Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Passejar cada vesprada entre les set
i les deu pel Passeig Marítim des del Planetari de Castelló al Camí
de la ratlla de Benicàssim passant pel Parc Litoral de la Platja del Pinar et dona una sensibilitat especial a la
crepuscultura estiuenca.
El Parc de la Mar de Castelló ha
estat un projecte europeu de regeneració-recreació d’un ecosistema
dunar mediterrani que la gent està valorant i utilitzant prou. Una altra
cosa és la despesa d’enllumenat nocturn quan ja ningú passeja. Caldria
un estudi d’estalvi.
Pots veure la gent que torna de la platja a casa a les
dutxes de la platja, famílies i joves jugant i passant l’estona, els
passejadors de tota mena ciclistes i patinadors, taules i bancs que
s’omplen de gent així com els bars. Cada día igual i cada dia
diferent la natura, l’oratge i les persones.
Sempre et creuas amb algú de conegut que fa variar el ritme del caminar ràpid absort en la lluita contra el greix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!