Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
L’Estat contra el poble: aquí, a Mèxic i a tot lo món.
L’estat de benestar o socialdemòcrata centreeuropeu o el socialisme democràtic escandinau com a màxims exponents universals de model de societat a la qual aspirar s’han mostrat com un emmirallament. Es comprova que han estat uns anys en un període concret una concessió del capital que quan ja no cal, es desfan de tota la coartada social en un plis plas i apareix l’explotació i l’opressió en la seva crua realitat.
Que els estats son la forma global com el poder s’organitza territorialment a fi d’explotar el poble es torna a fer cada dia més evident per si algú no sabia un poc d’història.
Aquest divendres dia 19 m’encaminava a les 19.30h. cap a la PL. INDEPENDÈNCIA (LAFAROLA) a la manifestació de Baf Castelló contra la Llei Mordassa i l’Operació repressiva de l’Audiència Nacional espanyola i els Mossos contra el moviment llibertari. Com deia la convocatòria:
“Fins al MOMENT la policia ha detingut a deu persones a la ciutat de Barcelona i escorcolla la Kasa de la Muntanya, l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu, l’Ateneu Anarquista de Poble Sec i una quinzena de domicilis particulars
https://directa.cat/operacio-de-laudiencia-nacional-espanyo…
*MARXA DE TORXES per la llibertat dels preses politiques. per nadal les volem a casa.
LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!!! LLIBERTAT COMPANYES DETINGUDES.MANIFESTACIÓ* SUPORT I ANTIREPRESSIVA”
Al passar davant de la Llotja del Cànem em vaig trobar a la porta amb Toni Albalat i Salvador Vilar que presidirien una mesa d’Amnistía Internacional Castelló, una serie d’activitats destinades a commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans (10 desembre).
“ Comptarem amb la presència de Juan Sosa Maldonado, defensor de drets humans procedent de Mèxic. També presentarem el nou logotip elaborat per Joan Massana i assistirem al recital poètic dedicat als pressos i presses de consciència a càrrec de Antoni Albalat” Així que vaig decidir quedar-me.
Juan Sosa va exposar un poc d’història de Mèxic i la terrible situació de genocidi indígena perpetrat per un poder que es manté damunt de tots els govern i revolucions,també va explicar la seva pròpia lluita personal i familiar que l’ha avocat a l’exili per salvar la vida. Termes com “desaparicions forçoses”, “presentació en vida” (habeas corpus) o “execucions extrajudicials” (en un país que oficialment no en té pena de mort) són d’ús corrent. Unes idees que m’han quedat al cap: “150.000 morts i desapareguts en Mèxic en sis anys cal considerar-ho una guerra” i “No podem confiar que el recanvi en les persones que governen pot fer canviar la realitat del país, és l’educació del poble pel poble la que pot facilitar el canvi”.
Enmig de la xerrada es sentia al carrer la manifestació antifeixista de protesta per les detencions i demanant l’alliberament dels presos. Vaig pensar que els Països Catalans no estem tan lluny dels indígenes mexicans i que la independència no pot consistir exclusivament en un canvi d’intermediaris amb els amos.
Al final de l’acte vam poder enviar postals per demanar l’alliberament de presos de consciència arreu del món.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben cert és que no hi ha un pam de net enlloc.
Però també és cert que en segons quins països es respira més llibertats individuals i col·lectives que en altres. I aquests països on un pot moure’s sense tantes travetes a la pròpia llibertat són els centroeuropeus (inclossa Suïssa) i els escandinaus. També afegiria Canadá i els EUA.
Pel que fa a Mèxic, també es tindria de parlar de la persecució que sofreixen els cristians per part d’algunes autoritats civils i dels catòlics “tradicionalistes”, pel fet de no finançar o donar suport a “la costumbre”. Persecució que es tradueix amb l’expulsió de famílies senceres i la crema d’habitatges, així com també assassinats o pallises.
Atentament, i bona setmana
També cal remarcar que aquests països dictatorials ho són per del capital de les metròpolis capitalistes amb suposades més llibertats que viuen bé però a costa dels recursos natural dels altres.