Som jugadores d'hoquei patins des de fa alguns anys. I nosaltres sabem el que costa ser-ho. Per poder practicar l'esport que més ens agrada em de saltar murs, molts d'ells invisibles, però existents.  

Avui ha estat l'adéu de Rijkaard del Camp Nou.

Ha estat un adéu trist, amanit amb una nova derrota d'aquesta colla de mercenaris que ni tan sols en el dia de la despedida del coach li han permès un clima i un estat d'ànim suficient per aplaudir-lo i abrigar a un Frank que en més d'una ocasió s'haurà sentit sol assegut a la zona de banqueta.

Però l'arrel del problema no és l'entrenador, sinó el d'una Junta que segueix a un president que a dia d'avui ja ha fet bo al president Núñez i, com es despistin, demà hauran fet bo a Gaspar.

I d'un Txiki, que en dos anys ja ha destruït la columna vertebral d'aquell Barça, obra d'en Sandro Rossell, que va guanyar dos títols de Lliga i la segona Champions del club.

El millor que podria passar la setmana que ve seria que en roda de premsa en Laporta agafés la porta i marxés.

Des d'aquestes línies m'agradaria despedir-me de Frank Rijkaard, el segon millor entrenador de la història del FC Barcelona darrera de Johan Cruyff, i millor persona. Durant aquests  anys ha demostrat ser un senyor fins a dia d'avui. Com a entrenador, ha comès alguns errors d'estratègia, però en tot moment ha demostrat un lleialtat a un grup que partit darrrera partit li ha anat fent el llit.

Espero que allà on vagis puguis treballar amb la traquilitat i respecte que et mereixes.

Bona sort Frank!

El mag Fèlix i el seu pèndol tornen a encertar el pronòstic de la victòria del Mundial de la F1. En el programa del "Versió Rac1" de Toni Clapés, va pronosticar que el campió seria Kimi Raikkonen quan ningú apostava ni un duro per ell. Avui, al circuit d'Interlagos, s'ha produit el miracle de Ferrari: després de dos anys en blanc, títol de constructors i mundial de pilots.

5 a 0.

El Barça ha guanyat al Inter de Milà en un partit plàcid, sense complicacions, amb molts canvis i una lleugera lesió, més aviat un ensurt, de Samuel Eto'o. Un Motta xiulat i un Touré Yaya corejat, són les notes més destacades, en positiu, d'aquest Gamper 2007, 

Però avuí era el dia, el dia de l'homenatge a Nicolau Casaus, home de futbol i nexe d'unió amb les penyes barcelonistes. Avuí era el dia del sentit homenatge a un dels homes més importants del club després de Joan Gamper i el president del Barça no hi era present. Per què? Doncs perquè encara era a l'assemblea de compromisaris.

Tret d'aquesta nota negativa, la festa del Gamper demostra que és un esdeveniment aglutinador d'aficionats que no són habituals al llarg de la temporada i de molts turistes que aprofiten les seves estades a Barcelona per venir al camp, un total aproximat de 98.000 espectadors han gaudit de 90 minuts de futbol, amb un Barça relaxat i un Inter passejant-se pel camp.

Però el pitjor del partit, al meu entendre, ha estat el final: només 1 jugador de l'Inter per recollir el trofeu que els acreditava com a perdedors i només 9 jugadors del planter, amb absències destacades, recollint el trofeu de campions del Trofeu del fundador del club que els hi paga el sou. Només 9 jugadors. I jo em pregunto, i el famós codi intern? No és un mal auguri que només començar el campionat i després d'un resultat tan abultat, els jugadors no donin la sensació de ser una pinya i no ofereixin el trofeu des del centre del Camp Nou a tota l'afició?

Bé, l'any passat el trofeu el va recollir Andrés Iniesta que era el capità que va acabar el partit i tampoc no hi eren tots, acabant els parlaments per un problema tècnic. Enguany l'ha recollit Valdés, sense parlaments per guardar la memòria del jugador sevillista, però tot i així, m'ha quedat una mala sensació, una sensació de desunió dins del vestidor que es fa evident en les celebracions.

En fi, espero i desitjo per la bona salut de totes i tots els culers, que només sigui una simple sensació i enguany no només guanyem la Lliga, sinó alguna coseta més.

Visca el Barça!

Fa un parell d'anys llegia en una revista especialitzada l’estudi realitzat pels nord-americans sobre les propietats de la cervesa després d'una marató. Tots els que realitzem activitat esportiva intensa, un cop dutxats, tenim aquella sensació de set que per molta aigua i begudes isotòniques que et puguis veure, sembla que mai s'acaba la sensació de voler-ne més. Sembla ser, doncs, que la cervesa talla de soca-rel aquesta sensació, evita les rampes post esforç i aporta part dels elements isotònics perduts al llarg de la cursa.

Avui, l'estudi s'ha elevat a l'activitat física en general. Per què?

Ei, no passa res, només hem deixat de guanyar una Copa Intercontinental, una Champions, una Super Copa d'Europa, una Copa del Rei i una Copa de la Lliga. Pecata minuta i qui es queixi, ho fa per gust, perquè enguany hem conquerit grans fites com: Copa Catalunya, Gamper i la Super Copa d'Espanya. Quin gran èxit....

Hagués preferit que la Lliga la guanyés el Sevilla abans que el pitjor Madrid de tots els temps i, espero que l'"staff tècnic" del club sigui valent per prendre les decisions que han de prendre, sigui quin sigui el nom a vendre. 

I per avuí ja n'hi ha prou perquè encara és massa dolorós per parlar-ne.

Lewis Hamilton, a qui creien un "mindundi" al servei d'Alonso, s'imposa en territori Ferrari i dóna un cop d'efecte al Mundial de la F1 guanyant per segona vegada consecutiva al continent americà (Canadà i EE.UU) i pujant per setena vegada al podi. Set de set a favor del britànic que s'està convertint en el malson del nen mimat d'Astúries.

El Barça ha apallissat i sentenciat l'eliminatòria d'accés a la final ACB a un desdibuixat TAU que dramàticament ha perdut per 16 punts de diferència.

Gràcies a un inici de tercer període espectacular, on el Barça ha anotat un parcial de 0 - 11 a favor, ha hagut de ser una de les reliquies de l'arbitratge ACB qui ha expulsar a Joan Carles Navarro al sancionar-lo amb una falta tècnica (5ena del jugador) després d'una 4rta falta personal innexistent.

Després de l'expulsió de la "bomba" l'equip s'ha posat les piles i després d'una retallada en el marcador de 4 punts favor dels locals, ha començat un festival de joc i de color a favor del campió de la Copa del Rei de l'ACB. El més imoportant però, és la presència assegurada a l'Eurolliga per la temporada que ve.

Per altra banda, la Penya ha perdut a madrid amb polèmica final protagonitzada pels àrbitres Hierrezuelo i Arteaga.

Per primer cop Catalunya i Espanya s'han enfrontat en un partit oficial, concretament a la Copa del Món que es disputa a Yakutsk, a la Sibèria Oriental (Rússia). És la primera edició d'aquest torneig, que organitza la Associació Mundial de Futbol Sala (AMFS), organisme que reconeix Catalunya com a membre permanent de ple dret, i ha estat durant el partit inaugural del torneig, després de la cerimònia inaugural al Pavelló dels 50 Anys de la Victòria, on s'ha pogut veure Catalunya i Espanya desfilant juntes. Cada una han portat les seves respectives banderes i han escoltat els seus himnes. Aquí s'ha produït un fet anecdòtic: l'organització ha fet sonar Els Segadors i posteriorment l'himne d'Anglaterra, el God Save the Queen, enlloc de l'espanyol. Per això, els jugadors espanyols no han volgut començar a jugar fins que no ha sonat el seu himne.

El partit s'ha complicat per la nostra selecció que ha hagut de remuntar un marcador advers, arribant al descans amb empat a zero, però al segon temps, la selecció espanyola s'ha avançat 1 a 3. Catalunya, però, ha tingut un Xavi Sánchez que ha estat decisiu al marcar els cinc gols de la selecció Catalana

Catalunya està enquadrada al grup D d'aquesta Copa del Món, amb Espanya i l'Argentina. El primer classificat de cadascun dels quatre grups, disputarà les semifinals el pròxim dia 17 de juny.

Podem dir que els jugadors espanyols han pogut sentir en pròpia pell què significa el "bon cop de falç".

Visca Catalunya!!!!

Lliure.

Avuí s'ha disputat el Gran Premi del Canadà al circuit de Gilles Villeneuve de Montreal, on el britànic Lewis Hamilton ha conseguit la seva primera victòria en un Gran Premi de la F1, essent a més a més una de les carreres més surrealistes dels últims temps.

A banda de l'espectacular accident protagonitzat pel pilot de BMW - Sauber, Robert Kubica, qui ha tornat a néixer després de tocar lleument al pilot italià de Toyota, Jarno Trulli, en entrar a la corba 9, ha sortit volant de la pista i ha impactat amb el costat lateral dret del seu vehícle contra el mur, sent rebotat cap a la pista on s'ha creuat donant voltes de campana i,  ja amb el cotxe desintegrat, ha acabat xocant contra el mur del costat oposat. Les assistències no han tardat ni trenta segons a arribar, però la carrera ha estat 7 voltes amb el "safety car" fins que s'ha reeiniciat de nou.

Però a banda de les fins a 5 vegades que ha sortit el "safety car" la carrera ha estat plena d'incidents com la penal·lització a Fernando Alonso i a Nico Rosberg amb 10 segons per entrar al "pit stop" quan no estava permès i bandera negra per Felipe Massa i Giancarlo Fisichella per no respectar el semàfor vermell de sortida del pit.

Amb tot, Hamilton comença a demostrar que no és un passarell i que amb només 6 Grans Premis disputats és molt més madur del que els més optimistes preveien. Líder en solitari del Mundial amb 48 punts, ja li'n treu vuit a l'asturià, quinze a Massa i vint-i-un a Kimi Raikkonen, que ha quedat avuí 5è, salvant els mobles a Ferrari.

I no només això, Lewis Hamilton no es deixa intimidar per Alonso i, no només li va marcar la "pole" ahir, sinó que a la sortida de la carrera d'avuí fa que Alonso es passi de frenada i cometi la primera errada en l'intent de l'asturià per avançar-lo. Aquesta sang freda només la tenen els grans campions, com en el seu moment va tenir Michael Schumaker.

I em pregunto:

Podrà Alonso controlar el seu ego infantil i seguir treballant amb l'equip McLaren, tenint al costat el futur campió de campions? Podrà el príncep destronat evitar la confrontació amb el britànic i el seu cap d'equip? Avuí crec que Alonso ha comès tants errors al llarg de la carrera perquè estava més pendent del seu mal rotllo amb el seu company d'equip que no pas de fer allò que sap fer, conduir.

En fi, encara queda molt Mundial i segueixo tenint esperances que Ferrari el guanyi amb Felipe Massa al davant, tot i que Hamilton apunta maneres, és l'actual líder i m'està agradant molt el seu saber fer, però té un defecte... no és a l'escuderia d'"il Cavalino rampante". Potser Ferrari s'haurà de plantejar seriosament fitxar a Hamilton i donar la blanca a Raikkonen.

Avuí hem viscut una emocionant jornada on els tres grans candidats a guanyar la Lliga han empatat deixant-ho tot igual a com estava la setmana passada. Però la sensació dels empats viscuts no és la mateixa ni a Saragossa, ni a Mallorca, ni al Nou Camp. 

A Saragossa, el regust és a victòria i ho demostra el president del Reial Madrid amb el seu xou als medis de comunicació mentre que a Barcelona el regust que ens queda als culés és que avuí s'ha acabat la Lliga.

Pel Sevilla en canvi, és un moment d'esperança ja que una victòria la setmana que ve amb una derrota dels dos grans, el faria campió.

Vist el que s'ha vist, poder caldrà fer cas al mag Fèlix i al seu pèndol.

Qui dubta que des del comitè arbitral espanyol no s'ha orquestrat tota una simfonia perquè el Barça no sigui campió?

Cert és que la trepa de jugadors que tenim al planter del primer equip, mereixen tots un semàfor vermell d'aquells que tan els hi agrada posar a La Vanguardia (diari amb opinió.... la seva és clar), però el que s'ha viscut avuí al Camp Nou és d'escàndol.

L’AC Milà ha conquerit la seva setena Copa d’Europa, venjant-se així, de la derrota d’Istambul el 2005, tombant al Liverpool amb una demostració del seu poder físic (cosa que no podem dir del FC Barcelona) i d'una nit inspirada de Pippo Inzaghi, autor dels dos gols.

El Milà ha sabut gestionar la seva paciència, amb incomoditat, però esdevenint letal en les dues ocasions que li han valgut pels dos gols, a pesar del domini, pressió i autoritat del Liverpool on els de Rafa Benítez s’han deixat la pell i l’ànima, demostrant més qualitat que el seu rival. Però ja ho diu el típic tòpic: “El fúrbo es asín”

Us adjunto l'enllaç dels quatre videus de tribut a Michael Schumacher que podeu veure si els cliqueu. Els tres primers estan titulats a YouTube Schumacher Driven to Win (Part 1, 2 i 3 Final). El quart vídeo és musical i emotiu. Som-hi!

http://www.youtube.com/watch?v=Os6iCTMl4Aw&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=8YIQOEYyJLM&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=YYJHduSNXvw&mode=related&search=

http://www.youtube.com/watch?v=Zo_5p5P6oeE&eurl=http%3A%2F%2Fantialonso%2Df1%2Eblogia%2Ecom%2F

Aquest cap de setmana, per raons esportives, he hagut de desplaçar-me a Astúries, pàtria d'Alonso, des d'on he pogut disfrutar la victòria del futur nou campió del mundial: Felipe Massa.

Des del mateix dia en què vaig arribar, la gorra roja de Ferrari no va abandonar el meu cap, essent el punt de mira de molts asturians que m'observaven entre silencis i somriures de "a donde va éste", fent-ne alguna broma entre ells. Però la "pole" va caure del nostre costat i finalment el Gran Premi també, i els somriures dels seguidors d'Alonso va desaparèixer de les seves comisures per passar a queixar-se del seu company d'equip, Lewis Hamilton.

Ahir, el Reial Madrid tenia la lliga perduda si el FC Barcelona feia els deures ben fets. Però ai l'as.... el Barça avui finalment l'ha regalada empatant contra el Betis en un penós partit amb mocadorada final, la primera d'un prepotent Laporta.

Proposo una remodelació a fons de l'equip, començant per la venda de Ronaldhino, si Berlusconi el vol comprar per 100 milions d'euros i, seguint pels Belleti's, Marquez, Deco's, Ezquerro's, Motta's, ... i quedar-nos amb Eto'o, Puyol, Valdés, Messi i Xavi, fitxant a Thierry Henry per esperonar a Samuel, pujar a Bojan Krkic al primer equip i fitxar noves promeses.

I prou de collonades.... Per cert, nou entrenador????

Poder caldrà canviar al president i la seva "quadrilla"

Xosé Mourinho diu adéu a la Champions Leage després que un ex-culé de fitxa, però culé de cor, hagi aturat dos penals.

Pepe Reina, l'heroi de la nit dels red's, ha aturat el primer i tercer penals llançats pels blue's, endevinant la trajectòria de la pilota i fent un impecable aturada.

La veritat és que la final de la Champions té poc interès per mi des que no hi és el FC Barcelona, però el sol fet de pensar que al bocamoll del Mourinho l'ha eliminat un ex-culé, em permet dormir més tranquil aquesta nit i m'ajuda a oblidar el trist final de temporada que estan fent els de Frank Rijkaard que tants nervis i maldecaps m'estan fent passar.