Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

12 d'octubre de 2014
0 comentaris

L’Ebola, la vida i la mort.

Que hem de morir no és un problema, quant naixem sabem que morirem, som uns futurs morts. El problema de la mort és el quan i com, no la mort en si mateixa. Si caiem d’un octau pis o d’on sigui, el problema no és la caiguda, el problema és la frenada final. És la frenada la que mata.

En pocs dies Soraya assumeix la custòdia de les banderes i símbols nacionals d’Espanya, ara també la responsable màxima de l’Ebola per damunt de la Mato, no sé si perquè a ella sí li entren els vestits de protecció i no li queden curtes les mànigues o perquè l’Ebola és un símbol més de la seva nació espanyola, malalta i decadent, un símbol més com la bandera.

Soraya i Mato, símbols de la decadència espanyola personificada.
Soraya i Mato, símbols de la decadència espanyola personificada.

No per casualitat, estem caient des de 1936 amb Franco, la monarquia, la transició, Rajoy i aqui al País Valencià la Rita, Fabra I i Fabra II etc. Les veus de Franco, de Juan Carlos I i II i Rajoy, aquestes veus d’aquests dirigents no s’improvisen. Vuitanta anys de veus públiques impresentables, això sí, fantàstiques per als imitadors. Això no s’improvisa, aqui falla el sistema i també la gent que l’alimentem i votem. Caiem i encara no ens hem trobat amb la frenada.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!