ENMIG DE LA MAR GRAN HI HA EL PEIX GRAN
A poc a poc s’està reconduint la situació i avui són molts els articulistes que fan una crida a la calma, a la serenitat i a mantenir el cap fred (Vicent Partal, Salvador Cot, Francesc Puigpelat…). El procés cap a la independència és una partida de truc, de pòquer o d’escacs, si voleu. Al final guanyarà qui tengui un autocontrol de ferro i no perdi els nirvis ni la perspectiva en els moments decisius. Dia 9-N acaba un partit i dia 10-N en comença un altre. A hores d’ara, no sabria dir si ens trobam en quarts de final o en semifinals. El que si sabem és que a mesura que avança un partit de gran transcendència i ens acostam al minut 90 guanyant per la mínima, augmenta la tensió emocional en grau extrem perquè l’objectiu (passar la la fase següent) és tan a tocar de mà que dispara l’ansietat. Espanya ens posa a prova a tots però especialment als nostres dirigents que són sotmesos a una pressió progressiva i asfixiant. En bona mar tothom serveix per a mariner. És enmig de la tempesta furibunda i del cap de fibló més turbulent on es demostra de quina pasta està feta la gent i on es forgen o es destrueixen les reputacions. I ja se sap, com deia el poeta Joan Maragall, qui vulgui pescar peix gran (la independència) ha d’arriscar i anar enmig de la mar gran:
EXCELSIOR
“Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no’t deixis du a la tranquil.la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles sospeses
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües exteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblida’t de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més…
Artur Mas, Oriol Junqueras, David Fernández, Joan Herrera, etc. estan passant una prova de foc de la qual només se’n pot sortir de dues maneres: o se’n surt reforçat i havent-se guanyat el respecte del seu poble; o se’n surt capolat, amb deshonor i amb desprestigi.
A mena d’epíleg, he considerat oportú recomanar un article que avui Francesc de Carreras publica a El País
http://politica.elpais.com/politica/2014/10/15/actualidad/1413396598_831724.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!