Castell de somnis de Francesc Aguilar

Parlant d’estructura de seguida l’analogia biològica és l’esquelet (de Viquipèdia ): En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l’estructura en molts tipus d’animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous. Els exosquelets són externs, i són típics de molts invertebrats; contenen els teixits tous i òrgans del cos, i, atès que no creixen, a mesura que l’animal ho fa poden desprendre’s periòdicament per a tornar a formar-se. Els endosquelets són interns, i són típics de molts vertebrats.

Antropomorfisme i arquitectura: Conjecturar una analogia entre l’estructura del cos humà i l’arquitectura és una temptació, tant per raons estètiques com simbòliques. En la nostra subjectiva representació de l’ordre de l’univers no és l’àtom sinó el nostre cos el primordial element de referència. És la nostra manera de mesurar allò petit o gran, geomètric o amorf, dur o tou, estret o ample, fort o dèbil. Un cos humà saludable s’ens mostra equilibrat. És un tot al que res més pot ser afegit: El podem vestir, decorar o maquillar, però no li podem afegir un tercer braç o allargar una cama. El nostre sentit de la bellesa esta probablement unida a la forma del nostre cos.

Realment les analogies orgàniques poden ser font d’inspiració  o bé profunda de tipus estructural o superficial merament de tipus decoratiu. Normalment l’arquitectura cobreix i tanca espais, amb la qual cosa les analogies estructurals més immediates serien els d’exoesquelets.

Una última qüestió doncs, enllaçant amb el principi: apart de la corrupció en grau superlatiu, la Ciutat de les Arts i les Ciències  estan concebudes com a exoesquelets o com vestits?. Segurament la resposta no té massa importància, ja que la diferència fonamental amb la xica de la foto rau en que a l’interior no hi ha res de valor que cobrir o embolcallar, són carcasses buides de funció social.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!