23 de juliol de 2014
2 comentaris

S’article salat…incorrecte?

EL PARLAR SALAT…INCORRECTE?

Totes les entitats i institucions serioses de Catalunya i de la resta de Països Catalans afirmem la unitat de la nostra llengua tot i reconeixent variants típiques de cada zona, català, occidental o valencià, balear, alguerès. Suposem que això inclou les formes que no siguin castellanismes, gal·licismes o italianismes evidents.

A gairebé tot el territori han conviscut formes d’articles diferents: el i es, la i sa.( així com “so” i “lo”)

Aquest fet, al nostre entendre, hauria d’implicar per part de l’Acadèmia de la nostra llengua un tractament similar i no discriminatori per a totes aquestes formes genuïnes acceptant alhora unitat i diversitat. No sembla que sigui el cas però , en particular a la toponímia:

Si bé a Mallorca s’accepten formes com “ sa Pobla”, “ses Salines” “sa Dragonera” , etc a la Catalunya continental es “camufla” l’article salat de la toponímia: St. Joan Despí, St. Just Desvern, Collserola, que s’haurien d’escriure al meu entendre“ St. Joan des Pi, St. Just des Vern o Coll s’Erola etc..A banda del menyspreu i la visió classista que aquesta actitud fa palesa ( ja que el parlar salat sovint es considera que correspon al llenguatge “menys noble” de les classes inferiors), això afavoreix les accions de polítics com el Sr. Bauzá que volen fer aparèixer la llengua parlada a les Balears com diferent de la que es parla a Catalunya aprofitant aquesta incoherència. S’ha vist clarament en la seva temptativa de reintroduir l’article salat als informatius a la TV de Balears. El que és més greu però, és que els parlants balears senten com la seva variant lingüística que teòricament seria tan vàlida com les altres, de fet oficialment no ho és: Veuen com els catalans continentals o no entenen o somriuen quan parla un balear ( la qual cosa els porta sovint a fer servir el castellà): el mallorquí que comprèn els parlars no salats ( perquè en segons quins casos el fa servir) , el “català” poques vegades l’entén.

El reconeixement de la unitat de la llengua no passa per la desaparició, la marginació o la folklorització del parlar salat sinó per una habituació dels conjunt des catalanoparlants a la seva existència.

Per altra banda el camuflatge del parlar salat en les topònims citats suara impedeix als propis habitants de captar l’etimologia i fins i tot el sentit del nom de llur poble: Si s’escriu “ Despí”  és més difícil de veure que el topònim té a veure amb un pi. D’una certa manera és mantenir els propis habitants d’aquests municipis en una certa ignorància. Subratllem que restablir l’ortografia correcta no en modificaria la pronúncia.

Aquesta mesura tindrà l’efecte, com a mínim subliminal, de subratllar la comunitat lingüística entre els diferents països catalans ( el salat també es fa servir a certes zones de València i probablement Sallagosa a Catalunya Nord podria provenir de Sa Llagosa).

D’altra banda, s’ha comprovat que sovint els mallorquins tendeixen a expressar-se en castellà amb els catalans, la causa en podria doble: sovint els catalans per manca de costum del parlat salat no entenen bé el mallorquí, o potser, el mallorquí té el sentiment de parlar una variant “ de segona” i doncs es passa al castellà per retrobar una situació d’igualtat amb el seu interlocutor. Com més es reconegui la validesa dels parlars balears més minvaran aquestes actituds negatives per la nostra llengua.

Afegim que també és possible que la contracció “Despí” o “Desvern” vingui de les denominacions escrites en castellà pels poders polítics monàrquics o dictatorials espanyols.

Per això suggerim que es restableixi la grafia entenedora d’aquests topònims de la mateixa manera que s’ha fet amb sa Pobla ( que les monarquies havien anomenat La Puebla a Mallorca): Donarà una millor consciència de l’etimologia als habitants concernits, frenarà el separatisme lingüístic que volen alguns ja que la millor manera de garantir la unitat de la llengua és donant-li el mateix tracte a tot el territori concernit.

Joan Pere Le Bihan i Rullan 

  1. Totalment d’acord, com a català i pobler (de sa Pobla)

    En Borja Moll va fer una feina molt destacada amb la gramàtica de l’article salat en les variants de cada illa (tenen petites diferències molt curioses que ens fa reconèixer automàticament als illencs si som de la mateixa illa o no) que mereixeria ser revisada i inclosa dins el cos normatiu de la llengua catalana al màxim nivell.

    A vegades, el ‘blaverisme’ o ‘gonellisme’ principatí és el major dels obstacles per a la cohesió final i definitiva de tota la nostra nació… aquesta n’és una mostra. Una pena.

    Molt bon post!!, Gràcies!!

  2. Jo només sentir parlar de “balears” com si els mallorquins, menorquins, eïvissencs i formenterers ens sentíssim part d’un tot, ja m’esgarrifa.

    De totes formes ni tan sols a tot Mallorca se sala ni crec que cap mallorquí xerri en castellà amb un català, potser sí que “catalanitzam” el nostre accent i vocabulari, però girar la llengua me costa de creure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!