Un dels motius (I objectius) de la independència és, amb la millora del finançament, aconseguir una societat més justa, més equilibrada, més igualitària. Poder disposar de més recursos per actuar contra les emergències socials, garantir l’alimentació infantil, contra la pobresa energètica…
Poder garantir aquesta acció immediata ha de ser una de les prioritats del moment. I a mig termini, dotar des del nou govern l’actuació contra la desigualtat de la prioritat necessària perquè el nou país que farem sigui molt més just. Les accions solidàries de la població (el Rebost, Càritas, el Banc del Aliments…) són accions que han d’estimular l’acció política i han de tonar a tenir un paper valuós però marginal.
Avui la capacitat econòmica de la Generalitat per actuar en aquest camp és baixa, i molt limitada per l’acció de l’estat espanyol. El recurs contra el decret de pobresa energètica,
Cal un esforç, com demana el Manifest de lluita contra la Pobresa per tenir polítiques públiques que promoguin i garanteixin els drets civils, laborals,econòmics, socials, culturals i mediambientals. La lluita contra la pobresa ha de ser una política d’estat, una política prioritària del nou estat. Establir alguna forma de renda bàsica, impedir desnonaments, evitar acomiadaments, lluitar contra les precarització del món laboral També caldrà revisar retallades i privatitzacions, i valorar (auditar) el deute.
Tinc la sensació que el nou país, la nova república catalana, haurà de fer molta feina per millorar la complexa situació social del nostre país.
Terrassa, ú de setembre de 2015
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!