Economia global? Democràcia global!
Ens anuncien que el 2016 un 1% de la població disposarà de 50% dels recursos mundials. Crec que fins i tot els beneficiaris d’aquesta situació poden arribar a pensar que aquesta situació és insostenible.
La crisi de la democràcia que s’està vivint a la majoria de països la podríem comparar amb la crisi de la democràcia del galliner: Mentre aquest u per cent de la població continua fent negoci sense gairebé cap mena de control, els altres, ens barallem, ens acusem mútuament de corrupció, ens enfonsem en la misèria mentre ens anuncien que l’atur a l’estat espanyol difícilment baixarà dels 18% encara que s’acabi la crisi.
Hom acusa els governs ( de dretes o d’esquerres segons el cas) de ser responsables d’aquesta situació.
S’acusa la dreta ( si governa) de ser insensible al patiment de les classes més desafavorides, s’acusa l’esquerra ( si s’escau) de portar el país a la ruïna. Deia galliner perquè el 99% de la població mundial que ens hem de barallar pel 50 % de recursos que queden, estem tancats dins el galliner d’una globalització econòmica que no controlem i que ens envolta com les reixes d’una galliner. Tanqueu unes poblacions en un espai amb pocs recursos i ràpidament veureu com s’acaben barallant …i potser finalment matant, entre elles. És gairebé llei de vida.
Deia que hom acusava els governs…potser hauríem de reflexionar sobre el grau de responsabilitat d’aquests governs: Si un conductor té un accident i atropella un vianant normalment se’l fa responsable, hagués pogut alentir o girar el volant per no ferir aquella persona que passava…Demanem-nos ara. Tenen volant els governs? tenen frens els governs?
El volant: Si un govern augmenta els imposts de les empreses per tal de poder dur a terme polítiques socials, aquestes empreses se’n van, es deslocalitzen i el govern finalment veu com la seva base fiscal minva i es troba incapacitat per recaptar els imports necessaris. Si no els augmenta evidentment tampoc no podrà dur a terme aquelles polítiques socials. Hem vist com el President de França Sr. HOLLANDE,( d’esquerres) finalment va haver de retallar 50.000 milions d’euros quan, durant la campanya electoral denunciava les retallades dels seu antecessor.
Els governs actuals del món sencer NO TENEN COMPETÈNCIES ( no tenen “el volant” que esmentàvem ) per dur a terme una política fiscal justa i eficaç perquè els mercats i els capitals es mouen a nivell del planeta i ells només tenen competències sobre un territori limitat.
Per recuperar la imatge que fèiem servir: els governs no disposen d’un volant per guiar l’economia . L’economia ja no depèn d’ells. Els governs elegits democràticament es veuen obligats a seguir els capricis de la borsa, els fluxos del capital mundial i simplement , si són hàbils, poden recollir més engrunes que el veí, per intentar satisfer les necessitats del poble que els ha elegit.
La majoria d’estats estan endeutats fins al coll ( el 2013 gairebé 100% del PIB en el cas d’Espanya , 101% Estats Units, 91% zona Euro, sense parlar de Grècia), estan obligats de “pidolar” d’avaluar en permanència llur credibilitat amb les agències de notació. Estan lligats de peus i mans als capricis dels mercats.
Com que no poden fiscalitzar els mercats internacionals es veuen limitats a la gestió dels imposts domèstics: si apugen els imposts limiten el poder adquisitiu i doncs frenen l’economia, si no ho fan limiten llurs polítiques públiques.
Mentre les democràcies no tinguin la possibilitat de controlar i de fiscalitzar els fluxos monetaris mundials, podrem votar tant com vulguem però cap govern nacional o estatal no podrà tractar l’arrel del problema.
La dreta , si no és corrupte com ho és el PP a Espanya, intentarà gestionar les engrunes que queden als estats, l’esquerra prometrà unes polítiques que no podrà dur a terme perquè, si un país ho intenta, els fluxos de capital l’evitaran curosament i perdrà la majoria d’inversions.
La dreta i l’esquerra estan abocades a la impotència. La qual cosa afavoreix els extremismes i el terrorisme.
No volem un govern mundial, coneixem massa, en particular als Països Catalans, els abusos que fan els grans estats imperials i que probablement cometria un estat “mundial”. Però sí que és necessària una coordinació dels països del món per establir un impost, una taxa, que pogués resoldre el problema del deute d’una vegada per totes. Fins i tot en George SOROS, un dels màxims especuladors del planeta que reuní una fortuna tan considerable que va ser capaç d’obligar Anglaterra a sortir del Sistema Financer Europeu, gran economista, va proposar que s’instaurés la taxa Tobin a nivell mundial.
Per altra banda el prestigiós diari “ Le Monde Diplomatique” va publicar un article del Sr. Ramonet que entre altres coses diu: “
Amb 0,1% , la taxa Tobin suposaria uns 1660 milions de dòlars, dues vegades més que la quantitat necessària per eradicar la pobresa(…)”
No s’ha fet aparentment per dues raons:
Probablement n’hi ha una tercera: el lobbying dels mercats financers que no volen perdre les quantitats esmentades i sobretot el poder que han sostret als governs democràtics.
Els darrers esdeveniments de Grècia i la conseqüent tensió d’aquest país amb la Unió Europea, el dèficit fiscal crònic de Catalunya, la incapacitat mundial per lluitar de manera realment eficaç contra la contaminació i l’escalfament climàtic que amenaça el futur dels nostres néts, són en gran mesura explicables per aquesta impotència dels governs democràtics: Quina part de la població mundial votaria a favor de condemnar la humanitat a desaparèixer?
L’objectiu d’una recuperació real del poder per part de les democràcies ( i doncs dels pobles ) no pot ser patrimoni exclusiu de les esquerres que manta vegada han mostrat llur incapacitat de resoldre els problemes malgrat una bona voluntat evident.
La democràcia és patrimoni de tots els ciutadans tant de dretes, de centre com d’esquerres. Una democràcia només pot existir si les administracions que n’emanen tenen els mitjans financers i polítics per aplicar les orientacions votades per les majories. Quan arribarem a un consens entre els grans països del món per prendre les decisions adients a nivell de comerç i de fluxos internacionals? La democràcia i el futur de la humanitat en depenen…
Joan Pere Le Bihan i Rullan
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encertat article.
A la taxa Tobin caldria afegir aranzels diferents en funció de l’origen dels productes per a cada comunitat, fruit de la comparació amb els drets socials del país receptor. Controlar així el lliure comerç tornant-lo “just”. Caldria afegir mesures governamentals per disposar d’altres mitjans per satisfer les necessitats internes nacionals o regionals (segons volums de població/productes), però superant el proteccionisme clàssic que podria aturar un progrés sostenible però per assegurar l’auto-abastiment . Segur que combinant diferents accions en sortiríem reforçats.
Joan Antoni T.
Moltes gràcies pel comentari!
Comparteixo l’anàlisi. Fa temps que es va fent evident. Ara cal començar a pensar les solucions. Cal replantejar-ho tot. El sistema fa aigües per tot arreu i ja no n’hi ha prou d’apedaçar-lo, cal crear-ne un de nou. Cal canviar-ho tot, fins i tot les maneres de canviar-ho, les metodologies, les estrategies, la manera de fer política, la concepció de la política, les prioritats, la mentalitat, els pressupòsits,… TOT! No serà fácil. De moment seguim volent-ho canviar amb el vells mètodes, les velles formes de fer política, de governar, de fer oposició,… i així no funcionarà. En aquest sentit penso que en Mas ha entès de què va la pel·lícula i està sent més revolucionari que molts que es creuen que ho són molt. Tant que la majoria estan descol·locats i no l’entenen.