Castell de somnis de Francesc Aguilar

La humanitat durant mil·lennis ha tingut una noció de l’Univers basada absolutament en la intuïció que li proporcionava la seva percepció directa de l’entorn. L’instint individual era confirmat per la convenció social: vivíem en un món pla, la Terra, on floria la vida i separada, per damunt dels nostres caps la bóveda celeste: una semiesfera tatxonada d’estels que es movien a l’uníson a excepció dels astres errants, els planetes, Sol i la Luna inclosos, en un segon pla. En aquesta concepció de l’existència, l’ésser humà era el rei de la creació i la resta de vida, animals, plantes i natura tota habitavem una Terra que eren tot l’Univers sobre el que es movien els astres. Aquest món i la vida tenien una raó per a existir: estar al servei de la humanitat sota la supervisió divina.

D’aquesta interpretació del món on vivim ha costat molt sortir, tots tenim notícia de com l’ ignorància, els interessos conservadors i el poder religiós ha lluitat per mantenir en el comú dels mortals la concepció d’un univers antropocèntric i geocèntric.

Molt ha plogut des de Copèrnic o Galileu i els primers grans navegants al voltant de tota la Terra. Avui en dia tot tipus d’interessos militars i econòmics estatals o privats mundials volen expandir el seu domini més enllà d’aquesta nau errant esfèrica que és el nostre planeta.

L’observació i l’exploració espacial entre d’altres missions té la de trobar vida a l’univers, ja sigui d’éssers amb gran capacitat d’alterar el medi natural, d’extraure, produir i consumir grans quantitats d’energia, que serien més fàcils de detectar a la distància pels seus efectes en el medi, o formes molt més simples de vida que resulten molt més difícils de trobar.

No tenim notícies de formes simples de vida i ni molt menys de formes complexes com la nostra o més. Ara per ara sembla que la vida és un fet excepcional que no sabem quina capacitat de planificar i dirigir el destins de l’Univers tindrà en un futur. Ara per ara l’Univers però se’ns presenta sense un designi vital superior.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!