EUROTOPIA

La història de la subjectivitat capitalista em sembla inseparable d’una doble tensió que tira en direccions oposades, cap a una –desterritorialització, l’expulsió de la seva terra natal, en l’ordre dels nens, la descendència, de la garantia professional, de la identitat ètnic-nacional … i cap a una -reterritorialització nacional entrellaçant estretament amb la funcionalitat de tot el sistema-. Això li confereix el seu caràcter capitalista i aquest antagonisme que sempre desprèn en última instància, en el mateix sentit que la neutralització i l’eliminació de les peculiaritats processals, la ignorància activa de la contingència i de la finalitat i per tant, una major infantilització sempre dels protagonistes …. Certament, no és casualitat que una espècie de complementarietat estiga plena de gent entre les figures subjectives produïdes per les sèries de televisió (basada en l’eliminació de la singularitat inquietant, un culte de la familiaritat de luxe, en compulsions de seguretat purificadores …) i els models estructurals de la psicoanàlisi. La característica comuna, repeteixo, no s’ha de buscar en una correspondència de contingut, sinó la similitud dels procediments desterritorialitzadors / reterritorialitzadors d’enunciació i ocurrència en un progrés en curs cap a un major tòpic i superficialitat.

Félix Guattari

http://lacomunidad.elpais.com/eurotopia/2013/10/12/la-subjetividad-capitalista/ 2013-10-12T13: 47: 17Z

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!