SENSACIONS
de Joan Pont i Montaner
Aquest estiu una de les moltes coses que han passat ha estat la declaració de l’expresident Pujol que tenia uns diners no declarats (i per tant sense liquidar els impostos corresponents). Més enllà de les quantitats exactes o els orígens dels diners, el fet ha estat una decepció important.
Tinc la sensació que tot el que s’ha anat dient i publicant retrata un país miserable, ple de malfactors i lladres, on tothom sabia que tothom robava i estafava i malversava fons públics. Aquest és el retrat que ens ofereix l’Albert Sáez des de El Periódico. Però no sé si és del tot real.
També diuen que ho sabia l’estat, i en lloc de portar-ho als tribunals, enlloc de lluitar-hi i evitar-ho, ho feien servir com a moneda de canvi per retallar les aspiracions del govern català.
Quan es parla de corrupció sempre m’ha sorprès que només es parla de corruptes, mai de corruptors. I en canvi un no pot existir sense l’altre, són dues cares de la mateixa moneda. Tots dos s’avenen a jugar brut amb els diners de tots, amb els nostres diners.
Tant lluny arriba l’omertà catalana? Tant complex és l’entramat de corruptes i corruptors? No hi ha polítics, empresaris, jutges, prou valents per plantar cara i denunciar-ho? Segur que tothom ho sabia tot?
Encara recordo el guirigall del tres per cent d’en Maragall. Rius de tinta després, comissions d’investigació i oficines antifrau passades i no en va sortir res en clar, cap culpable, ni un trist cap de turc a la presó.
No sé que creure’m de tot plegat. Vull continuar pensant que els corruptes i corruptors són minoria, que hi ha molta més gent honesta del que sembla. Quina llàstima que aquesta gent honesta no es faci sentir més. Tampoc em serveix posar-los tots al mateix calaix i tractar-los de casta. Per que això també s’aplicaria a la resta de mortals, i no vull creure-m’ho.
Al final el que si que queda clar és el mal que fa la declaració del senyor Pujol al procés cap a la independència. O potser és un al·licient més per lluitar per un nou país.
Terrassa, vint-i-sis d‘agost de 2014
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot això és xerrameca, inclós això de l’ Albert Saez, ningú sap res i tothom xerra, sense tenir la informació que cal, ja ho veurem si es delicte fiscal o no es delicte fiscal això d’ en Pujol o no, de moment a Andorra no ho és, tot és molt relatiu i aquests opinadors oficials pagats a favor de no se sap qui, tot el que diuen es agafant els quatre diaris que hi ha i fotent llenya a tort i a dret,segons convé el que,per les circumstàncies,es consideri politicament correcte. Cap credibilitat per aquests ni per cap altre, ni per molts politics, del fet de que tot el que diuen no prové d’ un estudi ,ni d’ una investigació periodistica neta.Tots fan politica, ara toca fotre llenya dels Pujol, doncs vinga!, fa quatre dies era en Millet,doncs som-hi, apa anar seguint el dictat de madrit.
No entenc,tampoc, perque dones per veritat absoluta un comentari parlamentari d’ en Maragall, o no vas llegir els dobles sous dels socialistes a la diputació..?
A quí ens hem de creure?
Al capdavall li donarem tots la raó al José Mari, esbudellant-nos nosaltres mateixos.
El país no és aquest ,ni el de l’ Albert Saez, ni el que tu dibuixes induït per ell, el pais és un altre i molt diferent…..i punt.
Ah! i animat i no estiguis tant decebut, que el país és molt millor que aquista interpretació,cognitiva, a la que ara ene volen ver arribar.