Joan Alcaraz |
divendres, 8 de maig de 2009 | 17:45h
Finalment he aconseguit d'empassar-me les Memòries d'Adrià, de Marguerite Yourcenar. Per la meva devoció pel món romà, considerava que era una mancança i, per tant, m'ho havia -i us ho havia- promès. Crec que les he paït molt bé, tot i que inicialment em semblaven de digestió una mica pesada. Però és un llibre en el qual, un cop hi has aconseguit d'entrar, descobreixes tot un univers: el d'aquell gran Imperi en un dels seus màxims moments.
Parlem, en definitiva, del nostre món global d'aleshores -Xina (l'Imperi del Mig), quedava molt lluny. Un àmbit vast i molt més divers en realitat del que resultaria si penséssim únicament en la Roma-ciutat. Però un emperador com Adrià, viatjant arreu dels seus dominis i, doncs, coneixent-los a fons, cercant-ne els límits, n'és un prescriptor immillorable. Això i, encara més decisiva, la proverbial saviesa de la seva reflexió sobre la condició humana, que la gran escriptora francesa d'origen belga explora magistralment.
Joan Alcaraz |
dijous, 30 d'abril de 2009 | 17:16h
Avui s'ha presentat en societat a Barcelona l'Associació Joan Ponç, fundada a finals de l'any 2007 amb l'objectiu de recuperar la memòria i fomentar l'estudi i el reconeixement d'aquest artista. A parer meu, es tracta d'un dels creadors catalans més importants del segle XX, i per això m'alegro que, per fi, hagi sonat la sirena.
No deu ser casualitat, doncs, que la revista gironina Bonartdediqués la portada del seu número de març a la presumpta resurrecció del pintor, un dels referents del mític grup Dau al Set. Aclareixo de seguida que, en la meva sensibilitat, Ponç mai no s'ha mort. Precisament, fa poques setmanes en vaig veure una petita exposició a la galeria barcelonina Gothsland. I avui mateix he passat pel CCCB -que també ha acollit la presentació de l'entitat ponciana- per veure "Il·luminacions. Catalunya visionària", una mostra important en la qual un geni com Ponç no podia deixar de ser-hi.
Joan Alcaraz |
divendres, 24 d'abril de 2009 | 13:59h
Aquest mes d'abril ha aparegut a Serra d'Or una entrevista meva amb l'oceanògrafa i especialista en microbiologia marina Josefina Castellví. Això em suposa una doble satisfacció: d'una banda, el fet de tornar a publicar -després de força anys- en una revista de reconegut prestigi i que, com els bons vins negres, millora amb el temps. D'altra banda, l'oportunitat d'obtenir les opinions i els arguments de qui no solament és una autoritat en la matèria -sobretot, pel que fa a la recerca sobre l'Antàrtida-, sinó també una dama de formes elegants, tota una senyora de Barcelona.
Joan Alcaraz |
dimecres, 15 d'abril de 2009 | 18:22h
He tingut molta feina darrerament, però per Setmana Santa -enguany, força passada per aigua- vaig poder anar a veure Espías en la sombra, versió en espanyol del film francès Les femmes del'ombre. Crec que us la puc recomanar, i encara més pel fet que la seva estrena aquí és d'aquells dies.
En l'ona de preservar la memòria històrica, es tracta d'una nova contribució -i ben singular- per tal que no caigui mai en l'oblit tot el que va representar la barbàrie nazi. La cinta de Jean-Paul Salomé té interès no tan sols genèricament, sinó també pel fet les protagonistes són un valerós grup de dones en el qual hi veiem representats alguns dels millors actius de la condició humana.
Aquests darrers dies, el tema de l'avortament ha tornat a ser notícia. A Catalunya -a Girona, entre manifestants oposats, es van produit empentes- i a Espanya, singularment a Madrid. Aquesta no hauria de ser una qüestió ni política ni religiosa, sinó únicament un dilema moral, però la polititzen i la posen gairebé amb odi al confessionari com un símbol més del joc de poders...
Ens agradi o no, la naturalesa ha demostrat, des de l'alba dels temps, que no és tan sàvia com se sol dir. I ha deixat la dona, clarament, massa desprotegida. Personalment, estic a favor de la vida, però això no té un valor absolut sinó relatiu, tot i que en tingui tant. Quan els òrgans del nou ésser no estan formats encara, el fet d'avortar -o el seu dret- té sentit. Posteriorment representa -això sí que em sembla obvi- un assassinat. Però les dones han de poder decidir sobre el seu propi cos, i fer-ho amb les garanties necessàries.
Joan Alcaraz |
dijous, 26 de març de 2009 | 10:23h
Aquesta serà, a partir d'ara, una de les meves divises. Brillar en el sentit de procurar fer la feina ben feta i d'exhibir, si es pot, un cert talent. Però no enlluernar per tal de no entrar en una lluita d'egos que no du enlloc, encara que hi hagi gent a qui aquest combat li és ben rendible. Brillar perquè la falsa modèstia no és mai una via encertada, però la prepotència esdevé un camí fals. Al cap i a la fi, tots i totes acabarem baixant-nos del tren, en una o altra estació, i el que perviurà de nosaltres -si hem estat positius- és una certa dignitat i l'intent d'haver intentat ennoblir la condició humana.
Joan Alcaraz |
dimecres, 18 de març de 2009 | 13:04h
Sortosament, el professor Neira ha retornat de l'estat de coma que li va causar un indesitjable que estava atonyinant la seva parella. La víctima en qüestió, curiosament abduïda, ni s'ha molestat en agrair-li al professor el seu ajut. Què hi farem! El cert és que Jesús Neira, quan era a l'UCI i ara que ja pot parlar, s'ha convertit en un referent masculí del combat contra la violència de gènere. Un home digne contra tants mascles prepotents, que ens insta als altres homes a no tolerar l'agressivitat contra les dones perquè "els maltractadors ataquen tambél'honorabilitat del nostre sexe".
Joan Alcaraz |
dilluns, 9 de març de 2009 | 17:53h
La manifestació catalana de dissabte passat a Brussel·les va ser un èxit relatiu, però èxit al cap i a la fi. Fossin 3.000 -com diu la policia belga-, més de 10.000 -com creuen els organitzadors- o 5-6.000 -que és el més probable-, la iniciativa ha estat prou important. Però l'autodeterminació i, finalment, la independència no s'obtindran només amb marxes festives, sinó com a resultat d'un procés que resulta força més complicat.
Per començar, cal elaborar un full de ruta que sigui mínimament viable per tal d'anar avançant cap a l'objectiu. Jo tinc el meu i us en faré cinc cèntims, però, si en teniu de millors, serà bo que s'explicitin i, sobretot, que s'apliquin. ¡No fos cas que el 2037, l'any en què arrenca el nou llibre de Patrícia Gabancho, Catalunya no sigui encara independent!
Joan Alcaraz |
dimecres, 4 de març de 2009 | 16:39h
Em resistia a tenir un MP3, sobretot perquè no acostumo a escoltar música quan vaig pel carrer. No n'acabava de veure, doncs, la utilitat, i no m'agrada dependre de la tecnologia, sinó únicament adaptar-la a les meves necessitats. Però finalment -esperonat per les dones de casa, que en tenen totes tres- he sucumbit, i ara sóc un usuari selectiu del petit estri. Selectiu en la mesura que no penso treure'l a passejar, i que combinaré la música que hi gravi amb l'escolta de cedés propis i dels que trobo en préstec a les biblioteques.
Posats a fer, el meu MP3 s'ha estrenat amb Manel, el grup català, i en català, de moda... per mèrits totalment propis. Les cançons que conté el seu primer disc, Els millors professors europeus, m'agraden força, i algunes m'agraden molt. Són vives, creatives, enginyoses, fresques, estimulants. El boca-orella ha funcionat prou bé, en aquest cas, fins al punt de revolucionar una mica l'star-system nostrat.
Joan Alcaraz |
dimecres, 25 de febrer de 2009 | 01:29h
Són realment originals i, entre nosaltres, únics. Cauen, relativament, poc de pas, i potser aquest és un dels secrets de la seva bona conservació. Llegat molt valuós dels ilergets, la Fortalesa va ser abandonada voluntàriament després de 450 anys, i no s'hi va construir més al damunt: una altra de les seves sorts. Es tracta d'un conjunt monumental preibèric iniciat l'any 775 abans de Crist, i que corresponia, doncs, a una civilització relativament potent, només vençuda i/o assimilada pels romans.
Són els Vilars d'Arbeca, a les Garrigues, i sembla que molta gent no sap encara massa de la seva existència. Una altra de les seves sorts, potser, tot i que el més lògicés que poguessin passar de jaciment encara en procés d'excavació a espai cultural museïtzat i, per tant, en règim organitzat de visites. No com ara, que la visita pots fer-la absolutament per lliure, com la meva dona i jo el primer diumenge d'aquest mes de febrer.
Joan Alcaraz |
dimarts, 17 de febrer de 2009 | 13:00h
En poc més de dos anys, les visites globals a aquest bloc ja han arribat a les 15.000 -lesque s'han feta les diverses entrades són pràcticament el doble. La fita -tal com m'havia autoimposat a partir de les 5.000 entrades- constitueix una bona excusa per reflexionar sobre aquesta experiència d'escriptura. I fer-ho ja no des de l'excitació que suposa la novetat, sinó de l'hàbit -que sempre cal procurar que sigui creatiu, i no pas rutinari- d'una certa maduresa.
La conclusió seria: el vi aquest és molt bo... si es pren sense excessos.
Joan Alcaraz |
diumenge, 8 de febrer de 2009 | 02:09h
Malauradament, ja només fins al pròxim divendres, dia 13 de febrer. A Setba, zona d'art, no obren els migdies, i no m'havia vagat d'anar-hi. Precisament, en aquell pis de la banda de llevant de la Plaça Reial de Barcelona hi havia viscut qui per a mi ha estat el número 1 de la Cançó, ben retirat per a ell, potser no tant per a nosaltres.
Ara, en aquest espai s'hi exhibeix una selecció de 36 imatges a l'entorn del gran cantant i autor, realitzades pel fotògraf Juan Miguel Morales i acompanyades d'11 fragments de text a cura del periodista Omar Jurado. Des d'allí he volgut celebrar, diguem que en la intimitat, el cinquantè aniversari de la Nova Cançó, que ha tingut un cert ressò les darreres setmanes sobretot gràcies a la revista Enderrock.
Joan Alcaraz |
dimarts, 3 de febrer de 2009 | 14:21h
No, no sóc un guerrer de l'Edat Mitjana en lluita contra els moros, ni un bandoler del Barroc, ni un carlí del segle XIX. Però, després d'un setge molt llarg, he conquerit finalment Les Borges Blanques, la capital de les Garrigues. El que vull dir-vos és que és l'única capital de les comarques catalanes que em quedava per conèixer, i ja era hora, doncs!
Amb la meva dona, hem aprofitat la bona avinentesa de la Fira de l'Oli de Qualitat Verge Extra per donar un tomb per una petita ciutat que segurament no forma part dels circuïts de turisme, però que té racons plaents com la seva plaça major porticada o les adjuntes basses del parc municipal del Terrall. I disposa -això sí que és més turístic- de centres d'interès com el ParcTemàtic de l'Oli. Tot plegat, en una Catalunya situada a una distància física relativa però que als barcelonins i assimilats, des del punt de vista anímic, potser encara ens cau una mica lluny...
Joan Alcaraz |
dimarts, 27 de gener de 2009 | 15:06h
Fins a finals de febrer podeu veure de franc, al vestíbul de la Biblioteca de Catalunya, una exposició de butxaca que s'afegeix el centenari del naixement d'Agustí Bartra, commemorat sobretot l'any passat. Alguns documents inèdits i uns quants llibres i mecanoscrits del gran poeta i escriptor -i una de les personalitats cabdals del nostre exili americà- contribueixen a prosseguir la recuperació de la seva figura, que havia quedat una mica oblidada amb el pas del temps.
Joan Alcaraz |
dilluns, 19 de gener de 2009 | 12:08h
Se'n va -per fi!- George W. Bush i el món, sense ell, potser serà una mica més feliç. No sé -falta encara perspectiva- si podem parlar del pitjor president de la història dels Estats Units, però d'un dels pitjors, segur! Per als iraquians, ha estat un criminal de guerra; per als europeus, una nosa, i per a molts nord-americans, un neocon, ja ho veiem, clarament prescindible.
Avui s'ha presentat en societat a Barcelona 
Aquests darrers dies, el tema de l'
Aquesta serà, a partir d'ara, una de les meves divises. 
Sortosament, el professor Neira ha retornat de l'estat de coma que li va causar un indesitjable que estava atonyinant la seva parella. La víctima en qüestió, curiosament abduïda, ni s'ha molestat en agrair-li al professor el seu ajut. Què hi farem! El cert és que 
Em resistia a tenir un 
En poc més de dos anys, les visites globals a aquest bloc ja han arribat a les 
Malauradament, ja només fins al pròxim divendres, dia 13 de febrer. A 
No, no sóc un guerrer de l'Edat Mitjana en lluita contra els moros, ni un bandoler del Barroc, ni un carlí del segle XIX. Però, després d'un setge molt llarg, he conquerit finalment 
