Estem d'acord en què una qüestió fonamental avui és que ERC recuperi la centralitat política, en la nostra ideologia, en la nostra estratègia política, en el nostre discurs??.
No penseu que el 2003/2004 teníem aquesta centralitat que ara hem perdut, almenys en part, i que hem de recuperar tot adaptant-la a les circumstàncies actuals??.
No penseu que, amb tots els matissos i diferències que suposen dues èpoques molt diferents, hem tornat a caure en un error semblant al de la època Colom-Rahola??. No penseu que aleshores varem simplificar i desvirtuar excessivament la nostra estratègia i el nostre discurs que, a la pràctica, van quedar limitats a la independència, però que ara hem fet una cosa semblant al centrar-los massa exclussivament o preponderantment en les polítiques socials??.
No creieu que avui el més important, el que més ens hauria de preocupar, a tots plegats, és que ERC funcioni seriosament i el millor possible com a partit; com el tercer partit de Catalunya, però que aspira a convertir-se en el primer??.
Tanmateix, tenim tots clar que som un partit de govern, que hem de ser un partit de govern, que hem de governar i governar bé, que només des del govern podrem canviar realment les coses en la perspectiva dels nostres objectius a curt, mig i llarg termini??.
Tenim clar també que governar no vol dir només gestionar??. Que governar vol dir, a més de la capacitat de gestió, també i sobretot, lideratge, estratègia clara, consecució de resultats i capacitat d'ilusionar a la gent??.
No penseu que el que realment ens defineix (i ens ha de continuar definint) ideològicament i políticament són:
els valors republicans, és a dir llibertat, igualtat i fraternitat (solidaritat),
els drets humans, tant els individuals, com els socials, com els col.lectius o dels pobles,
l'independentisme,
la radicalitat democràtica??.
No creieu que una de les nostres urgències més importants és redefinir aquests elements, que ens defineixen ideològicament i políticament, per a adequar-los a les noves realitats i necessitats del mon actual, especialment a Catalunya??.
No és cert que, tant històricament com a l'actualitat, a ERC hi ha socialistes, però també socialdemòcrates, demòcrates liberals, demòcrates radicals, comunistes no ortodoxes, llibertaris o anarquistes??.
No creieu que aquesta diversitat, aquesta pluralitat ens fa més rics i més plurals??.
No penseu que això ens permet enfortir-nos i eixamplar el nostre espai polític, social i electoral??.
Aquests darrers dies un alt dirigent del partit ha escrit i ha dit que ell és socialista català i independentista. D'altra banda, acabem de veure que la Fundació Irla està enviant una publicació amb sengles documets de la Internacional Socialista.
D'entrada, la gent normal -que no fa massa distincions polítiques- tendeix a identificar socialista catala amb la gent del PSC, i la Internacional Socialista amb el PSOE. Si és així, no veiem massa com ens ho farem per a esgarrepar vots al PSC al conjunt de Catalunya i, molt especialment, a la regió metropolitana, com ja s'ha vist, d'altra banda, a les darreres eleccions municipals.
D'altra banda, tota la història d'ERC és molt clara. A ERC hi han militat i encara hi militen (o hi simpatitzen o la voten) socialistes, però també socialdemòcrates, liberals, demòcrates radicals, marxistes, comunistes no ortodoxes, llibertaris i anarquistes. Aquesta ha estat, i encara és, una de les grans riqueses d'ERC: la seva diversitat i la seva pluralitat que no fan més que enriquir-la i fer-la més forta.
Voler convertir a ERC en un partit socialista, encara que sigui català i independentista, només fa que debilitar-la i reduïr el seu espai polític, social i electoral.
I quins són els valors d'ERC?. Doncs, els de sempre però adaptats al mon d'avui. És a dir, els valors republicans reformulats pel segle XXI i la radicalitat democràtica.
Ara sembla que alguns voldrien retirar de cop a tota la generació que va viure el franquisme i el maig del 68. D'altres, més agosarats encara, sembla que voldrien retirar també a la dels que ara ja estan en els 40's.
Creiem que s'equivoquen. A totes les edats i a totes les generacions hi ha gent bona, persones competents. El que necessitem és recollir el màxim de gent competent pel nostre projecte, pel seu repensament i la seva reorientació: a l'àmbit estratègic, al de la organització, al de les institucions i governs, etc.. I això, independenment de la seva edat i de la generació a la que pertanyen.
El que necessitem són els/les millors, els/les més competents.
Des del nostre punt de vista, el primer tema que ha d'abordar, de forma urgent, ERC és el de la recuperació de la centralitat política de la seva estratègia i del seu discurs.
No hem d'anar pas gaire lluny. el 2003-2004 ho teniem. Ara, lògicament, ho hem d'adaptar a les circumstàncies actuals. Però les grans línies estan clares: radicalitat democràtica; esquerra nacional, es a dir política nacional sobiranista i polítiques socials de progrès de forma simultània; centralitat política; capacitat de lideratge polític i social; discurs fresc, innovador, polièdric, divers, plural, etc., com la vida mateixa.
El tema clau és QUI ha d'adaptar l'estratègia i el discurs a les noves circumstàncies de la realitat concreta actual. La major part de les persones que han elaborat estratègia i discurs, tant el 2003-2004 com en els darrers anys, ara estan molt enfeinades al govern. Potser caldria recuperar a alguna d'aquestes persones per a aquesta tasca. Però cal gent nova (i no és una qüestió d'edat), amb capacitat estratègica i de discurs però amb idees fresques, innovadores, diferents,..., dels que han estat sempre, o des de ja fa molt temps, a la cuina de l'estratègia i del discurs. Cal deixar entrar aire nou, que arribi amb força i netedat, i que tregui les teranyines i el fum estancat -que es formen de forma natural amb el temps i encara que no es vulgui- que ara ens poden enterbolir una mica la visió.
Gent nova i gent bona, la millor, la més capacitada, la més competent, la més excel.lent per a la feina a fer. Independentment de si estan a l'executiva del partit o no; de si són parlamentaris o no; de si estan al govern o no; de si són alcaldes o regidors o no; de si són quadres qualificats del territori o no; de si són de les JERC (o ex) o no; de si són d'una família o clan o d'una altra. Simplement necessitem els millors i els més competents per a la feina que cal fer: redefinir l'estratègia i el discurs per a les necessitats d'avui.
A veure si, d'una vegada, podrem fer les coses d'una certa manera, com calen, es a dir ben fetes. Ja ha arribat l'hora, ja ens cal.
Els d'ERC som i volem ser l'Esquerra Nacional (les dues amb majúscula).
Alguns diuen que el millor moment d'ERC es produeix a les municipals i catalanes de 2003 i a les espanyoles de 2004 perquè aleshores anàvem contra el PP: contra el PP viviem (i viuriem millor) en seria la conclusió. Nosaltres no hi estem d'acord.
Sense meynstenir un possible, però limitat, impacte de les posicions antiPP que, sens dubte, van afavorir per exemple la victòria de ZP, creiem que hi ha altres factors més importants que expliquen els bons resultats d'ERC el 2003 i 2004. En aquests anys, ERC tenia un lideratge clar i incontestat, al partit però encara més a una part important de la societat catalana. L'estratègia combinava perfectament, i amb una importància equivalent, les polítiques socials progressistes i les polítiques nacionals d'arrel independentista: erem, sens dubte, l'esquerra nacional, l'esquerra catalana independent. Erem el partit del discurs i de la pràctica de la radicalitat democràtica. El nostre discurs era ric, plural i divers, fresc, innovador, entenedor, creador d'il.lusió....
Progressivament, però, per factors (i errades) objectius i subjectius, els nostres atributs, la nostra estratègia i el nostre discurs es van veien reduïts a unes polítiques socials més o menys progressistes, que tradicionalment han estat patrimonialitzades pel PSC i ICV. Això fa que deixem de ser atractius, hem deixat de crear il.lusió, per a una part de la gent que ens havien votat el 2003 i el 2004 i per d'altra que mai ens han arribat a votar. El resultat és que perdem més de 120.000 vots a les eleccions al Parlament i més de 80.000 vots a les eleccions municipals.
En un determinat moment, la nostra estratègia i el nostre discurs no cuallaven perquè eren massa simples: es resumien en una paraula, independència o independentisme. Ara, en unes altres circumstàncies totalment diferents, hem tornat a caure en un error semblant: simplificar i desvirtuar excessivament la nostra estratègia i el nostre discurs: ja només parlem de polítiques socials progressistes.
Així doncs, hem de recuperar, tot adaptant-los a la nova realitat actual, la nostra estratègia d'esquerra nacional, la nostra radicalitat democràtica, el nostre lideratge, el nostre discurs fresc i engrescador, creador d'il.lusions i de compromisos. Tot allò que ens va convertir en el partit de present i amb més futur de tot el panorama polític català.
Som una colla de militants i simpatitzants d'ERC que hem tingut i/o tenim responsabilitats de govern (tot i que alguns només hem estat a l'oposició, però amb voluntat de govern això si), sigui als ajuntaments o altres organismes locals o a la Generalitat.
Tenim clar que governar no vol dir només gestionar. Vol dir lideratge, estratègia clara, capacitat de gestió (només faltaria) i consecució de resultats, i també capacitat d'il.lusionar a la gent. Tanmateix, també tenim clar que només des del govern és possible canviar realment les coses en la perspectiva dels nostres objectius a curt, mig i llarg termini. No som partidaris de governar per governar, sinó de governar per canviar les coses i satisfer les necessitats de la majoria de la gent, per avançar en l'assoliment dels nostres objectius.
No som ni volem ser cap tendència. No tenim res a veure ni amb el Reagrupament, ni amb Esquerra Independent, ni amb el "Portabellazo". No som de cap clan ni tampoc ho volem ser-ho: ni del de l'avellana ni del del pèsol; ni del de l'aparell ni del de les comarques centrals; etc.. No tenim cap interès personal o particular ni com a grup. Potser això ens fa sospitosos o perillosos??.
Només volem que ERC funcioni seriosament com a partit. Com el tercer partit de Catalunya que aspira a ser el primer. Com a partit de govern que governa, i que governa bé.
