Efectivament el Banc Expropiat és “un assumpte entre privats” (el propietari i els ocupants), com va dir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Com també eren assumptes entre privats (els bancs i els propietaris) els desnonaments, contra els que lluitava (i lluita) la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el trampolí que ha situat Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament.
Aquest conflicte té el seu origen en la ocupació d’un local propietat privada protegida per les lleis. L’estatut i límits de la propietat privada avui en dia es troben ancorats en el dret romà, encara que acceptem les limitacions de les ordenances, paguem impostos sobre la propietat com l’IBI als ajuntaments o entenem que hi hagi expropiacions en el cas d’obertura de carrers i carreteres etc.
La funció social de la propietat no és un aspecte rellevant i el que per exemple un solar, local o un habitatge puguin estar tancats molt de temps malbaratant-se no suposen matèria de discussió pública ni parlamentaria transformadora.
Sobre el posicionament del veïnatge organitzat, llegiu aquí.
La tramesa pròpiament judicial del conflicte Banc Expropiat semblen no interessar a ningú, tots hem sentit el cap de policia justificar les seves accions, però no he sentit als mitjans parlar ni al propietari, ni advocats ni el jutge que ha dictat sentència i ordenat als Mossos d’Esquadra.
Quant a l’acció política que ultrapassa la rutina judicial per tractar la percebuda com a singular i excepcionalitat situació: des de la solució en fals i amb possibilitats d’il·legalitat de l’alcalde Trias fins a la paralització dels pagaments, intents de solucions alternatives i posterior inhibició de l’alcaldessa Colau, està clar que ara per ara no ha estat la solució.
Resulta que tots els mitjans de comunicació i debats públics finalment posem les mirades en el braç executor la sentència, ordre o auto (que no sé com es diu amb propietat el mandat que té la policia d’intervenir) dels jutjats. Sembla que ens interessa molt més les intrèpides aventures de romans entre okupes i agitadors per un costat i la Brimo, Antiavalots o Dragons (Àrea de Brigada Mòbil, -ABM- dels Mossos d’Esquadra) al servei de la justícia a l’altre bàndol, quan en realitat la intervenció de la policia és en tot cas senyal de que tota la resta ha fracassat abans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!