SENSACIONS

Qu’est-ce qu’on a fait au bon dieu? Déu meu, però que t’hem fet?

Diumenge vaig anar al cinema, a l’únic cinema que queda al centre de Terrassa. El cinema està adaptat per accedir en cadira de rodes, però cal saber-ho tot. Té dues sales, i si l’accés a la sala principal és prou senzill i practicable, l’accés a la sala petita és tota una aventura possible només posant’hi molt bona voluntat.

Sort que la pel·lícula que anàvem a veure ens havia de fer passar l’empipada inicial per les complicacions per arribar a la sala. Ha estat un autèntic fenòmen en tota Europa i la més taquillera a França amb 12 milions d’espectadors segons diu la propaganda.

La història és senzilla i facilita els embolics.  Claude i Marie Verneuil són un matrimoni molt tradicional, catòlic i pares de 4 filles a les que han tractat d’inculcar els seus valors i costums.  La parella no ha tingut més remei que acceptar que la seva filla gran es casi amb un musulmà, que la segona amb un jueu i la tercera amb un xinès. Encara que el matrimoni intenta mantenir la ment oberta, en el fons, dipositen totes les esperances en la filla petita, i esperen que al menys ella es casi per l’església. Si, però ho farà amb un negre. Un negre catòlic.

La pel·lícula ens mostra una barreja, de tòpics i acudits fàcils i no tant sobre racisme i religió. I aquest també és un dels elements de reflexió. Una cosa és el racisme (la discriminació per motiu de raça) com passà amb el gendre xinès o africà, i una altra és la discriminació per motiu de religió, com passa amb un gendre musulmà i un jueu. També es mostren els tòpics en les visions entre les diferents cultures dels protagonistes.

En fi, una típica comèdia francesa que et fa passar una bona estona i que permet, si vols, fer algun exercici de reflexió més tranquil·la.

Terrassa,  vint de gener de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!