L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

13 d'agost de 2015
0 comentaris

VULL SER LLIURE

No vull conviure més en aquest etern conflicte, desesperant, angoixant, miserable. No et vull veure més implorar lleis ni sentiments ni lleialtats inexistents. Vull ser lliure i esdevenir l,ombra de la meva pròpia ombra, sense que tu, somiquejant, asseguris que estàs disposat a ser també la del meu gos.

No vull l,eterna promesa d,una casa comuna que pagarem solidàriament entre els dos. Per fortuna el meu sou em permet costejar-la sense haver de suplicar crèdits dels teus amics banquers.

Vull refer la meva vida sense l,anguniosa companyia d,algú que em promet el cel i em fa baixar a l,infern. No dependre de la teva aparent generositat.

No m,interessa en el que t,has convertit: una figura de vella estampa, de ventre prominent, que gaudeix de sopars de gala per després eruptar-los en la intimitat. El món en el que vius ja no em pertany i tu no evoluciones pensant que aquella relació inicial (segons la qual tu em vas demanar la mà) encara és vigent. En aquell nefast dia em van obligar a contraure matrimoni, quan encara fumejaven els canons.

I a més, qui ets tú per requerir-me que et digui amb qui parlo, i com m’expresso, i m,instes a moderar els meus modals? Qui ets tú per prohibir-me res, tú que m,amenaces amb treure els nens de l,escola perquè assegures que els he IMMERS en una manipulació ideològica i idiomàtica? O quan pretens obligar-me a admetre que l,art del toreig és més art que assassinat d,animals indefensos?

No és que t,abandoni, és que marxo perquè res no em lliga a tu ni a la teva reial genealogia, davant de la qual m,obligues a abaixar el cap, i prete’ns que li rendeixi pleitesia, a un rei que porta l,estigma del militar dictador i més encara, és descendent directe d,aquell Felip que va regnar amb les mans tacades de sang dels meus avantpassats.

Compartirem els mateixos carrers i paisatges perquè la península també em pertany i me l,estimo igual o més que tu. Hem patit i compartit batalles, victòries i desenganys. Sovint enfrontats. I possiblement molts triomfs ens pertanyen als dos per igual però tu sempre m,has volgut fer creure que eren teus, de la teva estirpe i que sense la teva valerositat i gallardia, res no hagués estat possible. Sempre has menyspreat la meva història, els meus costums, la meva llengua…

I no permets que expliqui la meva història als infants perquè assegures que la falsegem. Però en cap moment jutges la teva pròpia  ni et planteges que potser ets tu qui la ha falsejat durant anys i segles.

I quan alguns dels teus disfressen la disputa que tenim sota l,aparença d,una lluita de classes, me,n recordo del que explicava l,avi, que va veure baixar un home del tren a l,Estació de França, amb un entrepà a les mans; els qui l,esperaven il.lusionats no sabien que prèviament al vagó havia engulit un dinar ben substanciós. Lerroux es deia…

O quan vam patir un conflicte més greu, entre germans vam dir, però que ens va arrebassar de nou lleis i institucions i amb el qual no vas tenir prou, un cop guanyada la guerra, amb assassinar innocents i empresonar consciències sinó que també vas afusellar, en un judici sumaríssim i militar, a l,únic president elegit democràticament a l,Europa del segle XX, que va ser executat. Encara esperem el perdó, i els papers…

No m,interessen les teves pugnes ni el Gibraltar espanyol que sempre clames i que, si fossis conseqüent, t,obligaria a reclamar per un igual les terres catalanes del vessant nord dels Pirineus, perdudes per intentar que el sol seguís lluint a tot el teu imperi. És més, em sona a vell barbulleig d,un home sense ideals i sense honra.

No és que t,abandoni, és que prenc el camí de la llibertat, acompanyat de molts dels teus parents que, cansats de la teva vella cançó i lament, es comprometen a construir un futur més digne i sense estar sotmesos a la teva constant opressió.

Et deixarem plorant com quan el 1898 vas perdre ja unes quantes colònies, sabedors que molt possiblement només així seràs capaç d,afrontar un segle XXI que requereix noves eines de democràcia i nous horitzons.

Adéu Espanya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!