mig  fer un apunt sobre el problema dels kurds. Els kurds com a dany colateral de la lluita contra el terror de l’estat islàmic. Turcs, kurds,  sirians, iraquians, iranians, conviuen en un territori, el kurdistan, amb diferents religions, diferents faccions, diferents estats, diferents fronteres… tots enfrontats i poc colaboradors. LLegir-ne coses pot crear més confusió, però  espero que aquest apunt us pugui ajudar.

En Vicenç Villatoro en un apunt al diari ARA sobre la incongruència de dues pintades a favor de kurds i palestins deia  “Una acusa Israel de genocida contra el poble palestí. L’altra acusa un partit polític català de complicitat amb el govern turc, enemic del Kurdistan“ Però resulta que el govern turc és el principal valedor dels palestins de Gaza (i Hamàs), i Israel és un  aliat discret dels kurds en la lluita contra  l’estat islàmic.

Un article de la Carme Colomina a l’ARA aquest estiu en donava pistes sobre com l’estat turc  aprofitava la lluita contra l’estat islàmic a la frontera amb Siria per massacrar campaments kurds. Uns kurds que han aturat l’avanç d’E.I.   “La lluita d’Erdogan contra el “terrorisme”, però, té un doble objectiu. Coincidint amb l’anunci d’aquest canvi d’estratègia, avions F-16 turcs han començat a bombardejar intensament també posicions del PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan, al nord de l’Iraq. El procés de pau iniciat el 2012 entre el govern d’Ankara i els principals representants de la població kurda a Turquia ha saltat pels aires. Dos anys de treva fràgil han donat pas als bombardejos aeris turcs contra el PKK i a atacs del PKK contra policies o militars turcs, com l’explosió suïcida en una caserna, aquest cap de setmana, que el govern d’Erdogan ha atribuït a la milícia kurda. És el retorn al vell escenari, el de la polarització per la violència, el de l’amenaça interna que mobilitza el vot nacionalista.  Ankara havia començat a témer l’aparició d’un embrió d’estat kurd en formació a la seva frontera amb el vistiplau de les grans potències occidentals. Fa mesos que els analistes internacionals havien declarat els kurds com els grans guanyadors de la lluita aliada contra l’Estat Islàmic. Ara, a més, les victòries militars s’estaven traduint també en un enfortiment polític. A les eleccions legislatives del mes de juny, una nova força prokurda a Turquia, l’HDP, que per primera vegada s’havia pogut presentar a uns comicis parlamentaris, es va convertir en el partit revelació i, amb els seus 80 escons, va arrabassar el somni de la majoria absoluta a un Erdogan decidit a ser el president més poderós de la història recent de Turquia”.

Un aspecte destacat de la resistència kurda és el paper de les dones. Com diu Meral Çiçek, presidenta del Centre Kurd per a les Qüestions de les Dones a Erbil: “Les dones estan tenint un fort protagonisme en l’articulació d’una regió autònoma kurda a Rojava (nord de Síria) amb un projecte polític propi de confederalisme democràtic, així com en la lluita de les forces kurdes contra l’Estat Islàmic”.

Quan parlem de kurds, parlem d’un poble repartit en diversos estats principalment (Turquia, Síria, Iran, Iraq), parlem de Kurdistan, de Kurdistan del Sud, del PDK, del PKK, del HDP. El conflicte amb estat islàmic ha portat a la col·laboració entre PDKi PKK tradicionamnt enfrontats. Jordi Llopis diuCom a conclusió, malgrat les diferències, els milicians dels grups propers al PKK i els peixmergues, controlats pel PDK, han passat d’adversaris a aliats. El mateix Barzani ha visitat una de les bases del PKK i ha reconegut el seu paper essencial en el combat. El PKK s’ha desplegat a Kirkuk i a diferents zones del Kurdistan iraquià, fins i tot al santuari yezidi més important, Lalish. Les col·laboracions no es fan des d’un punt de vista maximalista ni polaritzat, sinó entenent que les diferències puntuals no eviten una coincidència de fons: protegir la nació kurda d’un brutal anorreament per part dels fonamentalistes islàmics”.

I ara Europa té a sobre la crisi dels refugiats, sirians sobrretot, que fugen d’una guerra civil, d’un dictador, d’un país esventrat. I la Unió Europea no sap com respondre.  Més de quatre milions de sirians han fugit i busquen un lloc sense bombes, mentre torna la pau a casa seva. Són persones que busquen refugi i que hem de trobar la forma d’acollir-los a la U.E., ens hi va la humanitat.

refuigats

Terrassa cinc de setembre de 2015

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!