LA PELL DE BRAU

Taller personal de J. Soler i Àlvarez

6 de desembre de 2009
2 comentaris

NOVEL·LA D’ESCACS d’STEFAN SWEIG

Un
vaixell a alta mar, uns aficionats al joc de taula per excel·lència i
un campió mundial d’escacs, formen el tercet d’aquesta petita i
apassionant novel.la del sempitern Zweig.


L’estultícia
que fregava la subnormalitat de Mirko Czentovicz, nascut en un poble
perdut de Rússia, no li va impedir convertir-se en un dels campions
d’escacs més joves del món.
La seva ment només reté peces sobre un quadrilàter blanc i negre, i els diners que li proporciona la seva habilitat.


La casualitat li farà coincidir en el vaixell amb un parell de fanàtics, però poc experts, escaquistes. Esperonats en la seva vanitat reptaran el campió mundial a canvi d’una important quantitat de diners. El resultat era previsible: Czentovicz, gairebé sense mirar el tauler, guanyarà totes les partides als aficionats.

De
sobte, un estrany passatger amb aspecte de aristòcrata austríac, el
senyor B, els anirà guiant fins al punt d’obligar Czentovicz a pensar
detingudament cadascun dels seus moviments.
Entre
partida i partida el senyor B revelarà la seva veritable i interessant
identitat, submergint el lector en la passió i fascinació per els
escacs.


No apta per a lectors amb tendències obsessives.

8a Edició de la novel·la, us resenyo 4 notes de premsa:

“Una visión siniestra y sutil de la dialèctica política del fascismo” (Jordi Llovet, La Vanguardia).

“Sugerente metáfora sobre el momento histórico y reflexión sobre la validez del conocimiento” (Pedro Sorela, Revista de Libros).

“un singularísimo estudio psicoogico sobre el telón de fondo de la Alemania nazi” (Joaquín Aranda. Heraldo de Aragón).

I al que més m’agrada…
“Una bella metáfora sobre la claudicación de la inteligencia creadora frente a la fuerza bruta que, usando una lógica fría y correosa, se convierte en imparable apisonadora” (Eugenio Fuentes, La Nueva España).

  1. A mi em va agradar molt. De fet m’agrada molt el joc dels escacs i pràcticament tots els llibres d’aquest autor. Més que recomenable. M’ha agradat trobar-lo en aquesta entrada.

  2. Fa uns quants anys l’amic Macià Riutort i Riutort  (professor d’alemany a la URV) la va traduir al català. Aprofitant que jo estava subscrit a Quaderns Crema, vam concertar una entrevista amb Jaume Vallcorba Plana per veure en quina mesura podia publicar-li la traducció. Després de dir-nos que ja es posaria en contacte amb nosaltres (cosa que mai no va fer), la sorpresa va ser impressionant quan ben just al cap d’un any d’aquella entrevista l’editor la va publicar ¡traduïda per Manuel Lobo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!