Joan Alcaraz |
dijous, 11 de novembre de 2010 | 13:18h
15 anys de Vilaweb. Sembla encara poc, però ja és molt. Quinze anys d'il·lusions, però també d'eficàcia. 15 anys de propostes, fins a consolidar un projecte que continua creixent. Quinze anys d'aigua de València... i mar de Barcelona. 15 anys del conjunt de Països, i de xarxa, i de projecte, i de mirada al món global des d'ací. Quinze anys de vertebració progressista de la llibertat nacional. Tres lustres. 15 anys...
Joan Alcaraz |
dilluns, 8 de novembre de 2010 | 12:24h
És curiós que Alícia Sánchez-Camacho i Joan Laporta coincideixin en la possibilitat d'un altre govern tripartit, però de signe ben distint del que hi ha hagut aquests darrers anys a Catalunya. L'una, com és lògic, voldria veure'l fora de l'horitzó, i l'altre el contempla com una opció plausible en el cas que la coalició que encapçala es col·loqui mitjanament bé en el Parlament.
M'estic referint a un tripartit format per CiU, ERC i SI. Jo el veig més aviat poc factible, atès que al catalanisme hi ha dominat massa, habitualment, la pràctica de l'autoodi. Però crec que al país li podria convenir, sobretot si volem que, en la legislatura que és a tocar, el sobiranisme avanci d'una manera decisiva.
Joan Alcaraz |
divendres, 29 d'octubre de 2010 | 18:09h
El president del Barça, Sandro Rosell, dixit:"Responc a la imatge del català típic: visc a Barcelona i tinc unacasa a l'Empordà per a l'estiu i una altra a la Cerdanya per a l'hivern". Jo nodec ser tan català o, en totcas,no tan genuí: només tinc un pis a l'Eixample de BCN, i encara inscrit a dos noms.
Suposo que et referies, Sandro, al pijo català típic... Doncs bé, posats a triar, prefereixo un altre tipus de pijeria que se la juga més pel país. Segur que ja saps de qui parlo: d'un antic amic teu que aquesta setmana és el protagonista de la portada d'El Temps amb el títol: "La distorsió Laporta". I que un dia d'aquests sortirà entrevistat a The New York Times, ja se sap que un diari casolà qualsevol...
Joan Alcaraz |
dissabte, 23 d'octubre de 2010 | 00:30h
Aquests dies, les autoritats -les d'aquí i les de Madrid- ens han intentat transmetre un missatge tranquil·litzador sobre l'impacte de les obres de l'AVE en la Sagrada Família:"Veieu com no n'hi havia per a tant?", esdevé la pregunta-consigna. I és que la tuneladora ha anat fent la seva feina, i el temple no en deu haver patit seqüeles aparents. La qual cosa es mantindrà -tranquils!- durant la visita del Papa de Roma. Sobretot pels que la visquin de ple, és clar...
Tanmateix, sembla, talment, que ens prenguin per babaus. Crec que força gent s'adona que les possibles conseqüències -tant de bo que no n'hi hagi ni una- per a l'obra de Gaudí poden venir dels efectes futurs de la modificació del subsòl i també de les vibracions permanents que pot provocar el trànsit dels combois veloços. A l'emblemàtica Pedrera podria passar-li alguna cosa semblant, tot plegat per haver triat llocs de pas que han estat molt discutits i no són gens raonables.
Joan Alcaraz |
divendres, 15 d'octubre de 2010 | 12:42h
Gatets, com no havíeu vingut abans a aquest bloc? Em feu gràcia des de molt abans que tingués ús de raó, o sigui que havíeu de deixar-vos caure per aquí tard o d'hora.
Posats a parlar de fèlids, també m'agrada el tigre, però qualsevol s'hi gosa encarar. A vosaltres, en canvi, se us pot passar tranquil·lament -quan us deixeu- la mà pel llom. Sou més carinyosos del que habitualment es diu, però, això sí: sempre independents. Aquest és un dels vostres encants...
Joan Alcaraz |
dimecres, 6 d'octubre de 2010 | 18:29h
Aquest matí hem acomiadat, en un acte especialment emotiu, el Jordi, fill gran de la Cristina, companya de despatx. Als espais funeraris acostumes a trobar-hi gent d'edat madura o més aviat provecta, que és el més escaient. I és que la vida, a la llarga, comporta fatalment la mort, perquè té data de caducitat.
Però, a 23 anys, morir-se no toca, perquè és un itinerari encara massa inèdit, per molt que l'hagis recorregut -com es veu que era el cas- d'una manera intensa. Per això avui hi dominava, al tanatori, la presència de jovent, en una cerimònia malauradament singular...
Joan Alcaraz |
dimecres, 29 de setembre de 2010 | 13:25h
Carpe diem. Acompanyat dels clàssicsés el darrer llibre de l'amic Josep Maria Puigjaner. Escrit amb el bon estil i el sentit crític que són, en l'autor, marca de lacasa, ha estat una de les meves lectures del proppassat estiu.
A partir de les citacions d'uns quants dels grans noms de la literatura i el pensament clàssics -grecs, llatins i alguns altres-, se'ns incita a reflexionar sobre la molta saviesa que els descendents dels sapiens i els neandertals hem estat capaços d'acumular -a desgrat de tantes nicieses- durant tants segles i mil·lenis.
És una obra que, publicada per Proteus [www.editorialproteus.com], us convido a compartir. A tall d'aperitiu, potser voldreu passejar de la mà d'uns quants d'aquests clàssics. Un petit luxe per tal d'encarar bé la tardor... fins i tot en un dia en què s'ha convocat una vaga general.
Joan Alcaraz |
dimarts, 21 de setembre de 2010 | 13:16h
Enmig d'una llarga i prou interessant entrevista amb Lluís Llach que he llegit amb complaença a L'Avenç d'aquest mes de setembre, s'hi escola una perla com aquesta:
"Jo recordo el PSOE amb allò del'autodeterminación de los pueblos de España".
Sí, jo que tinc set anys menys que en Lluís -nascut el 1948- també creia recordar-ho. La cerca al Google ha estat, com gairebé sempre, fàcil. Feu la prova i, mentrestant, pregunteu-vos què ha passat, com jo ho he fet al meu torn.
Fàcil, igualment: del PSOE n'ha sorgit -anar-hi anant- el PESO...
Joan Alcaraz |
dilluns, 13 de setembre de 2010 | 17:14h
A nivell estrictament personal i barceloní, de la Diada Nacional 2010 en destacaria les torxes emotives de la vetlla nocturna al Fossar de les Moreres, el breu però sentit homenatge al general Moragues davant del seu monument a la plaça de Pau Vila, el moscatell dedicat a aquest heroi que vaig adquirir a la Festa de la Llibertat o les intervencions dels escriptors Jaume Cabré i Alfred Bosch i de l'economista Elisenda Paluzie en acabar la manifestació per la independència.
Però va haver-hi un pròleg d'excepció: el concert de Roger Mas en el marc de la reeixida mostra sobre la Nova Cançó al Museu d'Història de Catalunya. En aquesta actuació, el cantautor solsoní va demostrar, novament, que és un artista amb múltiples registres i que la Cançó d'avui, amb referents així, té -malgrat els seus dèficits- corda per a estona.
Joan Alcaraz |
dissabte, 4 de setembre de 2010 | 19:10h
Hem passat per Stirling i no podíem deixar de visitar-hi l'imposant monument dedicat a l'èpica de William Wallace. El gran heroi escocès -i ardit patriota- que amb el temps inspirà a Mel Gibson la seva també èpica pel·lícula Braveheart.
Com que tots tenim llacunes, confesso que no havia vist la cinta fins fa pocs dies. M'ha impressionat, però potser el monument ho va fer encara més. Situat dalt d'un turó, s'erigeix altiu -des dels seus 67 metres d'alçada- com un símbol de dignitat i llibertat. Valuós per a Escòcia, però també per a qualsevol poble que vulgui decidir el seu lloc en el món.
Joan Alcaraz |
dimecres, 25 d'agost de 2010 | 17:09h
Hem estat a Edimburg, la històrica capital escocesa, abans que tingués lloc l'edició d'enguany del seu emblemàtic Festival Internacional de Teatre. De fet, hi érem just quan arrencava el Fringe, una mena de festival alternatiu que s'inicia a primers d'agost i s'encavalla després amb l'altre. Els carrers no podien estar, doncs, més lúdics i vitals, tot i que sense el cutreriu que, ja fa anys, s'observa -i no només a l'estiu- a la Rambla de BCN.
Edimburg bull per aquests esdeveniments i ens mostra, alhora, la seva bellesa austera, una història secular, tota la monumentalitat d'un gran patrimoni al qual s'incorporà, no fa pas massa, el nou Parlament escocès de l'enyorat Enric Miralles. És una ciutat que fins i tot es permet el luxe d'haver-li deixat un cafè a JKRowling per tal que, gairebé sense cap penic a la butxaca, comencés a escriure-hi les celebrades aventures d'un tal Harry Potter...
Joan Alcaraz |
dilluns, 16 d'agost de 2010 | 01:45h
Escòcia -o el bell nom gaèlic d'Alba, si voleu- ha estat l'objectiu d'aquestes vacances 2010. Hi havia estat amb uns amics feia força anys -amb records ja molt esvaïts-, però la Maria P., per sort, tenia manifestes ganes d'anar-hi. De manera que, contra el costum habitual, he repetit destinació, però també he fet noves i molt interessants descobertes.
Escòcia, a més d'un país atractiu, és, ara mateix, un estat emergent dins Europa. Ho serà de ple aviat? En tot cas, segurament ha de vèncer menys resistències que nosaltres, tot i una història de lluites contra els anglesos més aviat dissortada.
En aquesta terra hi predominen el verd intens, el gris plom dels llacs i també el gris -tenyit sovint de negre- dels seus sòlids edificis. Un cert paradís posat -si és que encara no el coneixeu- al vostre abast.
Joan Alcaraz |
dijous, 22 de juliol de 2010 | 10:13h
La novel·la que correspon a la portada adjunta és, enguany, la meva recomanació literària d'estiu. És divertida, irònica, ben escrita, si s'escau seriosa sense que es noti... Intel·ligent, en definitiva. Vicenç Pagès Jordà, amb Els judagors de whist, ha escrit un els millors textos catalans de ficció dels darrers anys.
No ho dic només jo. També ho ha deixat clar, per exemple, la darrera edició del prestigiós premi Crexells, que potser sabeu que s'atorga -té més mèrit, doncs- a obres ja publicades. En aquest cas, per Empúries, el mes de setembre del 2009. La meva dona, per Sant Jordi, me'n va regalar la quarta edició, revisada i publicada el febrer d'enguany.
I cal dir, curiosament, que a la portada del volum sembla que m'hi vegi de manera parcial, acompanyat d'alguna de les meves filles... encara que la trama de la novel·la no es correspongui massa a la meva circumstància familiar.
Joan Alcaraz |
dilluns, 12 de juliol de 2010 | 17:39h
¿Sabran els nostres polítics gestionar adequadament el que podríem anomenat l'esperit del 10 de juliol? A hores d'ara, molta gent no ho veu clar... Del que no cal dubtar és que la manifestació va ser un èxit col·lectiu espaterrant.
Me n'alegro, doncs, del fet de ser una de les 56.000 animetes que es veu que va comptar, d'una manera molt precisa, l'empresa Lynce per encàrrec de l'agència Efe. Potser no hi veu prou clar, l'animaló, perquè, si s'hagués adonat que hi érem la meva dona i jo, li haguessin sortit 56.002 persones disposades a suar la cansalada.
En canvi, Alícia Sánchez-Camacho, més clarivident, diu que la mani de dissabte a la tarda va ser una mena de clam per la independència de Catalunya. Més modestament, jo diria que el sentiment sobiranista tendia a ser-hi hegemònic. I és que la sentencia d'un alt i deslegitimat tribunal fa que resulti una mica difícil, a hores d'ara, cridar a favor de l'autonomia o de qualsevol Estatut...
Joan Alcaraz |
dimecres, 7 de juliol de 2010 | 17:28h
Per tal de commemorar el trentè aniversari de les publicacions del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, fins al 29 d'agost teniu temps de contemplar, a la sala d'exposicions del barceloní Palau Moja, la mostra "Del plom al dígit".
L'ocasió s'ha fet servir com calia per a retre un homenatge -que probablement prosseguirà a Girona i a Reus- a la figura de Joan Llobet, baluard de les publicacions esmentades fins que una cruel malaltia ens privà de la seva presència. Tanmateix, la passió per la lletra impresa i les arts gràfiques, la capacitat professional i la seva qualitat humana han estat concloents i esdevenen un exemple de compromís nacional i feina ben feta.
15 anys de Vilaweb. Sembla encara poc, però ja és molt. Quinze anys d'il·lusions, però també d'eficàcia. 15 anys de propostes, fins a consolidar un projecte que continua creixent. Quinze anys d'aigua de València... i mar de Barcelona. 15 anys del conjunt de Països, i de xarxa, i de projecte, i de mirada al món global des d'ací. Quinze anys de vertebració progressista de la llibertat nacional. Tres lustres. 15 anys...
És curiós que 
El president del Barça, 
Enmig d'una llarga i prou interessant entrevista amb 
A nivell estrictament personal i barceloní, de la 
Hem estat a 
La novel·la que correspon a la portada adjunta és, enguany, la meva recomanació literària d'estiu. És divertida, irònica, ben escrita, si s'escau seriosa sense que es noti... Intel·ligent, en definitiva. 
