SENSACIONS

Aquest diumenge hi ha eleccions. I encara no sé que o qui votar. Tinc clar que he de votar. L’abstenció no em sembla una opció possible per mi. Vull molta participació i més cues al carrer.

També tinc clar a qui no vull votar, a qui no puc votar sense entrar en contradicció amb les meves idees, amb el meu projecte de futur.

No votaré a PxC, els seus plantejaments racistes, discriminadors i d’extrema dreta em fan venir basques.

No votaré  PP, les seves mentides sobre el país, la llengua o la història no m’agraden gens, i a més no m’agrada l’opció de cotxes a la rambla.

No votaré C’s, un partit nascut contra la meva llengua i contra el model d’ensenyament que fa possible que tots puguem entendre català i castellà. I que ara escampa anticatalanisme a l’estat.

No votaré CiU, massa a la dreta per mi, massa defensor de les elits catalanes i terrassenques que tant ha fet per les seves butxaques (les butxaques de les elits).  El seu concepte de progrés no és el meu.

No votaré PSC, que ha renunciat al dret a decidir, venent la seva ànima al PSOE, per una reforma constitucional que segur serà pitjor pel país que l’actual. 36 anys de govern bé mereixen un descans. No estic d’acord a fer més gran l’obstacle a la connectivitat ecològica com seria l’intercanviador de mercaderies proposat a la mancomunitat.

I no, tampoc votaré altres opcions que no conec, com família i vida, opcions tant minoritàries i desconegudes.

Dubto entre tres opcions:

La CUP és l’opció que votaria segur si tingués 20 anys. Independentistes, defensors dels Països Catalans, radicals d’esquerres, idealistes… Defensors de la participació i la democràcia directa.

ERC, independentistes, d’esquerra moderada, defensors de la justícia social i l’equitat… Es presenten demanant el sí pel nou país, però arroseguen  un llast del passat, que no ho fa senzill.  Però també tenen gent independent de gran valor.

Terrassa en Comú, que es presenta sota el mantell de Podemos.  Un canvi radical, fora la casta, aixecarem catifes, farem neteja… però van de la mà d’Iniciativa, socis del PSC durant anys. I no saben que fer amb el dret a decidir.

D’aquí a diumenge espero aclarir-me i trobar l’opció correcta.

Terrassa vint-ú de maig de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!