Avuí llegia la notícia que al Ple del Congrés dels Diputats espanyol s'ha rebutjat amb el vot en contra del PSOE i l'abstenció del PP, una moció de CiU que reclamava a l'executiu que publiqués en un termini màxim de sis mesos les balances fiscals de l'Estat segons els criteris d'imputació proposats pel grup de treball de l'Institut d'Estudis Fiscals.
Ens extranya una nova manca de compromís per part de l'Executiu de ZetaPe? L'any 2004 ja es van comprometre a publicar-les i ara es despengen que per dificultats tècniques en l'assignació de la Seguretat Social a grans empreses i infrastructres, es crea una gran dificultat a l'hora de publicar les balances fiscals.
Com diu la dita, "qui dia passa, any empeny" fins el dia de les eleccions. I un cop perdudes, apa doncs, ja les reclamareu al PP. (Adjunto la nota de premsa)
No vaig conèixer el cas d'en Salvador fins ben entrada la meva joventut, i des de sempre he sentit ràbia quan me n'han parlat. És el meu punt feble: la injustícia. Pot amb mi i m'encoleritzo davant de situacions tan flagrants dels drets de les persones.
No he congeniat mai amb els ideals d'en Salvador, ja que no crec amb l'anarquisme, però sento que ell va ser el punt final d'un tot que va passar durant 40 anys, on les llibertats col·lectives i personals van ser prohibides per a una part del poble. Pel nostre poble.
Per les germanes d'en Salvador Puig Antich i per a tothom que tingui un mínim de sentit de la justícia hauria de sentir tristesa davant d'uns fets tant injustos com nocius per la bona praxis judicial.
Sento una immensa vergonya davant de tanta misèria i cretinitat d'aquests jutges que s'autoanomenen demòcrates, però que sota les seves togues amaguen la caspa d'un antic règim del que es neguen desprendre i malden per fer resorgir. Sento basques per tanta farum a podrit.
Ahir la Sala Militar del Tribunal Suprem va decidir no permetre que els familiars de Puig Antich presentin un recurs perquè aquest tribunal revisi la sentència franquista per la qual l'anarquista català va ser condemnat a mort i executat el 2 de març de 1974, a l'edat de 25 anys, a la presó Model de Barcelona.
El passat 23 de maig el Suprem ja va desestimar el recurs de súplica que les germanes de Puig Antich havien presentat contra la resolució que considera "inútil" i "innecessari" el testimoni de qui va ser advocat defensor de Puig Antich i la pràctica d'una pericial sobre el document de l'autòpsia de l'inspector mort, suposadament, per Puig Antich.
Us adjunto el comunicat fet per les germanes d'en Salvador.
Ara fa uns dies i en un post anterior (L'oportunisme d'alguns i la Vida de Brian) em plantejava com podia ser que dos membres actius de la direcció del partit creessin un corrent crític contra la mateixa i seguissin mantenint la cadira.
Avuí s'ha conegut que el secretari d'Imatge i Comunicació i membre de l'actual direcció d'Esquerra, pare i impulsor del corrent crític Esquerra Independentista, Uriel Bertran, li ha estat acceptada la seva renúncia al seu càrrec per haver "plantejat un debat fora de l'Executiva" presentant el manifest d'aquest corrent la setmana passada en comptes "d'haver fet servir els canals que preveu el partit".
Pere Aragonès, l'altre membre de la direcció i promotor del corrent, no dimitirà ja que la seva condició de membre de les JERC el fa tenir un status i condicionants diferents pel fet de ser d'un partit diferent a Esquerra. Tot i així, si fós coherent amb sí mateix, hauria de seguir el camí que ha pres el Secretari d'Imatge i Comunicació.
Avuí, llegint un recull de premsa que m'ha fet arribar un bon amic al correu electrònic, he observat com l'empresariat "català" actua amb un immens menyspreu per la cultura i identitat del nostre país.
Catalunya mai s'ha construït gràcies als empresaris. Excepte algunes minses excepcions de gran dignitat nacional, sort de la classe mitja, que ha mantingut viva la flama de la catalanitat fins l'actualitat. Molts burgesos panxacontents i agraïts amb la metròpoli -amb cognoms catalaníssims pronunciats amb noble acento mesetario-, han fet els possibles i els impossibles per esborrar qualsevol vestigi del país que els ha vist néixer i els ha permès créixer. Ara n'hem tingut un altre gran exemple. Una amplia representació d'organitzacions empresarials, des de la Cambra de Comerç de Barcelona a Pimec o Fepime-Catalunya, han reclamat al conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, un ús "voluntari" del català als comerços.
La portaveu de reagrupament.cat ha exressat el seu disgust sobre les declaracions fetes aquests darrers dies per Joan Puigcercós, secretari general d'ERC i conseller de Governació, titllant de deslleials totes les persones que, sota el lideratge del conseller Joan Carretero, impulsem un corrent d'opinió que pretén restaurar els valors ideològics d'ERC i que, entre altres coses, demana que la militància pugui expressar-se en un congrés extraordinari sobre les posicions estratègiques del partit i sobre la renovació de la direcció.
Considerar algú deslleial és una acusació greu que cal analitzar amb cura, ja que ha estat feta per una persona amb altes responsabilitats institucionals en un sistema democràtic i hem de pressuposar que té alguna motivació. La lleialtat no és un concepte abstracte, sinó que s'ha de posar en relació amb algun compromís que s'adopta entre persones o bé amb unes idees. Analitzem, doncs, el cas de Reagrupament.cat.
Joan Ridao, portaveu al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya ha informat que l’aprovació del decret català de primària, que Esquerra ha pactat amb PSC i ICV, garanteix que no hi haurà una tercera hora de castellà obligatòria, com pretenia imposar un reial decret del govern espanyol. L'estructura horària, per tant, es mantindrà igual que fins ara, amb dues hores setmanals per al català i dues més per al castellà. Pedagògicament, res no justifica l’increment d’hores de castellà. Per contra, encara és el català la llengua que necessita més atenció.
A partir d’ara, els centres podran elaborar el seu propi projecte lingüístic segons la realitat sociolingüística del seu entorn i podran, prèvia autorització del Departament d'Educació, impartir assignatures no lingüístiques en altres llengües estrangeres. Per primera vegada des del 1980, s'introdueix el concepte d'immersió lingüística en una norma educativa i es consagra el català com a llengua vehicular en el camp de l'ensenyament.
Esquerra ha expressat, a través del decret català, la voluntat d'anar incorporant progressivament l'ensenyament de l'anglès com a llengua franca al llarg de tot l'ensenyament obligatori.
