El president del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, va defensar ahir en el ple, una nova proposta d’aprofundiment democràtic per assegurar de facto la participació ciutadana en les decisions locals.
Portabella ho va fer interpel.lant directament a l’alcalde perquè afecta directament a un aspecte fonamental de la democràcia que és la participació ciutadana i l’aprofundiment democràtic.
La proposta, que no ha obtingut el suport del PSC, ICV i el PP, no ha prosperat , a causa de la negativa del govern en cedir quotes més altes de poder a la ciutadania. Textualment, la proposta tan sols demanava “facilitar la realització d’activitats que fomentin la participació i les consultes ciutadanes organitzades des del teixit associatiu de la ciutat que ho sol·licitin, si s’escau cedint espais i/o equipaments públics, i que comptin amb el suport d’un nombre representatiu d’entitats registrades en el Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (com a mínim un 10% d’aquestes entitats)”. En canvi, el debat –pujat de to per la intervenció del PP especialment – s’ha centrat en un punt que no esmentava la proposició: les consultes ciutadanes per la Independència.
“No pateixin –ha afirmat Portabella- ja els hi presentarem de manera inconfusible la proposta per a la consulta ciutadana independentista i ja tindrem el debat qua arribi el moment”. “Aquesta és una proposició d’interès general que arriba amb la voluntat de facilitar la normalització de les consultes ciutadanes i que pretén combatre la desafecció ciutadana cap a les institucions i la política”. Però, segons Portabella “vostès no parlen del què diu aquesta proposició perquè no tenen cap argument per votar en contra” ha sentenciat.
Portabella critíca que Iniciativa donés suport a la consulta pel deute extern i ara no ho faci a la seva proposta. Davant la negativa dels grups del PSC i PP, amb la complicitat d'ICV, Portabella interpreta que “vostès volen guardar-se el dret a a l’arbritrarietat i creuen en una democràcia unidireccional” després de recordar la consulta pel deute extern i de la onada d’accions amb motiu de la guerra de l’Iraq. Portabella s’ha adreçat especialment a ICV per advertir-los que “no es pot estar a missa i repicant” fent-lo notar la seva contradicció i manca de coherència entre “allò que diuen i allò que fan segons els hi va bé”.
Què es pot esperar de comunistes amb pell d'ecopijos verds....? Res.
Article interessant de Jordi Creus sobre la figura de Francesc Macià, l'Avi, presentat dins la dispersió política actual del moment actual que viu el nostre poble.
"Enguany
es commemoren cent cinquanta anys del naixement, a Vilanova i la Geltrú,
de Francesc Macià, el carismàtic militar i polític que, després d’anys de
travessia pels deserts de la utopia, va esdevenir president de la Generalitat
restaurada. I un segle i mig després del seu naixement (i gairebé setanta-sis
anys de la seva mort), la figura de Macià continua present en l’imaginari
col·lectiu."
Avui llegia al diari Avui+ aquest breu de Josep M. Torrent, que un bon amic m'ha fet arribar per correu electrònic posteriorment i, la veritat, és que trobo que l'autor dóna en el clau, no només en les anades i vingudes d'una formació política concreta, sinó de tota una generacio política de tots els signes i ideals...
Llegint-lo m'ha fet aprofundir en la reflexió d'una teoria que estem elaborant un molt reduït nombre de persones sonbre el futur del nostre poble. No només el futur del nostre poble, sinó sobre el plantejament del terra en què cal començar a construir el nostre Estat i, conseqüentment, la nostra Nació.
Però encara queda molta feina a fer i tota comença amb un primer pas....
No us atabalo més i us deixo amb l'article extret del "El Rasclet" del diari Avui+
A l’article La il·lusió per l’Estat publicat en aquest diari el passat dia 1 de juny, Agustí Colomines s’emparava en el seu “biaix d’historiador” per recordar-nos que la llarga tradició del catalanisme ha estat sobretot autonomista i no pas independentista. I es preguntava si és que la fortalesa de l’Estat espanyol o la base sociològica del catalanisme havien canviat prou com per justificar l’actual “festa” independentista que l’incomoda tant. El guant que llança Colomines a l’ és bo que sigui recollit, no tant per esmenar la plana a l’ historiador –cosa per a la qual no tinc competència– sinó per mirar de precisar les claus del debat.
Deixo de banda, és clar, el to despectiu amb què Colomines tracta la causa independentista. L’ús d’expressions com “tenir més budells que cap”, “proliferació de propaganda”, “foc d’encenalls” o “aberració teorètica” –per cert, molt semblants a les que s’usen per desqualificar el nacionalisme de CiU– podrien fer dubtar de la sinceritat de les preguntes de fons que conté l’article. I no ho dic perquè a l’ no hi hagi de tot, com hi és a totes les famílies. Però això no són arguments sinó, precisament, budells. Com tampoc no seria acceptable que hom recorregués a les trajectòries o als projectes personals de l’adversari per desqualificar-ne les raons.
Us adjunto comunicat de l'Embaixada d'Israel a Madrid....
"COMUNICADO DE LA EMBAJADA DE ISRAEL
Nuevas violaciones del alto el fuego por parte de Hamás. Doce cohetes y bombas de mortero lanzados desde Gaza impactaron en territorio israelí causando tres heridos...
Un brillant article de la periodista Mar Jiménez al diari AVUI d'aquest dimarts on respon a unes declaracions absurdes del Conseller Huguet que em recorden més a com fer el brou en èpoques de les "vaques boges" i no pas a unes indicacions serioses de qui hauria de vetllar pels interessos de totes i tots els catalans/es.
Com que la política s’ha convertit més en l’art d’imposar una interpretació de la realitat que en la capacitat de transformar-la, sovint és la mateixa política la que queda atrapada en la teranyina d’especulacions que ella ha alimentat. Crec que aquesta fet explica bé la situació en què es troba ERC en aquests moments. Que la “teoria” de la seva imprevisibilitat s’hagi acabat imposant com una evidència indiscutible fa que ara, passi el que passi, tot serveixi per confirmar la imatge prèvia que se’n té. Certament, ERC no és víctima de res que no hagi contribuït a fer créixer amb una tossuderia absurda. O no van ser els dirigents d’ERC els que, per plantar cara als qui els feien responsables del desori del primer tripartit, van dir d’ells mateixos allò del “som com som”? Un missatge que va deixar entendre a l’electorat que, efectivament, no tenien remei. Però potser ja és hora de començar a revisar els tòpics, no tant per afirmar que ERC és el contrari, sinó per deixar-la respirar prou per demostrar si ja no són com eren, i per veure si el seu mal té o no té remei.
Joan Puigcercós ha recollit en el congrés del passat dia 14 el resultat d’una precipitació política que sempre és mala companya de viatge per a qualsevol polític que vulgui tenir un llarg recorregut al servei del seu país.
Com que segurament no en deuen estar al corrent, els informo que avui és el superdissabte de les primàries d’ERC. Jo no hi votaré, perquè no sóc militant d’Esquerra, però sí que ocupo un càrrec al govern a proposta d’aquest partit –al departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per més senyes– i, com ha pogut saber tothom que ha volgut, he donat suport públic a una de les candidatures en lliça: concretament a la que encapçala Ernest Benach, amb Rafael Niubò com a candidat a secretari general, i que compta amb l’aval de Josep-Lluís Carod-Rovira. He donat suport a aquesta candidatura perquè em sembla que la conformen persones idònies per dirigir ERC en els propers anys: persones que han posat de manifest més que a bastament el seu compromís nacional, i que l’han dut a la pràctica sempre que n’han tingut ocasió, tant des de l’oposició com quan han ocupat càrrecs governamentals. Pel que fa a Josep-Lluís Carod-Rovira, el fet que es trobi al darrere o al costat d’aquesta opció per a mi no fa més que confirmar-ne les garanties de credibilitat. Ara bé: ¿significa això que, més enllà d’aquesta candidatura, totes les altres opcions em semblen negatives? La resposta, afortunadament, és que no, de cap manera.
El Grup Municipal d’ERC ha preguntat per escrit quina mena d’expedient sancionador pensa obrir l’Ajuntament a l’empesa concessionària del Bicing per garantir el servei. En aquest sentit, el president del grup, Jordi Portabella, creu que l’Ajuntament ha de donar explicacions i “estudiar la possibilitat de rescatar la concessió o canviar-la per garantir la qualitat d’un servei que ha demostrat tenir molt bona resposta per part de la ciutadania però que presenta dèficits de qualitat importants”.
"El vicepresident del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha advertit aquest dijous que si el Tribunal Constitucional "tomba" l'Estatut català, "el poble de Catalunya haurà de tornar a decidir, o al Parlament o a les urnes", en aquest últim cas mitjançant un referèndum".
En un referèndum democràtic per a decidir la independència de Catalunya, un 36,5% declara que hi votaria a favor, un 22,1% hi votaria en contra, un 27,1% s'abstindria i un 11,7% afirma que no ha decidit què faria. Aquests si més no són els resultats -limitats al Principat- que ofereix l'informe 'Llengua i identitat a Catalunya 2008' realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i que s'ha fet públic avui.
Aquests resultats adquireixen transcendència en el context europeu, doncs segons els criteris que la Unió Europea va definir per a acceptar els resultats d'un referèndum, amb motiu de la consulta a Montenegro, hauria de votar un 50% i més del 55% ho hauria de fer afirmativament, el que, segons l'enquesta, es complirien ambdues premisses, encara que canviarien les xifres segons la conducta dels indecisos: si cap no anés a votar, el vot afirmatiu seria del 62%; si la meitat anés a votar, i tots ho fessin en contra, el vot afirmatiu encara seria del 56%.
L'enquesta també descobreix que hi ha una majoria favorable que Catalunya organitzi els seus propis transports (57,6%), que el català sigui llengua oficial i de treball a la UE (54,8%), que l'administració catalana recapti i decideixi la distribució dels impostos (49%) i que les seleccions esportives catalanes puguin jugar partits oficials internacionals (39,3%).
Pel que fa a la identitat nacional, poc més d'un 31% declara que se sent tan catalana com espanyola; una mica més del 22%, que se sent només catalana; i el 19% diu que se sent més catalana que espanyola. El 36,5% dels enquestats ha declarat que votaria a favor en un referèndum per decidir la independència de Catalunya; un 22,1% hi votaria en contra; un 27,1% s'abstindria i un 11,7% ha dit que encara no sap què faria. Davant d'aquestes dades, potser aquells/es que se'n riuen del procés de referéndum proposat com a objectiu pel 2014 hauria de valorar la seva ignorància o el seu tactisme personal.
El passat divendres 11 d'abril, en el marc de les jornades internes d'Opinió Catalana, un dels seus membres, Isidor Marí, va fer una intervenció oral que reprodueixo integrament pel seu interès.
El dijous 31 de gener fa dos anys que van arribar a Catalunya part de la primera tramesa de la documentació catalana requisada pels franquistes a la fi de la guerra civil, retinguda a l’arxiu de Salamanca, digne successor d’aquell organisme repressiu (D.E.R.D.) que els va requisar.
Per primer cop, la Generalitat, l'Ajuntament, i entitats com Amical Mauthausen, Bet Shalom o la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya s'uneixen per organitzar un programa commemoratiu i de record de les víctimes de l'Holocaust. L’acte central se celebrarà el dijous 24 de gener, amb una conferència al Palau de la Generalitat i una cerimònia de record a les víctimes a la Plaça del Rei de Barcelona.
Entre els actes programats destaquen les conferències de Marek Halter i Jaime Vándor, supervivents de l’Holocaust.
Així de clar va ser Ibarretxe aquest dijous a Barcelona on va reiterar que la consulta és una oferta de mà estesa.
"Si no s'accepta, continuarem endavant", diu Juan José Ibarretxe que de la mà de Martí i Pol, Gandhi i Mandela, va plantejar les seves reflexions sobre el conflicte basc en la conferència que el president va oferir a l'auditori Winterthur de la Diagonal, centrant la seva intervenció en diverses idees bàsiques: la clau per la solució la té la societat basca i no pas ETA o Madrid; cal arribar a un acord dialogat; la consulta és legal i es durà a terme.
Aquest divendres, per raons esportives, em vaig desplaçar a Torrevieja (Alacant). Normalment, aquesta zona d'espanya sempre hi fa sol, però aquest cap de setmana va ser notícia pels seus aiguats i innundacions.
Tot i així, vaig tenir l'oportunitat de llegir les notícies dels esdeveniments a Catalunya durant el 12 d'octubre en diferents medis estatals. Tant la Razón (sinrazón) com el Libertad Digital com el Mundo, donaven la seva opinió dirigida i esbiaixada sobre els diferents fets. Els diaris catalans, bé, cada un d'ells donava el seu punt de vista en funció del color de la seva direcció i la línia editorial, però el més curiós va ser el comentari del diari ABC, que em va sorprendre positivament per la seva neutralitat i naturalitat a l'hora d'exposar els fets.
En la sessió extraordinària de les comissions de Seguretat i Mobilitat i de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient que s’ha realitzat aquest proppassat divendres, Jordi Portabella a afirmat que l’apagada que ha patit la ciutat ha demostrat que “tenim unes infrastructures quantitativament insuficients, qualitativament antiquades i sense garanties per al servei de qualitat que una ciutat ha de donar als seus veïns i veïnes”.
Portabella ha valorat positivament el funcionament dels serveis d’emergència, però ha dit que això no és suficient i que “des de l’Ajuntament no s’han fet actuacions que generessin confiança en la ciutadania”.Portabella creu que “el govern de l’Ajuntament no ha demostrat l’autoritat municipal davant de les gran empreses. En els darrers anys l’Ajuntament ha exercit la seva autoritat cap a baix amb les festes majors i activitats populars per a que regularitzessin les seves instal•lacions elèctriques, sovint amb costos molt elevats, però no ho ha fet també cap a dalt collant a ENDESA per a que fes les inversions necessàries i complís els convenis subscrits amb l’Ajuntament”.
Portabella a reclamat que “l’Ajuntament insti a quantes accions legals la llei li reconegui, civils i penals, i si s’escau incoï expedients sancionadors en els àmbits de les competències pròpies de l’ajuntament”. Així mateix “l'Ajuntament ha de comparèixer en tots els expedient incoats pel govern, CNNE, Ministerio… com a part afectada”.
Portabella ha reiterat la proposta que va fer ERC el dimecres que ENDESA estableixi una compensació de 30€ per cada 6 hores d’apagada, tal com va fer IBERDROLA el juliol del 2006 en una apagada a Madrid, i ha qualificat “d’immoral l’exhibició de beneficis d’ENDESA mentre hi havia l’apagada”.
Finalment,Portabella ha proposat que l’Ajuntament redacti un “ Pla per a que els centres de decisió de les empreses es quedin Barcelona” ja que la proximitat dels centres de decisió es tradueix en un millor servei als abonats. Així mateix ha reclamat “el compliment de la disposició addicional 3ª de l’Estatut sobre la inversió de l’Estat a Catalunya en el capítol d’infrastructures”.
