Avui comença el compte enrera: 365 dies per inaugurar el Bird's Nest ("Niu d'Ocell") Stadium de Pekín, tot i la polèmica de detencions, violacions de drets humans, construccions faraòniques i maquillatges culturals, preparen a la Xina per rebre al món d'aquí un any.
Cal dir que els xinesos ho han planejat tot per deixar astorats a tots els occidentals amb els suposats millors Jocs Olímpics de la història de la Humanitat. El pes polític i la seva lluita per mostrar la cara més amable de la Xina, amb la seva obertura i millores que ve patint des de fa més de 20 anys, fan que hagin projectat un estadi d'atletisme autènticament impressionant i, a la vegada, tracten de canviar els hàbits "poc occidentals" dels pekinesos, como no respectar les cues, llançar les escombraries a qualsevol lloc del carre o escopir a qualsevol lloc i de qualsevol manera (avui per avui, certs sectors de la societat occidental segueixen fent ús d'aquesta expressió).
Per altra banda, no hem pas d'oblidar que la ciutat que acollirá els Jocs Olímpics és una de les ciutats més contaminades del Món. De fet, alguns experts ja han afirmat que la polució podria evitar que es superessin rècords en algunes disciplines. Tot així, les autoritats xineses estan preparan canons per disparar als núvols y, així, provocar pluja que netegi l'ambient.
No obstant, en aquest curiós procés de mutació, el què més preocupa al govern és la possible aparició de veus disidents davant de les càmeres de televisió de tot el món. És per aquesta raó que la policia, i per si un cas, està procedint a la detenció i al judici ràpid de futuribles culpables de disidència. Amnistía Internacional o Human Rights Watch ja estan advertint que la repressió és cada dia major i que ni tan sols Internet es lliura de la censura governamental (una miqueta com la Comunitat de Madrid que ha vetat la paraula sexe).
I és que els Jocs Olímpics són una oportunitat única per la Xina, no només per tractar-se d'una competició mítica i mundial on hi participaran 10.500 atletes en la lluita de l'or sinó, que és el punt de reunió de 20.000 periodistes i el centre d'atenció de milions de persones. Xina ha de demostrar que és un país modern i fort; fins i tot, podria obtenir els millors resultats de la història. Segons un informe de l'Associació Olímpica Britànica, Xina guanyarà 11 medalles d'or més que EE UU: 48 d'or d'un total de 84, incloses les de plata i bronze; davant de les 37 (93 en total) d'EE UU i 32 (82 en total) de Russia. A Atenes 2004, EE UU va obtenir-ne 35 i 103; Xina 32 i 63; i Russia 27 i 92 medalles.
Algú dubte encara que els Jocs Olímpics són l'escenari i el taulell de joc de les estratègies mundials de les grans potències? Podríem fins i tot afirmar que el marc de la 3a Guerra Mundial es disputa a cada olimpíada on els protagonistes s'hi enfronten i en funció dels resultats es senten o no guanyadors.
Des d'uns mesos ençà, han anat apareixent dins de les formacions polítiques alguns corrents interns amb cert ressò medàtic. Històricament, el tret de sortida l'ha donat Joan Carretero amb "Reagrupament.Cat". Seguidament, "Esquerra Independentista" del pinxo de l'Uriel Bertran. El PSC també han creat el seu propi corrent, liderat pel desterrat veterà, Raimon Obiols, i que va concretar-se al Fòrum "Convenció de futur" d'aquest passat cap de setmana. A CiU no han volgut ser menys, i militants de CDC han fundat aquests darrers dies el corrent "Desfederem-nos", que proposa que CDC trenqui la coalició amb UDC. I finalment, Ciutadans no se n'ha pogut estar, com tot nen petit que imita als grans, i ha creat el seu propi corrent crític, "Regeneración Democrática" encapçalada per Bouza-Brey.
Vist el panorama, potser que jo també m'apunti a la moda del corrents interns i en creï un de nou, com ara: "Corrent Crític Situacionista Bipolar" i el seu Manifest seria el següent:
La vida de Brian va alterar la vida a més d'un membre del Vaticà que la posterior "última temptació de Crist" de Scorsese. En aquest post comparo l'aparació de nous corrents d'opinió dins d'ERC amb el fil argumental de la Vida de Brian, on un dels temes que s'hi exposen és els moviments d'alliberament de Palestina, tots ells dividits entre ells i barallats els uns amb els altres, sempre essent millors uns que altres però deixant que els Romans (en aquest cas els espanyols a casa nostra) segueixin governant pels territoris.
La Vida de Brian, és irreverent fins a la mèdula, des de la primera fins a l'última seqüència, plena d'un humor sarcàstic, intel·ligent i subrealista. Aquesta pel·lícula no és una àcida blasfèmia contra la religió catòlica, sinó contra totes les religiones que busquen la salvació de l'ànima, o la pròpia de l'home (com en els partits polítics, magistralment satiritzats).
Fa uns mesos, reagrupament.cat va irrompre a la vida política d'Esquerra Republicana de Catalunya amb un missatge clar. Passats uns mesos i després de les eleccions municipals, neix un nou corrent de base anomenat Esquerra Independentista, recolzat per destacats militants independentistes com ara l'escriptor Héctor López Bofill.
Aquesta nova corrent interna d'ERC reclama una agenda política ambiciosa al Govern mitjançant una renegociació de l'acord d'Entesa i un pacte per exercir el dret a decidir. Segons l'Esquerra Independentista, és un moviment de base que té per objectiu forçar un canvi en l'estratègia del partit, fins i tot, un canvi en la direcció de la formació i que té molt clar què vol per Esquerra i per a Catalunya: "l’independentisme com l’única opció del catalanisme per vertebrar un projecte de progrés i de modernització dels Països Catalans." Així doncs, aquest moviment insta el govern a "recuperar una estratègia clara cap a la llibertat nacional i a desenvolupar, des del Govern de la Generalitat, un programa polític coherent d’acord amb les necessitats reals dels Països Catalans".
Curiosament, aquest moviment es presenta dies després de les declaracions del líder de reagrupament.cat on instava a la direcció d'Esquerra i a les bases del partit a convocar un Congrés Extraordinari per aquesta tardor. Tanmateix, en el seu manifest reclamen canviar la direcció del partit i sorprenentment, dos dels seus més destacats membres són justament copartícepsde les decisions preses per aquest òrgan en el desenvolupament de l’estratègia per ells marcada.
Lògicament, un hauria de dimitir de les seves responsabilitats orgàniques per poder fer el que diuen que volen fer i no mantenir-se a l’Executiva Nacional del Partit i alhora criticar-la. D’això se’n diu deslleialtat, o bé oportunisme interessat.
Com deia la cançó a la pel.lícula, “Always look on the bright side of life”.Us adjunto el resum del manifest.
Els esforços de la cúpula d’ERC per contrarestar el malestar que han generat els resultats del partit el 27-M amb un pla estratègic que acceleri els avenços nacionals a Catalunya no han pogut evitar tornar a convertir-se en el focus de totes les crítiques internes. La sensació que alguna cosa falla en l’estratègia republicana, un fet reconegut pels mateixos dirigents, ha donat ales als sectors crítics amb la direcció actual.
Enrique Múgica, defensor del poble espanyol i que ja va presentar un recurs d'inconstitucionalitat sobre l'Estatut, ara el desacata i no cedeix les competències que segons la nova llei han d'estar en mans del nostre Síndic de Greuges. També afirma que les seves competències, derivades de la Constitució espanyola i de la Llei orgànica reguladora del defensor del poble, estan plenament vigents.
Tal i com han afirmat els mitjans de comunicació, l'acte de presentació de campanya electoral de Ciutadans-Partido de la ciudadania va ser un èxit... i jo hi afageixo: sense precedents; ja que va ser el primer acte de la formació i es va fer per no haver d'anular-se. Ara bé, el grau d'èxit ja és més relatiu i els fets parlen per sí mateixos: només 50 persones es van acostar a escoltar l'anònima Esperanza García en un acte en el que Ciutadans oferien melindros amb xocolata pels qui volguessin fer el ressopó. Això sí que és un èxit sense precedents.
Potser els membres del partit van pensar que la clau per explicar la falta d'aforament a la plaça Urquinaona no va ser per totes les veritats que s'han descobert de C's, sinó perquè la desconeguda Esperanza García, que es presenta com a cap de llista per Barcelona, no hagi sortit nua als cartells de propaganda electoral com sí que ho feia el nadador Albert Rivera. Discriminació? o poder és que ja no són tan "transparents"?
Sigui com sigui, ho tenen cru per aconseguir el 5% dels vots que calen per obtenir representació al consistori. Potser enlloc de melindros amb xocolata, haurien de reinvertir la ingent suma de diners invertida en l'espectacular desplegament de propaganda electoral a Santa Coloma i d'altres municipis del cinturó metropolità durant les eleccions de l'1 de novembre i regalar bitllets de 50 euros perquè els votin.
Ahir, Raimon Martínez Fraile va fer unes declaracions a Ràdio 4 en què afirmava que no volia comentar les maragallades, ja que considera que l'expresident de la Generalitat no està en unes bones condicions físiques ni psicològiques. Arrel d'aquestes crítiques tant personals, el President Montilla li ha demanat la dimissió irrevocable.
Poder algun altre soci de govern hauria de prendre nota a l'hora de depurar responsabilitats i no ennuagar-se amb els grills de les cebes blanques.
Aquest diumenge dia 06 de maig, de 10:00h a 18:00h, es celebra la Festa d’Esquerra al Parc de la Ciutadella de Barcelona, el Republicat, amb activitats per a la canalla, xerrades, fira d’entitats i el dinar central i popular amb els parlaments del president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, i l’alcaldable d’Esquerra per Barcelona, Jordi Portabella.
Ja s'acosten les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona i crec sincerament que en Jordi Portabella és un dels millors candidats a la nostra ciutat, no només per la solidesa de la seva gestió, sinó per l'experiència acumulada aquestes darreres dues legislatures bregant amb els socialistes i els "anti-sistema amb cotxe oficial", creant-se un espai real al govern de la nostra ciutat. A més a més, la resta de candidats, si bé ha quedat desfasat per edat (CiU), o bé segueix amb un discurs populista i demagògic (PP), o bé ha demostrat la seva pobra gestió (ICV), o bé ha estat posat a dit per la pròpia maquinària del partit i sense ser suficientment conegut (PSC), crec que són raons que cal tenir en compte a l'hora d'escollir qui hauria de ser el nou alcalde a la ciutat de Barcelona.
El Partit Popular, des del passat 30 de desembre, ha endurit el seu tacticisme polític, radicalitzant-se fins a extrems que ara fa un any no haguéssim sospitat. Desgraciadament, l'actualitat política i social d'aquest país estar monopolitzada per l'enfrontament entre els dos grans partits espanyols, enmig d'acusacions entre els uns i els altres per veure qui és el menys dolent, però el més patriota. L'Estatut català al TC, la presó atenuada de De Juana Chaos, el judici per l'atemptat de l'11M a Madrid, i tants i altres fronts oberts pel Partit Popular amb un únic objectiu: recuperar el poder.
Aznar, Rajoy, Acebes, Zaplana, Espe i tantes i tants PePes i "centenars de milers" de cap buits que es van manifestar ahir pels carrers de Madrid, en una nova mostra de despreci cap a les institucions democràtiques ejpanyoles mogudes per la nostàlgia de l'antic règim del qual provenen totes i tots aquests bords disfressats de demòcrates.
Poder seria bo il·legalitzar a aquesta colla, ja que a dia d'avuí no han condemnat ni el franquisme ni el terrorrisme d'Estat del seu mentor Francisco Franco Bahamonte.
Futbolariak gai horren inguruan idatzitako iritzi artikulua plazaratuko du bihar BERRIAk. "Eremu ilun ugari ditu zuzenbide estatu honek, eta zalantzan jartzen naute. Hipokrisia usaina dario honi guztiari", dio.
Oleguer Presas Bartzelona futbol taldeko jokalariak Iñaki de Juana presoaren egoera salatuz idatzitako iritzi artikulua plazaratuko du bihar BERRIAk. Besteak beste, Espainiako Estatuak De Juanarekin duen jokabidea eta GAL auzian zigortutako Galindo eta gainerakoekin izandakoa parekatzen ditu, tonu ironikoan. ""Eremu ilun ugari ditu zuzenbide estatu honek, eta zalantzan jartzen naute. Hipokrisia usaina dario honi guztiari", azpimarratzen du.
El 22'3% dels barcelonins creu que el problema més greu a la capital catalana, és la inseguretat ciutadana. Són dades de l'últim baròmetre municipal, i que s'elabora trimestralment. Aquest percentatge suposa un increment del 8'5% respecte a la percepció que es tenia el passat mes de setembre.
Des del pacte de la Moncloa entre Mas i ZetaPe, de tots i totes és sabut que la relació personal entre Artur Mas i Duran Lleida és cada dia més distant, traduint-se aquesta en una creixent tensió interna dins de la federació de Convergència i Unió.
Si a més a més li sumem el fracàs electoral liderat pel tàndem Mas-Madí, crec que és normal que Josep Antoni Duran i Lleida anheli nous horitzons i es deixi estimar per altres cants de sirena.
