Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
21 de gener de 2017
3 comentaris
Diferències entre Donald Trump, Bill Clinton i Barack Obama.
Diferències que tothom entendrà:
Trump, a diferència de Clinton, com a super mascle alpha amb un bon ramat de esposes i ex-esposes florer, no trobarà la necessitat d’una Monica Lewinsky que li faci una Lewinsky d’afeccionada. O potser sí que tindrà allà mateix a la Casa Blanca una plèiare de Lewinskys en nòmina, i a ningú no se li’n donarà un clau.
A diferència d’Obama, Trump no rebrà cap Premi Nobel de la Pau per ser el primer home taronja que arriba a la Casa Blanca. O potser sí però per a això hauria d’afanyar-se en ficar al país en més conflictes armats que en els que ha mantingut i ampliat el seu predecessor, la qual cosa és prou difícil.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Veritablement les dones i les filles de Trump són més agradables que no pas les dones i filles dels altres 2 personatges. Descarto a la Lewinski, ja que s’ha d’estar molt necessitat per fer el que va fer el sr. Clinton (però pel que es veu, això de les felacions barates és una cosa corrent entre els artistes partidaris de la sra. Clinton).
Avui, pel que es veu, alguns col·lectius de les forçes vives feministes, gais, intra-transexuals i zoofiles han fet crida a manifestar-se contra Trump. Enveja? Ignorancia? Ganes de sortir als papers i a les fotos.
Atentament, i bon dissabte
La protesta d’avui és simptomàtica, hi ha molta por per Trump i ràbia contra els votants d’aquest milionari amb aspecte de marica-platja.
Els simptomes de les manifestacions aquestes són, a parer meu, simptomes de mal perdedor, i de ganes que s’en parlin dels actors (i les actrius) de les manis. I també molt poca coherencia democrática…
Encara que, per a vostè, el nou president dels EUA tingui pinta de maricón i sigui milionari, haurà d’admetre que va guanyar unes eleccions (i que les dones d’en Trump están molt bones, tot sigui dit de pasada). Això, molts drogaadictes i enganxats a hàbits de vida desviats o insalobres no ho poden admetre, i alçen els seus crits “com marietes donant ordres” (Pi de la Serra dixit) d’intel·lectuals [sic], artistes de cabaret i directors de pel·licules que ningú les veu pagant per intentar acallar la democracia.
La por no és bona, i la ràbia tampoc. I si algú té por i ràbia davant els votants d’en Trump, doncs té dues fàcils solucions: Una, pixar-se de por i anar a ca la mama que li netegin els mocs; l’altra, pendre dues pedres i fer-se “massatges” a les parts sensibles. Això, o aceptar la democracia.
Bé, també ser periodista i dir el que tothom dessitja sentir… Però aquesta alternativa, avui per avui, a Catalunya ja hi ha overbookinq.
Atentament, i bona setmana