EUROTOPIA

Si per a parlar de les eleccions presidencials d’octubre a Brasil  i la irrupció de l’ecologista  Marina Silva, havia  recordat un antic post publicat en febrer del 2009 en el post anterior, en aquest vaig a recórrer  a un altre, d’agost del 2010. (No pose els enllaços, ja que avui mateix han tancat la plataforma de blocs de El País, La Comunidad).

El tema va sorgir per un comentari d’un amic que viu al Brasil; el parlava de l’aliança del lulisme (seguidors de LULA DA SILVA) amb els grups de evangèlics, quaranta milions de fidels, que estaven traient el terreny a l’església catòlica… jo constatava l’emergència de l’església evangelista entre els llatinoamericans del meu barri Russafa a València i la meua sensació que mentre les esglésies evangelistes tenien basada el seu fort paper social en la solidaritat entre iguals, l’església catòlica es basava en la generositat i la caritat, fomentant la submissió i l’obediència, convertint la solidaritat en complicitat entre poderosos.

L’antropòleg salvadorenc CARLOS LARA, a part de fer referència a la ‘Teoria de l’alliberament‘, diu:

“Un altre dels baluards evangèlics és el seu rol social: centres de rehabilitació per a drogoaddictes, suport a les presons, escoles… Però no només actuen a gran escala. Les esglésies evangèliques “funcionen com microsocietats en què els nivells d’ajuda mútua són molt forts”, explica Lara.

MARINA SILVA és una militant de l’Assemblea de Déu encara que és vista amb desconfiança perquè la consideren, massa liberal i progressista, ha arribat a proposar un referèndum per discutir temes com l’avortament, les drogues i el matrimoni homosexual, considerats tabús i diabòlics pels seus coreligionaris evangèlics.

El lema que governa la seua vida pública i privada està recollit dels Evangelis que, segons diu, li demanen ser “senzilla com un colom i astuta com una serp“.

Ara té fer front a la poderosa presidenta DILMA ROUSSEFF, més agnòstica que creient, però que fa uns dies va anar a llegir textos bíblics davant 5.000 pastors evangèlics a qui va demanar la benedicció.

Hi ha qui profetitza entre ambdues una lluita bíblica a l’estil David contra Goliat. Al Brasil, com en tota Amèrica Llatina, ningú sembla escapar a l’ineluctable destí dels déus.

Al marge dels deus, les esglésies evangelistes presenten una organització diversa i un sistema distribuït, davant del uniforme i ineficaç sistema centralitzat o federat i per tant jerarquitzat, burocratitzat i fosc de les organitzacions occidentals catòliques i laiques.

I aquesta és la conclusió que vull treure: el futur és de les organitzacions (territoris, empreses, partits, sindicats…) que apostin per la diversitat i les xarxes distribuïdes, enfront de les que es mantinguin ancorades en la uniformitat, el centralisme, el federalisme  i la grandària.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!