Ahir vespre a l'acte d'inauguració de la Fira de Frankfurt, Quim Monzó va fer un discurs inauguaral en format de conte que es pot qualificar de senzillament genial.

Us l'adjunto íntegre.

Ja fa dies que Esquerra Republicana venia avisant que es posicionaria en contra del projecte de llei per la Memòria Històrica. Avui, Joan Tardà, portaveu d’Esquerra al Congrés "español", ha donat a conèixer que Esquerra no votarà a favor de l’actual redactat del Projecte de Llei.

Els motius pels quals Esquerra no avala el text són:

Digue'm PROU a l'ultratge i menyspreu del nostre poble, llengua i cultura.

Podem afirmar que Josep-Lluís Carod-Rovira va encertar de ple al fitxar a un professional de la talla de Joan Manuel Tresseras per liderar la Conselleria de Cultura i Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Avui he rebut aquest correu electrònic i la idea m'ha semblat interessant i divertida per quatre raons:

Primer, perquè al no cremar cap fotografia, deixem d'enviar a l'atmosfera el monòxid de Carboni (CO) i de Nitrogen (NO) de la combustió, tan nocius pel ja tan malmès medi ambient a casa nostra. Ves per on.

Segon, perquè ens estalviem de donar la trista imatge de poble aixalabrat i forasenyat en la corrua "d'akelarre" on la radicalitat i no pas el seny és a l'ordre del dia.

Tercer, perquè és una forma intel·ligent de protestar, representativa del nostre poble, que a la vegada anima a la participació col·lectiva en l'expressió directe del nostre rebuig a la Corona Borbònica, amb un alt impacte dins de la xarxa i dóna suport al company inculpat o futurs companys inculpats si la pèssima (in)justícia "española" actua.

Quart, perquè tot i declarar-nos antimonàrquics, no necessitem la dosi de protagonisme d'alguns que necessiten compartir els seus neguits d'autoinculpació per escrit, duts no pas per un autèntic companyerisme sinó per un oportunisme individual que obeeix a estratègies personals.

Finalment, perquè com diuen els suecs, nosaltres li paguem el sou a aquest coi de família, així doncs estan al nostre servei, tan per preservar els nostres interessos com per fer-ne mofa d'ells. Per aquesta raó, JO TAMBÉ EM DECLAR-HO ANTIMONÀRQUIC.

5 a 0.

El Barça ha guanyat al Inter de Milà en un partit plàcid, sense complicacions, amb molts canvis i una lleugera lesió, més aviat un ensurt, de Samuel Eto'o. Un Motta xiulat i un Touré Yaya corejat, són les notes més destacades, en positiu, d'aquest Gamper 2007, 

Però avuí era el dia, el dia de l'homenatge a Nicolau Casaus, home de futbol i nexe d'unió amb les penyes barcelonistes. Avuí era el dia del sentit homenatge a un dels homes més importants del club després de Joan Gamper i el president del Barça no hi era present. Per què? Doncs perquè encara era a l'assemblea de compromisaris.

Tret d'aquesta nota negativa, la festa del Gamper demostra que és un esdeveniment aglutinador d'aficionats que no són habituals al llarg de la temporada i de molts turistes que aprofiten les seves estades a Barcelona per venir al camp, un total aproximat de 98.000 espectadors han gaudit de 90 minuts de futbol, amb un Barça relaxat i un Inter passejant-se pel camp.

Però el pitjor del partit, al meu entendre, ha estat el final: només 1 jugador de l'Inter per recollir el trofeu que els acreditava com a perdedors i només 9 jugadors del planter, amb absències destacades, recollint el trofeu de campions del Trofeu del fundador del club que els hi paga el sou. Només 9 jugadors. I jo em pregunto, i el famós codi intern? No és un mal auguri que només començar el campionat i després d'un resultat tan abultat, els jugadors no donin la sensació de ser una pinya i no ofereixin el trofeu des del centre del Camp Nou a tota l'afició?

Bé, l'any passat el trofeu el va recollir Andrés Iniesta que era el capità que va acabar el partit i tampoc no hi eren tots, acabant els parlaments per un problema tècnic. Enguany l'ha recollit Valdés, sense parlaments per guardar la memòria del jugador sevillista, però tot i així, m'ha quedat una mala sensació, una sensació de desunió dins del vestidor que es fa evident en les celebracions.

En fi, espero i desitjo per la bona salut de totes i tots els culers, que només sigui una simple sensació i enguany no només guanyem la Lliga, sinó alguna coseta més.

Visca el Barça!

Fa temps que escoltem notícies com ara: s’ha decapitat a la banda armada; que l’aparell logístic d’ETA ha quedat desarticulat, que ETA està afeblida, sense diners i contra les cordes; però la veritat és que dia rere dia demostren que no els hi manquen efectius, ni diners ni estructura, i sobretot, mantenen el seu suport públic el qual els permet determinar si actuen d’una o altra manera en funció del pols polític, i ETA té capacitat d’atemptar per molt temps, però això no es diu per evitar generar el pànic entre la població, però les estadístiques no enganyen, aquest mes d’agost és el més violent des del 2002, on la “Kalibo Roka” ha estat la protagonista.

Però per tots és sabut que ETA està infiltrada en la seva organització i és per això que hi ha tant volum de detencions. Però si ho sabem nosaltres també ho saben ells, i una organització terrorista que es permet el luxe de saber que està infiltrada i tot i així segueix endavant amb el seus objectius, demostra, al meu parer, una doble organització, una primera forta, permanent i troncal, i una segona prescindible on es capten nous “gudaris” i se sacrifiquen.

La tasca de les forces de seguretat de l’Estat és bona i efectiva, però és al màxim a què es pot arribar des de l’Estat en la situació actual. Caldria anar més enllà amb l’organització i negociar-ne la sortida política, però la manca d’un lideratge clar en la política antiterrorista de l’Estat i la histèria totalment embogida del PP, de xantatge constant contra el Govern, impedint-li dur a terme la seva possible política antiterrorista i donant-li el necessari aire a ETA, fan impossible un clima de calma i unitat per arribar a acords de conscens per ambdues parts. 

Però s’acosten les eleccions Estatals i els partits ja han començat el compte enrere i ETA no voldrà ser menys, essent conscient que la seva intervenció pot influir notablement en l’elecció  del nou president, com ho va ser l’11M d’ara fa quasi quatre anys, i el PP no deixarà passar una oportunitat com aquesta per posar entre les cordes a ZetaPe.

ETA necessita al PP com el PP necessita a ETA, i la banda terrorista buscarà el perfil de no matar i donar la sensació de certa debilitat dels seus comandos però amb atemptats de certa magnitud i espectacularitat per donar metralla al Partit Popular contra el PSOE i la suficient carnassa per la caverna mediàtica afí als sectors més rancis de la societat “española”.

ZetaPe ho sap i accel·lerarà al màxim les detencions d'etarres, augmentant la col·laboració internacional per teixir les suficients complicitats perquè els resultats de les detencions i merma de l'organització terrorista reforci la seva imatge de líder fort i ressolutiu, equilibrant la balança entre els medis afins a la caverna i a l'Estat.

Però els dos grans partits "españols" obliden que és l'elector qui finalment vota, i el votant de la dreta és fidel al seu vot, mentre que els de les "esquerres" són més volàtils, i aquesta és l'autèntica estratègia del PP, debilitar els votants potencials del PSOE, i la clau és Catalunya. Els dos ho saben, i CiU també.

Qui serà ministre català amb el nou govern de l'Estat, i de quin color serà?

Josep Antoni Duran i Lleida.

I CiU pactarà amb qui sigui per assolir la quota de poder necessària per calmar els ànims dins de la federació i sobretot, per mirar d'aflebir i obstaculitzar la tasca del nostre Govern des de la capital de l'Imperio.

Benvinguts a la precampanya.

Avuí matí, a les 10:00h, he rebut sorprès la notícia de la mort de Lluís Maria Xirinacs, exsenador i polític català que fou tot un referent de la lluita pacifista en temps de la dictadura "española".

El seu cadàver el va trobar ahir dissabte un excursionista en una zona boscosa a Ogassa, prop de Ripoll, i pel què he pogut seguir per les notícies, encara se'n desconeixen les causes de la seva mort, tot i que els Mossos apunten al suicidi.

Ara, veient el 3/24, veig que la seva companya de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ha trobat un text de comiat escrit pel mateix Xirinacs el proppassat divendres 6 d'agost on s'acomiada explicant que ha viscut "esclau" i en una "nació ocupada" durant tota la seva vida, amb "líders covards". El text de comiat també apunta que "una nació mai no serà lliure / si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa".

La seva companya de fundació explica que Lluís Maria Xirinacs volia acabar els seus dies com un hermità, per acabar els seus dies "en soledat i silenci".

Finalment només dir que Lluís Maria Xirinacs sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i qui el volia veure i/o escoltar, només havia de trobar-se’l quasi bé cada nit al restaurant Via Fora de la Riera de Sant Miquel de Barcelona.

Us adjunto l'escrit d'en Xirinacs.

Durant l’any, acostumo a caminar descalç per casa, com imagino que ho deveu fer un gran nombre de persones; però és a l’estiu, amb el bon temps, les vacances i els entorns relaxants com les platges i jardins dels hotels i segones residències que ens hi conviden a caminar descalços també, o bé, amb un calçat inapropiat com ara les xancletes.

També és l’època de l’any en què tothom s’anima a practicar esports on el tren inferior (des de la cadera fins als peus) hi té una importància essencial pel desenvolupament del mateix. És habitual doncs, que durant aquest període, les nostres cames i peus acumulin sobrecàrregues i possibles lesions.

D’una forma pràctica i senzilla intentaré exposar com descobrir quin és el mal del qual esteu patint i com evitar-lo o minimitzar el seu impacte.

Som-hi:

Aquest vespre ha mort a l’edat de 94 anys Nicolau Casaus, un dels dirigents més carismàtics de la història del club i figura clau del Núñisme. Després de perdre les eleccions de 1978 davant de Josep Lluís Núñez, aquest li oferir el càrrec de vicepresident fins l’any 2003. Durant aquests anys, Casaus es va convertir en l'encarregat de representar l'entitat en els viatges de l'equip i en una infinitat d'actes relacionats amb l'afició en multitud de pobles i ciutats la qual cosa el feu molt proper a les penyes barcelonistes, esdevenint així un home molt estimat.

Nicolau Casaus va néixer a Mendoza (Argentina) el 12 de febrer del 1913, però als cinc anys es va traslladar, juntament amb la seva família, a Igualada. Va entrar en contacte amb el club a través del món dels aficionats i el 1965 es va presentar a les eleccions a la presidència. El president guanyador, Narcís de Carreras, li va donar autorització per representar el club entre les penyes, tenint en compte el seu enorme carisma entre la massa social del Barça.

Casaus va deixar el càrrec de vicepresident el 1999, però va continuar anant al seu despatx a les oficines del club fins al 2003. El seu delicat estat de salut i l'arribada a la presidència de Joan Laporta van portar Casaus a deixar el seu despatx.

El seu funeral es celebrarà aquest divendres dia 10 d’agost al tanatori de Les Corts.

Pel soci i aficionat blaugrana sempre ens quedarà la seva imatge somrient, amb el seu enorme havà entre els dits, i el seu gran carisma i universalitat com a barcelonista ja que el seu tracte i cordialitat van ser destacats, no només pels seguidors del nostre club, sinó també pels clubs rivals.

Gràcies Nicolau.

Avui comença el compte enrera: 365 dies per inaugurar el Bird's Nest ("Niu d'Ocell") Stadium de Pekín, tot i la polèmica de detencions, violacions de drets humans, construccions faraòniques i maquillatges culturals, preparen a la Xina per rebre al món d'aquí un any.

Cal dir que els xinesos ho han planejat tot per deixar astorats a tots els occidentals amb els suposats millors Jocs Olímpics de la història de la Humanitat. El pes polític i la seva lluita per mostrar la cara més amable de la Xina, amb la seva obertura i millores que ve patint des de fa més de 20 anys, fan que hagin projectat un estadi d'atletisme autènticament impressionant i, a la vegada, tracten de canviar els hàbits "poc occidentals" dels pekinesos, como no respectar les cues, llançar les escombraries a qualsevol lloc del carre o escopir a qualsevol lloc i de qualsevol manera (avui per avui, certs sectors de la societat occidental segueixen fent ús d'aquesta expressió).

Per altra banda, no hem pas d'oblidar que la ciutat que acollirá els Jocs Olímpics és una de les ciutats més contaminades del Món. De fet, alguns experts ja han afirmat que la polució podria evitar que es superessin rècords en algunes disciplines. Tot així, les autoritats xineses estan preparan canons per disparar als núvols y, així, provocar pluja que netegi l'ambient.

No obstant, en aquest curiós procés de mutació, el què més preocupa al govern és la possible aparició de veus disidents davant de les càmeres de televisió de tot el món. És per aquesta raó que la policia, i per si un cas, està procedint a la detenció i al judici ràpid de futuribles culpables de disidència. Amnistía Internacional o Human Rights Watch ja estan advertint que la repressió és cada dia major i que ni tan sols Internet es lliura de la censura governamental (una miqueta com la Comunitat de Madrid que ha vetat la paraula sexe).

I és que els Jocs Olímpics són una oportunitat única per la Xina, no només per tractar-se d'una competició mítica i mundial on hi participaran 10.500 atletes en la lluita de l'or sinó, que és el punt de reunió de 20.000 periodistes i el centre d'atenció de milions de persones. Xina ha de demostrar que és un país modern i fort; fins i tot, podria obtenir els millors resultats de la història. Segons un informe de l'Associació Olímpica Britànica, Xina guanyarà 11 medalles d'or més que EE UU: 48 d'or d'un total de 84, incloses les de plata i bronze; davant de les 37 (93 en total) d'EE UU i 32 (82 en total) de Russia. A Atenes 2004, EE UU va obtenir-ne 35 i 103; Xina 32 i 63; i Russia 27 i 92 medalles.

Algú dubte encara que els Jocs Olímpics són l'escenari i el taulell de joc de les estratègies mundials de les grans potències? Podríem fins i tot afirmar que el marc de la 3a Guerra Mundial es disputa a cada olimpíada on els protagonistes s'hi enfronten i en funció dels resultats es senten o no guanyadors.

Fa un parell d'anys llegia en una revista especialitzada l’estudi realitzat pels nord-americans sobre les propietats de la cervesa després d'una marató. Tots els que realitzem activitat esportiva intensa, un cop dutxats, tenim aquella sensació de set que per molta aigua i begudes isotòniques que et puguis veure, sembla que mai s'acaba la sensació de voler-ne més. Sembla ser, doncs, que la cervesa talla de soca-rel aquesta sensació, evita les rampes post esforç i aporta part dels elements isotònics perduts al llarg de la cursa.

Avui, l'estudi s'ha elevat a l'activitat física en general. Per què?

D'aquí a dues setmanes i en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, es presentarà el Correllengua d'enguany a càrrec de la Coordinadora d'Assciacions per la Llengua  (CAL). El Correllengua començarà el proper 11 de setembre a Barcelona i finalitzarà el 3 de novembre a Perpinyà.

Aquest any, el Correllengua es planteja 4 grans objectius:

1. “Evidenciar la fal.làcia que suposen les polítiques secessionistes, l’objectiu final de les quals és arraconar el català”. “Cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua” i mostren una especial preocupació pel que pot succeir amb les emissions de TVC o amb l’equivalència de titulacions de català i valencià al sud del país. 
2. CAL constata que l’aprovació dels darrers estatuts d’autonomia “ha implicat pocs canvis en matèria lingüística”. Després de repassar el panorama que queda a cada part del territori, més complicat allà on ja ho era, cal “exigir a les administracions competents que reconeguin l’oficialitat del català a tot el territori i també a la UE i que desenvolupin un marc legal i unes polítiques concretes que garanteixin la plena normalització de la llengua catalana”. Així mateix, s’apel.la al paper clau dels parlants per tal de fomentar “hàbits de fidelitat lingüística” i “superar la baixa autoestima i la submissió”. 
3. La necessitat de fer del català la llengua comuna de totes i tots els catalans, nascuts aquí o vinguts de fora, sobretot en un moment en què “el marc del bilingüisme ja està superat i que ens trobem en una situació de multilingüisme, amb més de 300 comunitats lingüístiques arreu dels Països Catalans”.
4. Commemorar els 300 anys de la batalla d’Almansa i reivindicar la literatura escrita en català com la protagonista a la Fira de Frankfurt, així com treballar en el sentit de les plataformes en què participa la CAL: la Plataforma pel Català a l’Escola i la Plataforma pel Dret de Decidir.

Per tenir més informació, podeu adreçar-vos a: http://www.cal.cat/

Avui llegia en la premsa digital que el "Toro" del Bruc ha estat novament abatut pel col·lectiu autoanomenat "La Bandera Negra". 

Ara fa una setmana, l'empresa Osborne va tornar a col·locar en terres catalanes el símbol de la seva marca i, alhora, símbol d'"españa", després de restaurar-lo dels anteriors atacs.

En un comunicat emès pel grup, s'explica el com, el quan i el perquè s'ha dut a terme l'acció i avisa que no serà l'última i que estaran sempre alerta. Amb aquesta acció, els "La Bandera Negra" volen fer-nos saber a tots i a totes que Catalunya no és Espanya i que per tant, no toleraran cap símbol espanyol a les terres dels Països Catalans. No tenen pèls a la llengua alhora d'afirmar que qualsevol altre símbol espanyol també serà eliminat del paisatge català. 

Fent història, d'on prové el  nom que han adoptat els "La Bandera Negra" ? Doncs La Bandera Negra (Santa Germandat Catalana) fou una organització armada, de caire secret i vinculada a Estat Català, fundada el 3 de maig de 1925 . El seu nom feia referència a la bandera que duia Rafael de Casanova l'11 de setembre de 1714. Bandera Negra va protagonitzar l'atemptat contra Alfons XIII a les costes del Garraf (complot del Garraf) i alguna altra acció amb poc ressò. La repressió que l’organització va patir a conseqüència d’aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català.

Vists els antecedents, i desconeixent si en són els decendents directes o només hereus del nom, he de dir que aplaudeixo que el símbol del Brau, hagi estat abatut, com ho va ser el símbol del "Monumento a los Caidos" de l'Av. Diagonal de Barcelona (costat de la facultat de Biologia), que un grup de Maulets va derrocar l'any 2001. També he de dir que no comparteixo ni les formes ni les maneres del comunicat, que és repetitiu, rimbombant i força refreixit d'antics comunicats i que la veritat demostra una actitut infantil de fer-se notar.

Crec que amb l'Acció Directe n'és més que suficient i que no cal fer el "pavero" pel què s'ha fet. Però em pregunto si aquests suposats patriotes i tants d'altres que han participat en aquesta acció i/o aplaudeixen, com jo, el fet que el brau torni al fang, actuen igual durant el dia a dia? El què vull dir és si quan van a una cafeteria / restaurant i el cambrer els parla en castellà, us manteniu ferms parlant-li en català? Quan us dirigiu per preguntar a algú quelcom, feu ús de la nostra llengua o per si un cas, pregunteu en castellà? Quan compreu premsa, llibres, etc... feu la compra escrita en català? Heu llegit l'Ombra del Vent o la sombra del viento? Llegireu el Harry potter en català o ho fareu en castellà???

M'agradaria poder veure per un foradet els usos diaris de la nostra llengua i cultura per part d'aquests nous patriotes que s'erigeixen com a defensors de la nostra nació i de totes i tots els que us feliciteu per aquesta nova acció. Però del que sí que estic plenament "convençut" és que totes i tots els de "la Bandera Negra" vau votar NO o en BLANC al referèndum de l'Estatut, oi?

Bé, espero que l'empresa Osborne desisteixi de restaurar aquest símbol en terres catalanes i que aquest nou col·lectiu patriòtic no prengui mal.