Un home, el seu cavall i el seu gos avançaven per una carretera. Quan
passaven aprop d'un gran arbre, va caure un raig i tots tres van morir
fulminats.
Però l'home no se'n va adonar que havia abandonat aquest món i va seguir el seu camí amb els seus dos animals (... a vegades, els morts caminen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició...).
La carretera era molt llarga i costa amunt. el Sol era intens i ells estaven suats i assedegats.
En una corba del camí van veure un magnífic portal de màrmol que conduïa a una plaça pavimentada amb adoquins d'or.
El caminant es va dirigir a l'home que custodiava l'entrada i inicià una conversa amb el següent diàleg:
-Bon dia.
-Bon dia li respongué el guardià.
-Com s'anomena aquest lloc tan bonic?
-Això és el Cel!
-Què bé que haguem arribat al Cel, perquè estem assedegats!
-Vostè pot entrar i beure tanta aigua com vulgui. I el guardià li assenyalà la font.
-Però el meu cavall i el meu gos també n'estan d'assedegats!
-Ho sento molt,- digué el guardià - però aquí no es permet l'entrada dels animals.
L'home es va aixecar disgustat, ja que tenia molta set, però no pensava veure sol. Va donar les gràcies al guardià i seguí caminant endavant.
Després de caminar una bona estona costa amunt, ja exhausts tots tres, van arribar a un altre lloc que l'entrada estava marcada per una porta vella que donava a un camí de terra franquejada d'arbres.
A l'ombra d'un dels arbres hi havia un home estirat amb el cap cobert per un barret. Semblava que dormia.
-Bon dia,- va dir el caminant.
L'home respongué amb un bon gest de cap.
-Tenim molta set, el meu cavall, el meu gos i jo.
-Hi ha una font entre aquelles roques - va dir l'home, tot indicant el lloc. Podeu veure tanta aigua com vulgueu!
L'home, el cavall i el gos van anar a la font i calmaren la seva set.
El caminant va tornar sobre les seves passes per donar les gràcies a l'home.
-Podeu tornar sempre que vulgueu, li digué aquest.
-A propòsit, com s'anomena aquest lloc? va preguntar el caminant.
-CEL
-¿El Cel? Però si el guardià del portal de màrmol m'ha dit que aquell era el Cel!!
-Allò no era el Cel. Era l'Infern - va respondre l'home.
El caminant es va quedar perplex...
-Hauríeu de prohibir que facin ús del vostre nom. Aquesta informació falsa ha de provocar grans confusions!!! - va advertir el caminant...
-DE CAP DE LES MANERES! va increpar l'home...
-En realitat ens fan un gran favor perquè allà es queden tots els que són capaços d'abandonar als seus millors amics....
BON NADAL I FELIÇ ANY 2010. QUE HO PASSEU MOLT BÉ AMB LA FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS I SALUDATS I QUE TOTS ELS VOSTRES MILLORS DESITJOS S'ACOMPLEIXIN AQUEST NOU ANY QUE ESTEM A PUNT D'ENCETAR.
Una abraçada
Jordi Soler i Álvarez
Però l'home no se'n va adonar que havia abandonat aquest món i va seguir el seu camí amb els seus dos animals (... a vegades, els morts caminen un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició...).
La carretera era molt llarga i costa amunt. el Sol era intens i ells estaven suats i assedegats.
En una corba del camí van veure un magnífic portal de màrmol que conduïa a una plaça pavimentada amb adoquins d'or.
El caminant es va dirigir a l'home que custodiava l'entrada i inicià una conversa amb el següent diàleg:
-Bon dia.
-Bon dia li respongué el guardià.
-Com s'anomena aquest lloc tan bonic?
-Això és el Cel!
-Què bé que haguem arribat al Cel, perquè estem assedegats!
-Vostè pot entrar i beure tanta aigua com vulgui. I el guardià li assenyalà la font.
-Però el meu cavall i el meu gos també n'estan d'assedegats!
-Ho sento molt,- digué el guardià - però aquí no es permet l'entrada dels animals.
L'home es va aixecar disgustat, ja que tenia molta set, però no pensava veure sol. Va donar les gràcies al guardià i seguí caminant endavant.
Després de caminar una bona estona costa amunt, ja exhausts tots tres, van arribar a un altre lloc que l'entrada estava marcada per una porta vella que donava a un camí de terra franquejada d'arbres.
A l'ombra d'un dels arbres hi havia un home estirat amb el cap cobert per un barret. Semblava que dormia.
-Bon dia,- va dir el caminant.
L'home respongué amb un bon gest de cap.
-Tenim molta set, el meu cavall, el meu gos i jo.
-Hi ha una font entre aquelles roques - va dir l'home, tot indicant el lloc. Podeu veure tanta aigua com vulgueu!
L'home, el cavall i el gos van anar a la font i calmaren la seva set.
El caminant va tornar sobre les seves passes per donar les gràcies a l'home.
-Podeu tornar sempre que vulgueu, li digué aquest.
-A propòsit, com s'anomena aquest lloc? va preguntar el caminant.
-CEL
-¿El Cel? Però si el guardià del portal de màrmol m'ha dit que aquell era el Cel!!
-Allò no era el Cel. Era l'Infern - va respondre l'home.
El caminant es va quedar perplex...
-Hauríeu de prohibir que facin ús del vostre nom. Aquesta informació falsa ha de provocar grans confusions!!! - va advertir el caminant...
-DE CAP DE LES MANERES! va increpar l'home...
-En realitat ens fan un gran favor perquè allà es queden tots els que són capaços d'abandonar als seus millors amics....
BON NADAL I FELIÇ ANY 2010. QUE HO PASSEU MOLT BÉ AMB LA FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS I SALUDATS I QUE TOTS ELS VOSTRES MILLORS DESITJOS S'ACOMPLEIXIN AQUEST NOU ANY QUE ESTEM A PUNT D'ENCETAR.
Una abraçada
Jordi Soler i Álvarez
