Felicitacions a Quim Torra per haver pogut formar govern a Catalunya dins les limitacions imposades de forma il·legítima pel Estat Espanyol. Desitgem al govern un mandat fructífer que doni resposta a les aspiracions del poble català expressades en les urnes el 21 de desembre 2017.
Entre els reptes que cal afrontar es troben totes les mancances que en matèria de laïcitat imposa l’estat nacional catòlic espanyol, el qual sota formes de pluriconfessionalitat dota l’Església catòlica de privilegis desorbitats legals i econòmics.
Catalunya reclama una qualitat democràtica en matèria de llibertat de pensament i drets civils que només es pot arbitrar des d’un espai públic neutral i laic, el marc general de convivència que protegeixi l’espai privat a les opcions personals de pensament i associació.
Recordem les següents matèries de laïcitat que haurien de ser objecte d’atenció i resolució:
El prop passat divendres dia 27 d’octubre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar dues propostes de resolució que inclouen la declaració d’independència en el preàmbul. La primera resolució engega la Llei de Transitorietat Jurídica i la segona resolució insta al Govern i als ajuntaments a impulsar el procés constituent, també recollit en la Llei de Transitorietat. Així, aquest text demana a l’executiu que l’activi i garanteixi que hi pugui participar tota la ciutadania. La feina hauria d’acabar en la “redacció i aprovació de la Constitució de la República per part del Parlament constituït en l’Assemblea Constituent que resulti de les eleccions constituents”.
Les mesures legislatives necessàries per superar el marc autonòmic actual i aconseguir una república laica plena partirien d’un procés constituent plenament democràtic i participatiu per a totes les opcions de pensament en igualtat de condicions.
El govern hauria de promoure aquest procés constituent per impulsar una República efectivament laica en tots els seus àmbits: legislació, imatge, escola pública i concertada, tots els àmbits dels poders legislatiu, executiu i judicial, mantenint un escrupolós respecte a la llibertat individual de creences i d’associació, i foragitant tota discriminació per motius religiosos al nostre país.
Considerem que és temps de que aquestes imprescindibles mesures quedin resoltes en els context de la Generalitat de Catalunya autonòmica actual, que frueix d’un ample consens polític per portar-les a termini.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’espai públic ha de ser un espai on es manifestin lliurement
-si així ho desitjen les persones involucrades- les diferentes opcions ideològiques, incloent-hi les diferents religions i creences, i on el dret al proselitisme existeixi.
D’acord amb “L’autofinanciació de les entitats religioses i la fi dels seus privilegis fiscals com l’exenció de l’IBI o el 0,7% de l’IRPF”, en el cas que sigui ampiable a qualsevol altra institució, organització o assossiació (partits politics, sindicats, col·legis professionals, fundacions, etc.) que gaudeixi dels mateixos beneficis.[O tots moros, o tots cristians].
Atenció a com es legalitza l’eutanàsia, que no passi com el que està passant a Holanda, on cada any moltes persones ancianes són assassinaes sota el pretexte de la eutanàsia. En això, trobo molt lógica la postura del Partit Comunista Portugués.
“Transitòriament transformar la Direcció d’Afers Religiosos en Direcció General d’Opcions de Consciència sota la direcció una persona laica no marcada pel servei a una religió i unes creences determinades que impedirien la seva neutralitat”. [Hi ha algú que no tingui una creença que impedeixi “la neutralitat”? Tothom, inclosses les persones laiques, tenen creençes que impedeixen “la neutralitat”].
Sóc favorable a que no hi hagi cap restricció (excepte la del Codi Penal) en l’existència i creació d’escoles i altres institucions, sigui quin sigui el seu tarannà.
Atentamen, i bona setmana
Sobre la neutralitat en matèria religiosa, són conegudes les disputes i matances entre seguidors de diferents confessions i creences que podrien ser arbitrades amb equanimitat per una direcció general sense religions ni dogmes.
Jo sóc religiós (que vol dir “practicar” una religió) i no tinc cap intenció de matar a ningú o d’impedir o no respectar als altres, siguin quines siguin les creences o dogmes (això no vol dir que no pugui existir un intercanvi dialèctic).
Encara va sent hora que conegui algú eqüànim 100%. És més: algunes de les persones més tancades, dogmàtiques i totalitaries que he conegut se les donaven de tot el contrari.
Sóc del parer que tothom té una ideologia, i que aquest fet no ha de suposar un impediment per mantenir una certa neutralitat.
Atentament, i bona setmana