Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
11 de maig de 2014
0 comentaris
Escoles d’arquitectura, sectes satàniques?
La societat va per darrere dels problemes que ella mateixa crea i en conseqüència els problemes són cada vegada més grans. Quant a les escoles d’arquitectura, crec que podem aplicar la dita general: “ensenyen les coses d’ahir amb els mitjans d’avui a la humanitat de demà” o no sé si són “les solucions d’avui amb els mitjans d’ahir als problemes de demà”, pensant ara en les reivindicacions del sector ensenyament als governs de torn.
Hi ha sospites cada vegada més fonamentades, com per exemple aquí 1 i 2 , en l’adoctrinament sectari que pateixen els estudiants en les escoles d’arquitectura en l’adoració de satanàs sota les consideracions funcionalistes i estètiques dels anys del vidre, ferro i formigó de l’ARQUITECTURA INTERNACIONAL:
L’arquitectura desenvolupista i expansiva posterior a la Segona Guerra mundial, entorn material i i formal que ens envolta a tot arreu, és l’expressió de la ideologia que propugna el desenvolupament econòmic com a objectiu prioritari i les tecnologies que les sustenten.
L’Arquitectura Internacional; aquesta continua sent el marc figuratiu i de generació de ciutat del modo de producció capitalista, com a remor de fons del consum de les tendències i modes que jalonen el món professional, les vendes de publicacions especialitzades o els diversos tallers i càtedres dels espais acadèmics.
Els problemes energètics i mediambientals, l’accessibilitat universal als espais urbanitzats o els desafiaments econòmics i tècnics de com fer accessible un habitatge a tota la societat no són determinants ni prioritaris als programes d’estudi de les universitats o escoles superiors. Aquests temes i d’altres també fonamentals cara al futur queden enrere d’interessos inconfessables. No es considera als mitjans acadèmics que avui a Europa i el Món som a una situació d’emergència social deguda a la falta d’alternatives reals polítiques, econòmiques i de models d’organització territorial, de ciutat i de vida. I en canvi avui més que mai caldria una transformació en les comunitats d’estudiants i professors de les escoles d’arquitectura en la línia d’eixir del costat fosc i proposar alternatives il·lusionants en la configuració de l’espai habitable per a un món no sotmés a la lògica del capital que es manifesta arreu, a l’orient i l’occident, al nord i al sud, als Estats Units, a Rússia i a la Xina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!