SENSACIONS

Fa dies tinc per aquí un apunt sobre l’odi de la senyora Ubasart. Fomentar l’odi és una forma d’afavorir el feixisme, els prejudicis, la intolerància… ĺa proposta de la senyora Ubasart em fa pànic. Primer van demonitzar les abraçades, ara demana l’odi, i demà que serà?

La secretària general de Podemos a Catalunya, Gemma Ubasart, assegura que en la campanya electoral del 27-S faran servir odi contra el president de la Generalitat, Artur Mas. Explica que van arribar a aquesta conclusió després del míting que va fer Pablo Iglesias al Palau de la Vall d’Hebron el darrer mes de desembre on es van adonar del rebuig visceral que provoca entre els seus simpatitzants i afiliats. En unes declaracions al diari El Periódico la líder de Podemos a Catalunya insinua una radicalització inèdita del partit de Pablo Iglesias a Catalunya.  Això ho ensenyarà a la universitat?

Com sempre però se l’ha malinterpretat, s’ha tret de context, jo no volia dir el que vaig dir…

I fa uns dies el tribunal suprem va revisar la sentència sobre els acusats per la mani-setge del Parlament de Catalunya el juny de 2011. En el seu moment no vaig acabar d’entendre (ni compartir) l’absolució, com si no hagués passat res, I ara em sembla excessiu tres anys de presó.

Al parlament de Catalunya hi ha hagut milers de manifestacions i escridassades a parlamentaris sense la càrrrega violenta que es va viure durant el setge. Normalment es resolien amb unes quanes tanques i uns mossos, sense més incidents.

Algunes de les imatges del moment del setge destil·laven una càrrega de violència, menyspreu i fins i tot odi, tant per part d’alguns manifestants com per part d’alguns mossos. Però no es pot assetjat i voler impedir la tasca dels representants del poble. Dels representants triats entre tots. Dels meus, dels teus, fins i tot dels d’ells. Ni agredir-los, impedir-los el pas, robar-los el gos pigall o pintar-los la roba. Ni es pot impedir una sessió del ple del parlament, encara que el que vulguin votar no ens agradi. Si cal s’ha de convèncer els parlamentaris que han de canviar, plegar, que calen noves eleccions. I si no, burros tots plegats de votar uns representants  ineptes, i a esperar  les noves eleccions per canviar de vot i de representant..

Però això no vol dir quedar-se de braços plegats durant quatre anys. Hi ha molts formes de protesta, moltes formes de lluita, moltes formes de reivindicació, de fer-se sentir, d’exigir els drets, de plantar cara a la hipocresia, a l’opressió, a l‘abús, al maltracte, a la desigualtat, sense que calgui recórrer a la violència.

Terrassa, vint-i-nou de març de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!