Entre els arguments de desqualificació cap als nous moviments polítics tant de dretes com d’esquerres (que són anomenats pels partits instal·lats com a “populismes”), s’utilitza el desprestigi dels seus votants:
Hi ha el típic diagrama de barres o estadístiques que assenyalen que qui vota per exemple l’Ada Colau, Donald Trump o Marie Le Pen són en la seva majoria gent de renda baixa segons la gràfica primera i gent amb pocs estudis segons la gràfica segona. Això en canvi no passa amb els seus oponents perdedors.
D’entrada utilitzar aquestes dades i raonar que valen més els vots d’unes persones que d’unes altres trepitja els principi democràtic d’igualtat de tots els vots i és per tant una argumentació antidemocràtica i elitista. En segon lloc hi ha una trampa estadística amagada: si mirem la societat en que vivim, per desgràcia dominen les persones pobres i poc il·lustrades i això passa igualment amb els votants. Per tant, sempre que algú guanyi les eleccions per majoria vol dir que segurament l’han votat una majoria de gent pobra i amb pocs estudis, tant si és de dretes com d’esquerres, tant si és populista com si no, tant si és corrupte o la blanca paloma.
Guanyarem la independència de Catalunya i la votarem catalans pobres i catalans no universitaris.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!