SENSACIONS

de Joan Pont i Montaner

25 de gener de 2015
0 comentaris

Ovidi, tota una persona

Nascut l’any 1942 a Alcoi, l’Ovidi Montllor significa cultura en majúscules. Cançó, teatre, poesia, música, cinema… i conviccions, fermesa, idees, pincipis… com deia en la cançó autocrítica i crítica jo sóc l’artista, el cantant, el pallasso.

No n’havia estat mai un incondicional. Vaig seguir una mica el seu final, la seva mort prematura per malaltia. I ha estat amb el pas dels anys que m’han fet valorar i estimar tant la seva obra com a cantant, poeta, rapsode, com el seu compromís amb la llengua, amb el país, amb els treballadors, amb les persones.

La inauguració del festival Barnasants feta  a Terrassa aquest dissabte vol commemorar els vint anys de les seves vacances. El director del Barnasants va fer una defensa abrandada de la cultura com a eina necessaria per avançar en la millora i transformació de la societat. En Toti Soler, músic que el va acompanyar molt anys.  en l’entrevista de presentació del concert diu fa uns anys hi va haver uns grups de Gràcia, Vilafranca i més llocs que van descobrir que l’Ovidi era la seva veu, que veia i pensava les mateixes coses que ells anaven descobrint. La vigència de l’Ovidi és innegable, i això és ser un artista de veritat.

També a principis d’any, Vilaweb va publicar un recull de vídeos i cançons per aquesta efemèride. Enguany serà l’any Ovidi, diu aquest recull que demana temps per escoltar-lo i visionar-lo tot. (Us el recomano).

En Toti  Soler en fa una mena de glossa en aquet article, on ens parla de com es van conèixer, de com van començar a treballar junts, de com era, de que li agradava més d’ell.

Costa molt triar una cançó. N’hi massa de precioses, d’emotives, de lletres lúcides, reividicatives,  poemes musicats:  la fera ferotge, homenatge a Teresa, per que vull, els amants, corrandes de l’exili, autocrítica crítica, va com va, cançó de les balances, l‘escola de Ribera, la cançó del cansat, tot explota pel cap o per la pota…  us deixo amb la semarreta, una vella cançó molt emotiva.

Terrassa, vint-i-cinc de gener de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!