EUROTOPIA

Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.

6 de març de 2012
0 comentaris

ROUSSEAU I LA REVOLUCIÓ


El ‘Groupe du Levant‘, organitza durant tot l’any 2012 una sèrie de reunions i esdeveniments per celebrar el tri-centenari del naixement de l’escriptor, filòsof i músic franc-suís, Jean-Jacques Rousseau.

Amb aquest motiu, dins la gira de conferències, l’Historiador, GASTON BORDET, dimarts passat va donar una conferència al ‘Institut Français‘ de València amb el títol ‘ROUSSEAU I LA REVOLUCIÓ‘.

La conferència va tenir un gran èxit, amb gran assistència de públic. D’una banda ja coneixíem al conferenciant, la seva passió, la seva capacitat per despertar l’interès, per saber compartir el gust per les idees i la destinació de grans homes com PROUDHON o VÍCTOR HUGO. D’altra banda el tema de la conferència, en la situació actual, de revoltes i manifestacions (indignats, estudiants …) a València, convidava a escoltar el pensament de l’autor de ‘Emile‘ i el ‘Contrat Social’.

Al marge del gran interès de tota la conferència, va parlar: del personatge, de la seva obra, de la influència del seu pensament en la revolució francesa, i de la post-revolució. Jo volia destacar tres punts d’especial rellevància per a la situació actual d’Espanya i d’Europa.

Sarkozy davant els tunisians a la primavera àrab.

En la introducció de la seva conferència, va manifestar la seva indignació davant la decisió del govern de NICOLAS SARKOZY que va decidir tancar la frontera a l’entrada d’immigrants, majoritàriament tunisians procedents de Lampedusa (Itàlia), refugiats del conflicte que van viure els països del nord d’Àfrica, l’any passat.

El professor, GASTON BORDET, un home de 79 anys, comprenia la injustícia, havia celebrat i aplaudit calorosament en les desfilades de la Victòria en els ‘Champs Élysées’, tant l’11 de novembre 1944, com 8 maig i el 14 juliol 1945, al Exèrcit Victoriós, no només integrat pels Americans, també per les tropes colonials, integrades per Algerians, Tunisians i Marroquins …, així com Republicans Espanyols i homes de l’Àfrica Negra. Tots ells van ser fonamentals no només per l’alliberament de París, sinó també la d’Itàlia, seguint el mateix recorregut d’entrada que ara se’ls nega.

La pel · lícula Glory, de Rachid Bouchareb (2006), mostra com en l’exèrcit d’Àfrica, la barreja d’europeus i nadius, va contribuir a l’alliberament d’Itàlia i França en els anys 1944-1945.

Les Journalistes

Un altre aspecte interessant de la conferència va ser segons el professor, la raó per la que va ser impossible aixafar les revoltes i el desenvolupament de la Revolució Francesa.

La gran efervescència que coneix la premsa durant la Revolució Francesa de 1789, després de la proclamació de la llibertat de premsa, atreu a molts a dedicar-se al periodisme, juntament amb els cronistes que tornen d’Amèrica. Aquests no només alerten dels successos que es produïen arreu del país, sinó que també difonien les idees revolucionàries de pensadors il · lustrats com VOLTAIRE, MONTESQUIEU, DIDEROT, ROUSSEAU, BUFFON, etc, però a més ho feien de forma clara i pamfletària, accessible a les classes populars.

Això, per a mi resulta semblant a la situació que es produeix actualment amb la difusió a les xarxes socials i els blocs.

El breu «moment federalista» (1791-1792)

La qüestió que es planteja en els primers anys és: república unitària o república federativa?

Si la república existeix, no pot fer-ho sinó en un país petit, com expliquen a porfídia MONTESQUIEU i ROUSSEAU, si existeix en un Estat gran, la forma republicana resulta inadaptada, ja que degenera en despotisme. La república federativa, mentre unió de petites repúbliques, és l’única manera d’escapar a aquest dilema.

La democràcia federativa que aquí es reivindica, resulta d’una interpretació del Contracte Social de ROUSSEAU encaminada a criticar amb vehemència la preponderància alternativa del rei o de l’assemblea legislativa, en detriment de la sobirania del poble. Faltaria un «poder intermedi» capaç de frenar el arbitrari del sobirà i de protegir els «drets i interessos d’aquesta nació», ara bé: aquest poder intermedi no hauria d’estar confiat a una «cambra alta» (del tipus dels lords), sinó a un dels «cossos administratius secundaris, considerat com a representació més equitativa de la població».

Segons MONTESQUIEU, un compromís institucional que permeti la “federació” per combinar els avantatges polítics interiors de les petites repúbliques nacionals amb els avantatges econòmics i militars exteriors de les grans monarquies de l’època.

Per tant, el moviment federatiu dels primers anys, lluny de ser factor de divisió, es percep com un moviment d’autoafirmació dels individus convertits, per fi, a ciutadans: «No impugna la legitimitat de l’Estat nacional: al contrari, li ofereix la seva garantia popular »

Negativament, es concep com La estigmatització jacobina del federalisme. En realitat, el moment en què cristal · litza l’acceptació pejorativa de la paraula «federalisme» prové de l’acusació de «federalista» llançada contra els girondins, essencialment a partir de l’estiu de 1792. Aquesta radicalització de la lluita política fa que el federalisme signifiqui divisió i parcel · lament.

Des de llavors, el federalisme esdevé una mena de «separatisme» «Del projecte de ‘república federativa’, designat així per MARAT al setembre, es passa a la denúncia dels ‘federalistes’».

Després (1793), ha desaparegut tot vestigi de federalisme en el dret públic francès i en el domini del pensament polític, amb la notable excepció de TOCQUEVILLE i Proudhon (d’altra banda, amb perspectives diferents), la idea mateixa s’ha tornat sospitosa, sinònima de contrarevolució, gairebé de traïció. La noció s’ha esborrat de la intel · ligència; a França, ja no se sap el que significa la paraula federalisme, que gairebé no pas sembla prestada del vocabulari sànscrit.

La France et ses Soldats des colònies

La presse de la Révolution, Journaux et journalistes (1789-1799)

Federalismo y federación en Francia: ¿historia de un concepto…


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!