EUROTOPIA

L’home arriba als límits del planeta: les energies fòssils s’esgoten, els materials són dissipats, la biodiversitat el mateix … La llista és llarga i coneguda.

Els rendiments decreixents constitueixen un dels problemes més grans de la ciència econòmica: tot desenvolupament d’una activitat es recolza en recursos menys perfectes, perquè els més perfectes són utilitzats abans.

Quan un sistema aconsegueix els seus límits, la majoria de les vegades els últims desenvolupaments són de fet les primeres víctimes. Així, la construcció dels ferrocarrils clàssics es va aturar amb la segona guerra mundial. Després, amb la competència del cotxe, les últimes línies construïdes van ser les primeres a ser tancades, algunes fins i tot no havien estat acabades.

Assolir els límits del planeta té així conseqüències profundes i econòmiques respecte a aquest tipus de fatalitat dels rendiments decreixents. Submergits en un examen prospectiu aplicant la idea que les primeres víctimes són els últims desenvolupaments:

– En agricultura, l’abonament químic així com la impossibilitat d’estendre les terres de cultiu a causa de la demografia va a incitar a reduir fortament la part més feble al rendiment: la producció de carn. Caldrà doncs acostumar-se a menjar menys carn i guardar això com un plaer refinat.

– En els transports, la manera més anti-energètica, és a dir el cotxe individual, va forçosament a reduir-se. No sosté la comparació amb la bicicleta, caminar o el transport col·lectiu. L’automòbil va primer reduir, economitzar l’energia però a mitjà termini perdrà molta de la seua individualitat. En el transport col·lectiu, l’avió s’haurà de restringir als viatges veritablement importants.

– En l’hàbitat, l’espai d’habitatge per habitant va a reduir-se, sobretot en els països desenvolupats on la disponibilitat de l’energia i dels materials tenia llicència per a la demanda amb una preocupació de comoditat sempre renovada que sovint anava més enllà de les necessitats reals.

– Els productes materials de consum patiran ràpidament el joc de la seua utilitat efectiva. Tots els que es fabriquen actualment en abundància i barats, els que es compren “per si de cas” o “així” seran els primers a no ser fabricats més.

– El territori també, d’acord amb els transports i l’hàbitat, patirà transformacions profundes. L’hàbitat perifèric, tot i utilitzat com a urbà però que es colonitzava gràcies al cotxe, es retornarà en camps de cultius. El rural, recobrarà la joventut, perquè faran falta més braços en l’agricultura. Les ciutats es densificaran sense estendre més.

Aquest quadre tan radical està constituït només per conseqüències lògiques d’una hipòtesi: l’atemptat dels límits. Suposa també una linealitat de la Història, el que veritablement no és definitiu. Els esdeveniments poden canviar el seu curs, accelerar o el alentir. Però si els límits pateixen, no sé com poden ser evitades aquestes conseqüències.

Una resposta és pensar que, per exemple altres fonts d’energia vindran en substitució: eòliques, solar, nuclear… Però les unes són locals mentre que el petroli és una energia solar concentrada i transportable, altres suposen un perill. Aquestes energies influiran però sens dubte no prou per invalidar la hipòtesi.

Aquestes conseqüències econòmiques i de manera de vida tenen també incidències profundes sobre comportaments de cada dia.

– L’ètica econòmica canviarà: si som conscients dels límits, serà difícil d’acceptar els viatges superflus en avió, les grans habitatges per poques persones, encara que puguem pagar-les, si voluntàriament ens abstenim d’això.

– La propietat mateixa pot evolucionar: Tal noció és fonamental des de fa segles perquè hi havia sempre un ‘alguna cosa més’ per adquirir a força de treball. Assolir els límits la torna a posar en debat el que serà (el que és molt convenient) sobre el que és (que és menys)

– El canvi climàtic no pot quedar en el mateix: per exemple l’impacte energètic d’un consum encongit no és en absolut el mateix. Sota la limitació, la urgència deixarà l’accessori.

– La realització, l’eficiència instantània seran relativitzades: Els límits incitaran a redescobrir la noció del llarg termini.

Aquest quadre és forçosament incomplet ara. Fins no conèixer l’efecte del canvi sobre l’economia i la seua organització.

Però, per resumir, l’ètica utilitarista (maximització de la felicitat) subjacent a la nostra societat haurà de passar d’una maximització del desenvolupament a una maximització del durador, en lloc de voler ambdues nocions a tota costa.

http://lacomunidad.elpais.com/eurotopia/2008/11/27/limites-del-planeta-rendimientos-decrecientes/ 2008-11-27T21:19:25Z

Cientos de vehículos nuevos están siendo abandonados

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!