Joan Pere Le Bihan

A França existeix un conte, amb un personatge que es diu Gribouille. El Gribouille se’n va anar a passejar…de cop, es posà a ploure i en Gribouille, que tenia por de mullar-se, es va llançar a la bassa pensant: “ si em llanço a la bassa, segur que ja no em mullaré”..

Molts articulistes catalans aquests dies em recorden en Gribouille…a veure qui picarà més fort contra l’expresident per evitar la pluja madrilenya.

Que el President Jordi Pujol cometés un error i segurament una falta no declarant a hisenda els diners que son pare havia dipositat a Andorra, ningú ho dubta, ni ell mateix. No defensarem la seva actuació ..Crec però que hem de recordar que ell es va trobar amb capital evadit, degut a la defunció sobtada de son pare… que l’evasió de capital no la va cometre ell… S’hi va trobar. És probable que la solució que va aplicar aleshores li semblà, equivocadament, la menys dolenta. Tanmateix no crec que cap articulista de bona fe es cregui de debò que Jordi Pujol no va declarar els diners d’Andorra per estalviar-se l’impost corresponent. Tothom que el coneix sap que els diners no són la seva preocupació.

A qui causa més dolor tota aquesta història probablement és a Jordi Pujol mateix, segurament pel mal que poden fer al país que s’estima aquells que tant l’odien i que seran capaços d’aprofitar-ho tot per fer més mal.

Crec però que perquè un país guardi el seu honor ha de saber també guardar les proporcions. Molts estan condemnant Pujol abans que la pròpia hisenda i la justícia espanyola ho faci. La caverna en efecte pot dir : – el que fou el vostre president durant 23 anys és un pecador- i, pensant que si nosaltres el castiguem més fort ens estalviarem el càstig de la caverna. Un soldat nostre, el que fou el primer, ha comès una falta… i què fem? El matem nosaltres abans que ho faci l’enemic.. Si anem d’aquest pal potser acabarem matant molts dels nostres soldats.

Per mi, malgrat aquesta falta, el President Pujol és el que va permetre que avui, per vigilar la Via Catalana , les manifestacions de l’11 de setembre o la V, hi hagi els Mossos i no la “Policía Nacional” o la Guardia civil..És el que va posar en marxa la immersió, el que va fer créixer el país. Primer creient , equivocadament, que això es podria acabar de fer al si d’una Espanya “plural” i respectuosa de la diversitat, després, descobrint que no era possible, admetent que el camí de la independència, per difícil que fos, era el més adient.
Per cert ho recordo: el pacte que permet que tinguem els mossos va seu prou criticat al seu moment..
Sé que, escrivint aquestes línies, vaig a contra-corrent, seria més fàcil cridar amb la multitud. Que voleu? Mai ho he sabut fer. Mai no he sabut cridar amb els llops…
Per acabar aquest article vull saludar però, la declaració de na Carme Forcadell que ha sabut criticar l’error, felicitar-se de la confessió tot traient-ne arguments per tirar endavant cap a un país d’estructures més netes.
Una declaració digne. Felicitats Carme, una bona imatge pel país. Has mostrat que podem ser crítics sense cedir a l’excitació desmesurada que es podria acabar assemblant a un linxament indigne del poble de Catalunya.

Joan Pere Le Bihan i Rullan

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!