Són quasi les vuit del vespre, i abans de desconnectar l'ordinador faig un tomb per la premsa internacional.
Em trobo amb una notícia que diu que a la Xina fa 12 hores que no podem consultar el YouTube. Amb ganes de desmentir-ho, doncs s'arriben a publicar moltes barbaritats d'aquest país, ho comprovo.
I corroboro que és cert. M'ha sortit a la pantalla un "Safari could not open the page “http://www.youtube.com/” because the server is not responding" com una casa de pagès.
Veurem fins quan deixen de prémer el botonet i ens deixen tornar a navegar quan ens plagui.
---
Foto: captada des del Photo Booth del meu "altre ordinador".
Un dels emblemes de la Xina, un dels llocs més coneguts del món.
Al Trivial hi havia una pregunta al voltant de l'únic monument fet per l'home que es pot veure des de l'espai a simple vista, sense cap aparell telescòpic.
La resposta és que cap, tot i que el Trivial indicava que era la Gran Muralla.
No sé si ja han canviat aquesta pregunta. A la Xina no s'ho van acabar de creure fins que al 2003 un dels seus va anar a fer un tomb per les estrelles, i va certificar aquest fet.
La Gran Muralla és molt llarga, però no es veu des de l'espai.
---
Foto: la Gran Muralla (Chang Cheng 长城）el juliol passat.
El primer cop que em varen dir "quedem al Mongol" no hi vaig parar gaire atenció, recordo un àpat correcte.
Dos anys després el restaurant Yi Li, situat al centre de la ciutat, s'ha convertit en uns dels meus preferits.
Regentat per una gran i nombrosa família del nord-oest de la Xina, originaris de la província de Xinjiang, s'hi preparen unes viandes d'allò més bones. Pinxos de carn, amanides refrescants, costelles amb all, estofat amb unes patates boníssimes, o fideus gustosos, són alguns dels plats més destacats. I tot acompanyat d'unes cerveses, un te, i (atenció!) un pa cruixen que a la Xina sols es troba als anomenats restaurants mongols.
Un sopar amb aquests plats el vàrem degustar el passat divendres al vespre. Tot per 460 RMB a repartir entre nou comensals, a uns 5 € el palillo.
--- PS: us deixo. Me'n vaig a sopar, que m'ha vingut gana. Vaig a cruspir-me la truita de patates amb ceba que m'acabo de preparar.
--- Foto: taula parada al Yi Li Restaurant (Guangzhou).
Avui m'he llevat i he acabat de llegir un llibre que vaig arrossegant des de que me'l vaig comprar el passat agost: "Saber perder" de David Trueba.
Curiosament l'altre dia vaig llegir que en Pep Guardiola l'havia regalat al Leo Messi. Desitjo i espero pel bé de la culerada que el nostre equip es faci seva la dita, i ens segueixin donant les mateixes satisfaccions que ens han donat al llarg d'aquesta temporada. Se'n sortiran.
Com ens en sortirem tots plegats d'aquesta època de crisis i temps convulsos que estem vivint. Haurem de saber perdre, d'adaptar-nos a tots els canvis que s'estan coent. Perdre per guanyar.
Vaig a sopar amb els amics per celebrar l'arribada del cap de setmana, i després acabem fent una partida de risk a casa de l'Eneas (l'amfitrió).
Al seu revister hi ha un El País del mes d'agost, un Muy Interesante del setembre, i un Tiempo d'octubre. Me'ls emporto, doncs m'encanta rellegir notícies i reportatges de mesos enrera. Ja sé que direu que això es pot fer per internet, però a la lectura impresa en paper li dono més valor (o als menys m'ho sembla). Això ve multiplicat pel fet que fa un parell d'anys que no puc llegir habitualment revistes i diaris comprats a un quiosc.
La qüestió és que a El Tiempo hi trobo una perla, un article d'opinió que diu: "ODIO A ESPAÑA DESDE SIEMPRE". Eso ha dicho el premio Cervantes Rafael Sánchez Ferlosio. Y además: 'Fui aficionado a los toros, pero desde que odio a España me he tenido que quitar'. Qué triste es ver de personas que fueron admirables."
Em fa gràcia i em ric de la poca substància de l'articulista i dels seu nacionalisme caspós. Però és la mateixa (poca) gràcia, per posar un exemple, amb la que molts blocaires escriuen expressant el seu nacionalisme, defensant que el nostre país és el millor perquè sí i prou (podria posar-me jo en el mateix sac, tot i que no em considero nacionalista).
Penso en com puc arribar a aquesta conclusió i llavors recordo l'article que havia llegit uns minuts abans de sortir de casa, previs a l'esmentat sopar, que recollia unes manifestacions realitzades per un personatge del qual em sento totalment a les antípodes com l'Albert Rivera que, entre altres idees, afirmava dues coses en les quals hi estic d'acord:
- A la classe política li cal un "reset, una reforma profunda, després de 30 anys de democràcia."
- "caldria més gent que fes el salt de l'empresa privada a la política per un temps determinat".
Aquestes manifestacions del diputat del partit dels "Ciutadans-Ciutadanos", les he llegides en un mitjà del qual també em sentó ben poc proper.
Llavors, es quan estirant del fil recordo el paràgraf del llibre que vaig llegir ahir abans d'anar a dormir:
"blogosfera: el conjunt dels blocs, per analogia amb 'biosfera'. Cada bloc té una llista d'enllaços a blocs dels mateix grup sanguini: es llegeixen entre ells, se citen, es deixen comentaris als blocs respectius. Els grups tenen tendència a tancar-se en els mateixos, a no llegir res que no reafirmi les pròpies idees, obsessions i prejudicis. El debat desapareix." (Per què tot és una merda?, Antoni Ferrando, -Ara Llibres-).
I tot plegat em fa recordar que és molt instructiu i interessant escoltar o llegir a aquelles persones o mitjans amb els quals no ens sentim identificats. Ens fan més forts.
Fa uns mesos que vaig deixar el meu bloc parat i ja fa uns dies que li dono voltes per tornar-hi a escriure.
Avui dissabte era el dia escollit, però la inspiració no m'arriba (m'acabo d'adonar que d'una manera semblant vaig començar el meu darrer post).
Ho deixo aquí amb la promesa que durant les properes setmanes aniré fent alguns apunts, no gaire llargs i de forma esporàdica doncs cada dia anem més de bòlit i ens manca temps a tots plegats.
Us espero i convido a visitar aquest espai, per veure si junts podem anar desxifrant que s'amaga darrera el dia a dia en aquest gran país que és la Xina.
--- Foto: una àvia al poble de Zhuang (província de Guanxi) fa 2 setmanes.
Gerard |
Gent |
dissabte, 17 de maig de 2008 | 05:51h
Ja han passat 5 dies des de que la Terra va sacsejar una part de la Xina i va fer estremir a bona part de l'Àsia.
Moltes portades de diaris xinesos aquests dies reprodueixen la mateixa estampa: una fotografia esgarrifosa i el número de víctimes imprès al costat, en forma de titular. L'últim recompte oficial diu que hi han 22.069 víctimes i 159.006 ferits. Resulta increïble la meticulositat d'aquest país per donar xifres exactes de coses que són incalculables. (...)
A les 15:15 PM (hora xinesa) rebia aquesta pregunta en forma d'sms al meu mòbil del sempre atent Guillem.
I la resposta és que no. No hem notat res a Guangzhou del terratrèmol ocorregut a les 14:28 PM a uns 92 kilòmetres de Xengdu a la regió de Sixuan, al sud-oest de la Xina. (...)
El temps passa molt de pressa. Sembla que va ser ahir que vaig suar la cansalada per renovar el meu visat d'estància a la República Popular de la Xina, però no. Ja fa quasi 6 mesos de l'última vegada. Ara toca un altre cop. (...)
En ple Segle XXI sóc dels que penso que la tecnologia aplicada a la comunicació és un gran pas endavant, però que també molts cops té un efecte contrari i pervers, ens incomunica. (...)
Són quasi les vuit del vespre, i abans de desconnectar l'ordinador faig un tomb per la premsa internacional.
Un altre racó de visita obligada a la Xina.
Un dels emblemes de la Xina, un dels llocs més coneguts del món.
Ho diu el 
El primer cop que em varen dir "quedem al Mongol" no hi vaig parar gaire atenció, recordo un àpat correcte. 
Avui m'he llevat i he acabat de llegir un llibre que vaig arrossegant des de que me'l vaig comprar el passat agost: 
Vaig a sopar amb els amics per celebrar l'arribada del cap de setmana, i després acabem fent una partida de
Fa uns mesos que vaig deixar el meu bloc parat i ja fa uns dies que li dono voltes per tornar-hi a escriure.
Si em permeteu, ho deixem aquí. (...)
Ja han passat 5 dies des de que la Terra va sacsejar una part de la Xina i va fer estremir a bona part de l'Àsia. 
Una visita a Hong Kong vol dir veure i observar formes impossibles d'edificis.(...)
El temps passa molt de pressa. Sembla que va ser ahir que vaig suar la cansalada per renovar el meu visat d'estància a la República Popular de la Xina, però no. Ja fa quasi 6 mesos de l'última vegada. Ara toca 
Fa un parell de caps de setmana vàrem poder gaudir d'un concert de rock a Guangzhou. (...)
En ple Segle XXI sóc dels que penso que la tecnologia aplicada a la comunicació és un gran pas endavant, però que també molts cops té un efecte contrari i pervers, ens incomunica. (...)
