SENSACIONS

La dicotomia entre vots i diputats és un dels dilemes que s’ha fet sentir més aquest dies. Que cal per “validar” una opció determinada en relació a una possible independència de Catalunya?

Personalment crec que el mecanisme més vàlid és un referèndum, com el que van poder fer a Escòcia en relació al Regne Unit (U.K.). És clar que en aquest cas hi va haver acord (amb els seus desacords inicials) per fer el referèndum, mentre que en el cas català se’ns nega la possibilitat. Ja he dit en altres apunts que el referèndum és possible segons la constitució, el que seria fora és la independència, no la consulta

Un cop és clar que no ens deixen fer el referèndum, i que la consulta del 9-N ha passat de pantomima i pallassada a acte de sedició inconstitucional i delicte, només queda la possibilitat  de fer unes eleccions i dotar-les d’un caràcter plebiscitari. Es tracta de triar un govern per fer portar-nos cap a la independència.

Com que legalment només ens deixen fer eleccions, i els resultats es compten en escons, aquest és el paràmetre que caldrà fer servir par valorar el resultat d les eleccions. Guanya qui té més diputats. I és president qui té més vots al parlament.  Això és el que podem fer, no el que volem fer. Cosa que no treu que jo esperi un ampli triomf en escons i en vots de les opcions independentistes.

Una persona sempre és un vot, més enllà de com es tradueixi en diputats a la cambra catalana. Els diputats han tingut quasi 40 anys per posar-se d’acord i fer una nova llei electoral, però encara esperem..

Crec evident que en un moment o altre haurem de comptar vots, de fer una consulta on ningú tingui dubtes del resultat, però ara fem el que ens deixen fer (que tal com està el pati és molt).

Terrassa, vint-i-vuit d’agost de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!