Avui m’he aixecat massa d’hora. Massa tard dels teus somnis. Mentre la ciutat dorm. Només vull despertar-me d’aquest mal son que he decidit crear jo. Només una decisió ha calgut per agafar aquesta direcció. Pujo major de sarria escapant dels teus mal de caps i dels somnis insomiats. De tot i de res. El
Aquí em planto. Un dissabte a Barcelona. Sola i alliberada. T’arribaré a la pell amb una via de tren que em porti a la nostra estació. Obro un mes de març entre trencadisses i mal de caps. Baixo les escales i agafo les claus per no tornar. Ballo entre el carrer parís i Londres, puc
Et vas tombant com un gronxador al que jo mai vaig demanar que em fes voltes. Veig el fantasma que em pregunta sempre el mateix. Apareix abans d’obrir els ulls després de dormir només 4 hores. La mateixa hora. 6.am. El meu nom? Gala. Vaig pels carrers sense que ningú m’esperi ni jo esperi res
Recordo quan vas marxar i ja mai vas tornar. El mirall em parlar de tu i de mi. No puc respirar. No puc caminar. Entre el carrer Balmes i Paris veig quan érem dos. Tu. Jo. Ningú més .Dos cossos que esperen el perdó. El perdó d’un pecat. Mal begut, mal estimat. Només tu
Tornaràs al lloc on havíem de ser-hi. Una Gala, un Joan i un Hug que avui em diuen que sí amb les seves paraules i esborranys. No tinc esperes ni silencis. Només vull fer-te una Gala. El teu nom i els teus ulls. Avui em dius que sí , que et puc seguir, que
Et recordo com un mal de cap. Aquell que un dia va desaparèixer i mai més ha tornat. Pols sobre mullat. Vaig veure la nostra castanyera. Plantada entre el carrer Aribau i la gran via feia olor a hivern. Una passa, dues passes. Torno on era. L’agonia de no estar on hauria d’estar. Una
Vaig pels camins de la meva revolta. Un t’estimo entre un nadal perdut. Un nadal buit de contingut i de continent. Un t’estimo que ja mai arribarà. Et vas fondre entre un Hospital Clínic i una Barcelona massa avorrida de tot, de tu i de mi. Pels carrers de Barcelona veig com tothom va boig
Vaig pels camins de la meva revolta. Sense esma ni fums. Una Laura que m’asfixia. Una Gala que em rebutja. Uns personatges que revolten entre gràcia i el clínic. Un hospital sense aire. Una passejada cansada. Una Gala que camina sense saber on és ni on sóc jo. Sense saber si és la seva
Vaig pensar que ja no tenia sentit escriure la teva història. Vinc de visitar masses somnis insomniats. Vinc de perdrem per una ciutat sense tu i amb tu. Vinc per dir-te adéu .Vina ara tu amb mi. Una Gala s’escola dins la teva pell. Un Joan que apareix en els meus somnis. Molts homes en
Et vaig conèixer quan no erets res. I jo et faré una GALA amb majúscules. Escriuré la teva història i la meva. Baixes pel carrer Balmes mentre t’escolto un t’estimo barrejat per cotxes mal sonats . T’has plantat dins del meus pis i t’admiro. Ets l’essència de la laura amb un plus d’intel·lectualitat. I has
Quan arriba el dia que el ball es fa realitat. I tot gira sobre la fusta de l’escenari. I t’agafo aquell mà esquivada i m’abraces. I ara sí que em dius: gràcies pel que has creat. la meva història i la de l’avia que em murmurava les tecles del ritme. La vida fa aquests girs inesperats
Vaig respirar a fons. La carrera comença i una platja deserta em desperta pensant en tu. I no sé com ets perquè fa tant temps de… Una espelma m’il·lumina. La cala està en silenci i miro on estem i no entenc el què ni el per. Em sento despullada mentre camino per una sorra desconeguda.
Vaig temptejar la vida com vaig poder. Un pas endavant et va marcar la diferència en aquell espectacle absurd de somriures de pallasso. Vas caure amb el tutú abandonat i no vas saber fer aquell gir on tot depenia del teu peu i aquell braç on un dia ell et va besar. Mires ara un
Et vaig veure entrar per aquell porta mentre una guitarra sonava al compàs del teu ball. Una laura que em mira i m’escriu els secret de la vida. La pluja ha decaigut i jo ploro la teva absència mentre l’olor d’octubre se’m clava dins la pell , haurem de passar un hivern molt fred. Ja
Tornant per l’eterna tardor! I faig un salt esmenat i remenat. Podria comptar 1, 2 i 3 un poema de formosa il·lumina el passadís. Un compàs enredat i una nota que juga a ser doble. Els carrers de Barcelona sempre han estat l’escenari perfecte. Per tu i per mi. Avui ja no ballaré. Avui cridaré. Un