Fa uns mesos (setembre de 2008) els amics de "L'Illa dels Llibres" es varen posar en contacte amb mi per conèixer amb més detall la feina que estem fent ARA a la Xina.
Són les 04:35 AM de la matinada, de nou a Guangzhou després d'una setmana fantàstica. Ara mateix no puc dormir, suposo que deu ser cosa del Jet-Lag.
Us deixo amb dos apunts de premsa per cloure el resum del viatge a Roma i també per deixar enrera una bona sèrie de posts futbolístics en aquest bloc (els tres títols del Barça durant aquest mes de maig en són la causa):
- "Tutto sognamo una squadra como il Barcellona. Non ce n'è una più bella e più forte. E' davvero la stella d'Europa. Dire che ha meritato la Coppa è dire poco, ha dato una lezione memorabile al Manchester e ci ha regalato un'ora e mezza di spettacolo puro. Che bravo il Barça, che squadra e che gioia per Guardiola..." CORRIERE DELLO SPORT (28.05.09)
Avui és el dia. Un dia d'il·lusió, de futbol i festa. I la sensació més bona és que el Barça l'encara sense urgències ni mals presagis. Amb la fermesa que podem guanyar la nostra 3a Champions, però sense les pors i neguits d'altres anys.
Avui és un dia en que els culers de la meva generació ens podem sentir contents d'estar visquent un Barça que poc a poc s'ha anat treient de sobre molts complexos, que hem pogut gaudir d'un equip que ha guanyat un grapat de títols i amb el que podem anar amb la cara alta a qualsevol lloc.
Durant aquest dimecres Roma viurà una invasió de bàrbars culers i del United. Ahir va ser un dia molt tranquil, on vam acabar de copsar que aquesta ciutat és perfecta per guanyar un nou títol.
Per cert, s'estan complint les previsions metereològiques i poc a poc els núvols negres estan fent acte de presència. Plourà?
Arribo d'hora a l'Estació Termini provinent de l'aeroport després de 13 hores de llarg viatge des de Hong Kong (quatre més si hi sumo el taxi, el tren i l'espera per embarcar).
Roma tot just es desperta i em sorprèn la tranquil·litat que s'hi respira. Fins i tot la ciutat em sembla petita, molt accessible. Dos anys i mig vivint en una urbe gran com és Guangzhou es comença a notar en la meva percepció de la mida de les poblacions.
Encara no m'ha donat temps a topar-me amb aficionats amb samarretes del Barça o del United. Però a l'avió hi havia tres honkonites que també han viatjat a la Ciutat Eterna per assistir a la final de demà. Diuen que són del Barça i m'agrada. Estic acostumat a que molts asiàtics siguin del Manchester United, ja fa molts temps que s'ho estan treballant i ens porten la davantera en posicionament de marca (però el bon joc de l'equip és la nostra millor bandera).
Marxo cap a l'hotel i després a visitar aquesta magnifica ciutat.
Dimarts passat rebia des d’Àger un correu del Declan sorprenent:
“Hi ha la possibilitat d’aconseguir una entrada per Roma…la vols?”
Dit i fet. Unes hores més tard i amb un sorteig inclòs a cara o creu, rebia una entrada per a poder assistir el proper dimecres a la final de la Champions a través de la Penya Barcelonista de la Vall d’Àger.
Ja tinc el vol reservat a la capital italiana via Hong Hong amb quasi 20.000 kilòmetres d’anada i tornada pel mig, i l’esperança de viure una gran Diada Culer. La culminació d’una temporada històrica.
Dimarts em planto a Roma. M’hauré de dur el portàtil per estar connectat amb l’oficina, així que poc que pugui us prometo alguna crònica en directe de les hores prèvies al partit.
"Jo sóc del Barça. És un sentiment, que no puc aturar…”
---
Foto: partit de costellada a Hong Kong durant la darrera gira asiàtica del Barça a l'Àsia (agost de 2007).
La transcripció fonètica de "sis" en mandarí la podeu llegir al titular del post.
La transcripció manual que fan servir els xinesos la podeu veure a la fotografia de la portada.
L'espectació que va despertar el partit entre el Madrid i el Barça a Guangzhou es pot copsar en la fotografia d'arxiu. Erem més de seixanta persones seguint el partit plegats, en una ciutat de més de vuit milions d'habitants (quatre gats...ben avinguts).
Avui ens juguem bona part de la nostra sort a la "La Liga" i per això amb uns quants amics ens reunirem per veure el Madrid-Barça a les 02:00 AM a un pub irlandès de Guangzhou, que ens ha assegurat que que no tancaran l'establiment fins que acabi el partit. Veure el match en un bar xinès no és possible, doncs com a tals no existeixen, i l'alternativa fora fer-ho en una de les nombroses discoteques de la zona, però la música "xumba-xumba" i el fum artificial que s'hi gasta faria impossible gaudir de l'espectacle.
Pel que fa les aficions, sembla que les forces estaran anivellades. Esperem que els xinesos es decantin de part nostra si van mal dades. Fa una estona que un parell dels meus millors amics a Guangzhou que són socis del Madrid, m'han trucat per dir-me que vindran després de declarar durant tota la setmana que no volien veure el partit al meu costat perquè no podrien comportar-se com fan normalment en aquesta mena d'encontres. Frases del tipus "si no podem escridassar-nos en un partit, potser es que no som tan amics" (Marina dixit) sembla que els ha tocat la fibra, i faran acte de presència. Jo no em penso tallar ni un pèl.
De tota manera, el partit important i decisiu es jugarà el proper dimecres a Londres contra el Chelsea. La Champions és el trofeu més preuat i una altra nit tocarà posar-se el despertador a quarts de tres de la matinada per veure el Barça per la televisió pública xinesa.
Que tinguem sort...
--- Foto: el passat 5 d'abril a Kuala Lumpur (Malàsia), en una terrassa veien el Valladolid-Barça davant l'hostal on estàvem allotjats. L'endemà diumenge, feien un partit del Manchester United i la parròquia era molt més nombrosa (veure foto arxiu). El Barça és un club de referència universal, però a l'Àsia el que de veritat és segueix és la Premier League. Però això no importa, i menys avui.
Són quasi les vuit del vespre, i abans de desconnectar l'ordinador faig un tomb per la premsa internacional.
Em trobo amb una notícia que diu que a la Xina fa 12 hores que no podem consultar el YouTube. Amb ganes de desmentir-ho, doncs s'arriben a publicar moltes barbaritats d'aquest país, ho comprovo.
I corroboro que és cert. M'ha sortit a la pantalla un "Safari could not open the page “http://www.youtube.com/” because the server is not responding" com una casa de pagès.
Veurem fins quan deixen de prémer el botonet i ens deixen tornar a navegar quan ens plagui.
---
Foto: captada des del Photo Booth del meu "altre ordinador".
A les 15:15 PM (hora xinesa) rebia aquesta pregunta en forma d'sms al meu mòbil del sempre atent Guillem.
I la resposta és que no. No hem notat res a Guangzhou del terratrèmol ocorregut a les 14:28 PM a uns 92 kilòmetres de Xengdu a la regió de Sixuan, al sud-oest de la Xina. (...)
El temps passa molt de pressa. Sembla que va ser ahir que vaig suar la cansalada per renovar el meu visat d'estància a la República Popular de la Xina, però no. Ja fa quasi 6 mesos de l'última vegada. Ara toca un altre cop. (...)
És habitual que des d'abans de l'Any Nou Llunar (el proper 7 de febrer), la població xinesa vagi de corcoll esperant aquestes festes. Les més desitjades sens dubte. Però enguany, l'onada de fred que està havent aquests dies en bona part del país, està afectant encara més al poble.
Aquest cap de setmana, seguint de reüll el que passa a les jornades de la Catosfera (aplec de blocaires en català), he mirat enrera i m'he adonat que fa tot just un any que vaig obrir aquest bloc (=que fa un any que sóc a la Xina). (segueix)
A principis d'aquesta setmana vaig parlar amb en Cristian S., el corresponsal del diari Avui a Beijing, el qual està preparant un article per al seu diari sobre l'oficina d'ARA a la Xina i a una novetat en relació a un dels nostres projectes (bones notícies). (segueix)
Fa uns mesos (setembre de 2008) els amics de "L'Illa dels Llibres" es varen posar en contacte amb mi per conèixer amb més detall la feina que estem fent ARA a la Xina.
Són les 04:35 AM de la matinada, de nou a Guangzhou després d'una setmana fantàstica. Ara mateix no puc dormir, suposo que deu ser cosa del Jet-Lag.
Avui és el dia. Un dia d'il·lusió, de futbol i festa. I la sensació més bona és que el Barça l'encara sense urgències ni mals presagis. Amb la fermesa que podem guanyar la nostra 3a Champions, però sense les pors i neguits d'altres anys.
Arribo d'hora a l'Estació Termini provinent de l'aeroport després de 13 hores de llarg viatge des de Hong Kong (quatre més si hi sumo el taxi, el tren i l'espera per embarcar).
Dimarts passat rebia des d’Àger un correu del Declan sorprenent:
La transcripció fonètica de "sis" en mandarí la podeu llegir al titular del post.
Avui ens juguem bona part de la nostra sort a la "La Liga" i per això amb uns quants amics ens reunirem per veure el Madrid-Barça a les 02:00 AM a un pub irlandès de Guangzhou, que ens ha assegurat que que no tancaran l'establiment fins que acabi el partit. Veure el match en un bar xinès no és possible, doncs com a tals no existeixen, i l'alternativa fora fer-ho en una de les nombroses discoteques de la zona, però la música "xumba-xumba" i el fum artificial que s'hi gasta faria impossible gaudir de l'espectacle.
Són quasi les vuit del vespre, i abans de desconnectar l'ordinador faig un tomb per la premsa internacional.
Ho diu el 
El temps passa molt de pressa. Sembla que va ser ahir que vaig suar la cansalada per renovar el meu visat d'estància a la República Popular de la Xina, però no. Ja fa quasi 6 mesos de l'última vegada. Ara toca 
Un parell d'amics m'han enviat per correu electrònic, aquesta mateixa pregunta en forma de joc de paraules. (...)
És habitual que des d'abans de l'Any Nou Llunar (el proper 7 de febrer), la població xinesa vagi de corcoll esperant aquestes festes. Les més desitjades sens dubte. Però enguany, l'onada de fred que està havent aquests dies en bona part del país, està afectant encara més al poble.
Aquest cap de setmana, seguint de reüll el que passa a les jornades de la 
A principis d'aquesta setmana vaig parlar amb en Cristian S., el corresponsal del diari 
