Ha passat la vaga general del 29-03-2012, i ara estem en la Setmana Santa, però les coses de la vida continuen igual.
A més especulació, més misèria.
A més desequilibri econòmic, més frustració col.lectiva
A més explotació laboral, més baixada de la natalitat
A més Neoliberalisme de l'Escola de Chicago, més dependència de la Societat envers a l'absolutisme econòmic depredador, vociferant i conculcador dels drets humans, que encarna el neoliberalisme salvatge.
A més de l’excessiva concentració de poder i riqueses, per part de la minoria mundial de l'1%, l'Estat s'ha posat al servei del neoliberalisme que conculca el progrés de la societat, és a dir, l'Estat ara s'ha convertit en la pesada màquina que deixa de servir a la societat en el seu conjunt, per a només una ínfima part que ens vol d'esclaus dòcils i a l'estil del que ja volia el 1988, amb el Plan de Empleo Juvenil, perpetrat per Solchaga, fent contractes sense necessitat de pagar cotitzacions socials.
On són els Liberals que han de plantar cara i sortir al carrer, contra l'absolutisme neoliberal? Encara és hora de trobar Liberals Indepedents sense dependència d'aquest neoliberalisme salvatge.
No tenim un camí a la llibertat perquè està sent obstaculitzat per, els règims autoritaris; les minories usurpadores de poders, l’abús dels poders estatals amb finalitats partidistes, els elements criminals amb influències en els governs, i els buscadors de poder que exploten els anhels i pors dels pobles. La Recentralización Española de Rajoy, usurpa democràcia i poder a les Catalanes i Catalans, per veure minvats els nostres i més essencials drets humans.
Llegit el magnific article de Joan Canadell, i vislumbrant el resultat negatiu de la vaga dels provocadors, casposos, lladres, ganduls, inutils escolars fracassats i resta d'escories nocturnes amenaçadores , dono tot el meu suport a Joan Canadell en aquest article que es reprodueix a continuació:
Ja és un fet real la reforma laboral del Partido popular, al meu entendre aquesta reforma neix coixa, ja que no es creen les condicions per a accedir al mercat laboral sinó per a sortir d'ell, no s'acompanyen mesures d'accés a l'habitatge de lloguer, ja que sembla que el Gobierno del Partido Popular no vol molestar a la Brigada Especuladora Inmobiliària, ni tampoc s'acompanyen mesures a favor dels transports públics per a garantir la mobilitat laboral en consonància amb la crisi.
Per tot això, manifesto el meu suport personal al comunicat de la JOC i la GOAC, ja que ha donat en el clau, trenca el model de la negociació col.lectiva que ampara la vigent Constitución Española(http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=30&fin=38&tipo=2) i si veieu l'enllaç a l'article 37.1, l'indici de inconstitucionalitat és més que evident, i no cal dir també, que aquesta reforma laboral s'allunya totalment de la Declaració de Filadèlfia del 1944 elaborada per la Organització Internacional del Treball (vegeu al final d'aquest enllaç http://www.ilo.org/ilolex/spanish/iloconst.htm), lamento que no es puguin veure aquests textes traduits en llengua catalana, però hi treballarem.
Aquest 20 de novembre, es celebren les "Elecciones Generales" per escollir a les futures i futurs representants institucionals, que diuen defensar moltes coses.
És ben curiós com han sortit eslogans de talla "Apunta't al canvi" (Pepé) Més per a Catalunya (CiU), i d'altres de més diversos.
Si algun eslogan em mereix confiança, sens dubte és el de la "República del Sí, Comunitat Autònoma del No"
I jo vull fer constar desde el meu bloc, el meu suport a la candidatura que encapçala Alfred Bosch al Congreso de los Diputados, i la del Dr. Mosiès Broggi com a cap de llista al Senat
Ja se que no sorpren aquesta decissió meva, si es veu la portada del meu bloc hi han diversos enllaços a dirigents d'ERC i la pròpia ERC, voto a favor d'Alfred Bosch per la valenta decissió de que ha afrontat ERC en unes eleccions primàries amb candidats al primer lloc, cal aclarir les coses després de la sentència del Tribunal Constitucional Español sobre l'Estatut de Catalunya vigent, i la millor manera de que la gent de Catalunya es pugui expressar en llibertat i per la llibertat, és la necessària Eledcció dels Candidats i Candiudates d'ERC per tal de defensar en els àmbits actuals on es decideixen els afers de totes i tots, un Referèndum per la Independència de Catalunya envers al Regne d'Espanya.
Us aconsello la lectura d'aquest article publicat a www.eltriangle.eu, redactat per Pep Martí Vallverdú, el qual és necessari per entendre alguna de les "hosties" que perpetra l'actual Govern Català, ben semblants a les que practicava el criminal George Bush a Batton Rouge, a propòsit de l'erradicació dels habitatges públics victimes de l'huracà Katrina, que els republikaners americans van armar una orgia de privatitzacions del sòl públic per a instal.lar xalets ostentosos, tal com diu Naomi Klein al seu llibre "La doctrina del Xoc".
Ja que el passat 19 d'octubre el triangle donava la informació sobre la pressumpta privatització de L'ICS (http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/10/salut_preten_convertir_l_ics_en_20_empreses_sotmeses_a_les_normes_del_mercat_25628.php) , jo em pregunto si les 20 empreses a constituir serà a través de les Mútues presidides per els Convergents del Sector Negocis, no és gens republicà desequilibrar la Sanitat com un bé comú per tal de fer-la accesible a unes poques persones en detriment d'una immensa majoria, si es vol salvar del Crack Financer a unes determinades amistats, jo no se com podrà atendre el pagament d'un servei sanitari privat un Pare de Familia que treballa a una botiga de L'Eixample de Barcelona, però que resulta que te la Dona a l'atur i els fills estudiant a Sant Boi de Llobregat, veig molt de desequilibri sanitari en aquesta pressumpta privatització.
Ahir estant a la clínica universitària de la Mútua de Terrassa (Pl. doctor Robert, costat castell-cartoixa vallparadís), la Fisioterapeuta que atenia al meu Pare, portava un distintiu per a queixar-se de LA REBAIXA del sou i de la jornada en més d'un 44%, si la Mútua de Terrassa ja retalla aquestes treballadores, quin futur espera al nostre dret a la salut i la vida digna una sanitat com aquesta? anem alerta amb les Mútues, cal seguir-les, vigilar-les, interessar-se per la problemàtica laboral, perquè el pastís pot anar confitat cap a les mútues privades.
L'article 23 del vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya diu:
Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d'igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis.
Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l'elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis.
Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis.
La Constitución española diu en el seu article 43:
Se reconoce el derecho a la protección de la salud.
Compete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud pública a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La ley establecerá los derechos y deberes de todos al respecto.
Los poderes públicos fomentarán la educación sanitaria, la educación física y el deporte. Asimismo facilitarán la adecuada utilización del ocio.
LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS DIU:
Article 25 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
No és habitual que llegeixi el bloc del Dictador d'Unió, però donades les especials circumstàncies que concorren, si vull enumerar una modesta opinió, amb fonament de causa.
El corporativisme és l'economia disciplinada, i per tant també controlada, perquè no es pot pensar en una disciplina que no tingui un control. EL CORPORATIVISME SUPERA EL SOCIALISME I EL LIBERALISME, crea una nova sintesi {...} El feixisme pròpiament caldrà anomenar-lo corporativisme PERQUÈ ÉS LA FUSIÓ DE L'ESTAT AMB EL PODER EMPRESARIAL
Era el 1936, quan Catalunya i Espanya estaven dins de El Alzamiento Nazi(ejem)onal, i la Guerra polaritzava la informació a Catalunya, després de tot això la dictadura franquista va procedir a executar un sistema autàrquic de postguerra, que amb els anys va evolucionar cap al Plan de desarrollo económico del 1957, el qual es podia fer perquè ja s'havien rebut els ajuts internacionals cap al Franquisme Dictatorial i Econòmic.
Però als Estats Units d'Amèrica, un President escollit democraticament per les urnes, va fer possible el New Deal (post a l'apartat d'economia), certament Estats Units d'Amèrica era una Nació de Tradició Militar Neutralista, però no debades, Roosvelt va fer posible que el desenvolupament econòmic era compatible amb la Democràcia.
Introdueixo doncs, un conjunt de frases dites per Franklin D. Roosvelt, en el discurs pronunciat el 31 d'Octubre del 1936, dins de l'incomparable Madison Square Garden, tot anunciant el segon New Deal (Nou Tracte-Oferta)
El company blocaire Lluís Soler, ha redactat un post impecable per al meu gust, i espero que per a molts d'altres; la democràcia es defensa cada dia, i els qui vulguin agredir-la, hauran de respondre davant de la societat i de la justícia, és tant dolent mentir compulsivament en el periode de l'11 al 13 de març del 2004 per part d'uns, com ahir 15 de juny (34è aniversari de les eleccions a Cortes Constituientes, on van participar la majoria de partits il.legalitzats per el Franquisme, excepte Esquerra Republicana de Catalunya, per el fet de dir-se Republicana) uns centenars d'individus volien boicotejar el Ple del Parlament de Catalunya que havia de debatre els Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2011, caldrà estar alerta amb certs moviments d'aire caspós.
Ja vaig recordar en un anterior post, el significat de l'abús de posició dominant, el qual és "Utilització o explotació en benefici propi, per part d'una empresa, de la seva hegemonia en el mercat d'un producte o servei, en detriment de la lliure competència i dels interessos dels Clients (consumidors o usuaris).
Es manifesta en la negativa de venda, en l'imposició de preus no equitatius o de condicions no discriminatòries. La traducció a l'anglès correspon al terme abuse a position of dominance"
No em sorprenen les paraules de la inefable Núria de Gispert qualificant els 32 anys a la batllia de Barcelona per part del PSC-PSOE, de dictadura socialista; però cal recordar que aquestes batllies han estat refrendades per la voluntat popular de les Barcelonines i Barcelonins.
Cal recordar que les dictadures socialistes en el món, van durar entre 1917 i 1991, als Països de l'Est d'Europa; en els Països de l'Occident d'Europa, els Partits Socialdemòcrates i Socialistes van enterrar el Marxisme-Leninista per a participar en la democràcia.
Però a Unió sí que hi ha una dictadura, la de Duran Lleida, la que prima la fidelitat del culte a la mediocritat, per a obtenir càrrecs institucionals amb mentides sobre títols i altres mesquineses més pròpies del culte al dictador, que no pas servir a la democràcia com a font de llibertat, donat que els congressos d'Unió són una Assemblea a la Bulgara consagrada per el Lenin del Campell amb tots els qui tenen càrrecs i favors que agraeixen a Duran.
I recordar el perill que suposa Duran Lleida per a la democràcia en llibertat, ja que lluita contra les Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, a continuació reproduim la critica que va rebre Duran del Col.lectiu Cristianos Gays, en el transcurs de l'any 2010.
Una de les coses que ha defensat l'Associació Societat Catalana de Lliure Opinió (http://socall.cat/noticies.html) és la Llibertat de Premsa, i davant d'aquesta caciqueria socialista que vol silenciar les veus discrepants amb el PSC golfo i manipulador, li dono a Miquel Giménez el meu suport.
A continuació es cita la noticia reproduida per e-noticies.cat
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
El proper 17 de març tindran lloc les eleccions a President i Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès, concorreixen dues candidatures encapçalades respectivament per Norbert Bilbeny i Francesc Cabana; és per aquest motiu, que demano el vot per la Candidatura encapçalada per Norbert Bilbeny, ja que disposa d'un programa útil i necessari per a l'Ateneu (http://www.ateneubcn.org) S'adjunta com arxiu el programa de govern i la composició de la Candidatura.
Ja vaig comentar al seu dia el Concepte del Monopolisme, i el torno a reiterar a continuació:
Monopoli, es una paraula que prové del terme grec mono (un de sol) i poli (un venedor) Forma concreta de mercat en el que existeix un sol oferent, que per la seva situació de domini, donada l'inexistència de competència, pot imposar els preus que més li interessin per a aconseguir el màxim de benefici. Per això es redueix, si es precís, l'oferta. Es parla de monopoli natural, amb referència a aquells serveis públics que tinguin un funcionament que exigeixi que les desenvolupi una sola empresa en tot el mercat. Existeix monopoli fiscal quan l'exclusiva en la producció i/o distribució d'una gama de productes es concedeix a una sola empresa, per a facilitar la recaptació de certs impostos. El monopoli pot ser unilateral (d'oferta o de demanda) o bilateral, quan l'únic oferent s'enfronta a un sol demandant, establint-se entre els dos una pugna de la que resulta beneficiat el que més capacitat de resistència tingui.
Resta lluny aquell juny del 2007, en que Jordi Portabella i el grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, van decidir en un moment molt arriscat, però amb la tota la valentia i agoserament, plantar cara al PSC-PSOE, i no governar durant aquest periode 2007-2011 junt amb l'actual bipartit de Jordi Hereu. ERC ha fet una tasca molt extensa, i ha deixa't en evidència a un PSC golfo i manipulador en la Consulta Municipal sobre el futur de la Diagonal, en deixar de la ma de Déu a les Comissions del Consell Plenari Municipal, en l'afer de l'Hotel del Palau, el fracàs de la gestió del Bicing, i altres curiositats.
Aquí teniu una bona llista de les tasques aprovades per el consistori barceloní, negociades amb el suport del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Jordi Portabella, Ester Capella, Xavier Florensa i Ricard Martínez, fruït d'una tasca d'oposició al servei de Barcelona, madura i sensata, a diferència de certa oposició negacionista de servei a la Capital de Catalunya.
Ja ha començat la Campanya Electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010, sentirem tota mena de missatges en un sentit o un altre, però jo vull fer constar desde el meu bloc, el meu suport a la candidatura de Joan Puigcercós a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Ja se que no sorpren aquesta decissió meva, si es veu la portada del meu bloc hi han diversos enllaços a dirigents d'ERC i la pròpia ERC, voto a favor de Joan Puigcercós per la valenta decissió de convocar un referèndum per la Independència de Catalunya, cal aclarir les coses després de la sentència del Tribunal Constitucional Español sobre l'Estatut de Catalunya vigent, i la millor manera de que la gent de Catalunya es pugui expressar en llibertat i per la llibertat, és la necessària convocatòria d'un Referèndum per la Independència de Catalunya envers al Regne d'Espanya.
Avui treballo a la feina, gràcies al compliment dels serveis mínims en els FGC (www.fgc.cat) fixats per la Consellera de Treball, he pogut desplaçar-me a Barcelona desde Sant Cugat del Vallès, sense problemes de transport públic, moltes gràcies als Treballadors responsables que han tingut una cura exquisida del bé comú.
Recolzo sense embuts i sense cap restricció, la posició del Cercle Català de Negocis envers a aquesta Vaga General que han convocat CCOO i UGT, cosa no recolzada a Euzkady per ELA i LAB, potser seria de que aprenguessin alguns sindicats i altres organitzacions dites Nacionalistes i/o Independentistes.
Ja poden venir els buròcrates sindicals a posar comentaris al meu bloc, però adverteixo que no es podran mantenir "in eternum"
Aquest 20 de novembre, es celebren les "Elecciones Generales" per escollir a les futures i futurs representants institucionals, que diuen defensar moltes coses.
No és habitual que llegeixi el bloc del Dictador d'Unió, però donades les especials circumstàncies que concorren, si vull enumerar una modesta opinió, amb fonament de causa.
El corporativisme és l'economia disciplinada, i per tant també controlada, perquè no es pot pensar en una disciplina que no tingui un control. EL CORPORATIVISME SUPERA EL SOCIALISME I EL LIBERALISME, crea una nova sintesi {...} 
Ja vaig recordar en un anterior post, el significat de l'abús de posició dominant, el qual és "
Una de les coses que ha defensat l'Associació Societat Catalana de Lliure Opinió (
