Hem oblidat la diferència entre quimera i utopia. La quimera és el que es proposa la imaginació com a veritable sense ser-ho; la utopia és el que proposa semblant irrealitzable en el moment que es realitza la proposta. Crec que la diferència està clara, la quimera s’alimenta del desencant, de la necessitat d’escapar i d’un
Sobre la felicitat i la satisfacció. Cal oposar la felicitat a la satisfacció. La satisfacció ocorre quan trobem al món una oportunitat, una bona feina, un bon cotxe o unes bones vacances a l’estranger. La satisfacció és el consum de les coses que obtenim pel que hem lluitat. Després de tot, és per
Presentació de PIERRE BONGIOVANNI, parla de les mutacions tecnològiques i biotecnològiques en diàleg amb les noves formes de creació i dels reptes del gest artístic en un moment en què els límits entre el consensual i el antagonista es desdibuixen. O dit d’una altra manera: quines perspectives s’obren per a l’art en l’era de la
Fa una setmana vaig tindre el plaer de visitar l’exposició Sol LeWitt. 17 Wall Drawings. 1970-2015 en la FUNDACIÓN BOTÍN en Santander, la que m’ha fet reflexionar sobre la idea, el concepte, l’art i la política, que es recull en aquesta entrada: En els seus Paragraphs, LeWitt, assenyala que la concepció mental d’una obra és
Pressions i possibilitats de desenvolupament dels partits en l’era de l’ús generalitzat d’Internet. A la entrada ‘NOVES ORGANITZACIONS PER AL CANVI SISTÈMIC’ deia: Aquests Sistemes Interorganitzacionals simples, estan basats en el desenvolupament de sistemes de Mercats electrònics, esbiaixats en els qual tots els participants tenen els mateixos drets i en la Cooperació estratègica. Hem comprovat com aquest darrers anys,
Se’ns va dir que la política «ha de» ser simplificant i maniquea. Ho és certament, en la seua versió manipulativa que utilitza les pulsions cegues. Però l’estratègia política requereix al coneixement complex, perquè l’estratègia sorgeix treballant amb i contra la incertesa, l’aleatori, el joc múltiple de les interaccions i les retroaccions. …. Així és que
… Però no va a tenir molt èxit ja que vostè només accepta una lògica i una no-lògica, però hi ha en nosaltres moltes lògiques que es combaten i de l’enfrontament neix el alògic. No es deixi entabanar per aquests filòsofs imperfectes que parlotegen contínuament sobre la unitat i sobre les relacions entre les parts
Les intervencions urbanes no han acabat mai imposant l’ordre previst, sempre han acabat en un ordre fictici i caòtic, la revisió del que ha passat en actuacions precedents amb suficient perspectiva històrica, juntament amb la flexibilitat i participació ciutadana són l’única possibilitat. El període de les grans reformes urbanes de De Gaulle en París als
La por a perdre és un empobriment de la ment que et porta a només pensar en el resultat. Pots no tenir por de la derrota per dos factors o la barreja dels dos, que són: que per pobresa t’adonis que en realitat no tens res a perdre o que la força que proporciona el
Si mirem amb cura podem detectar l’aparició d’una franja social que abans no existia: la gent que avui té al voltant de seixanta anys: L’SEXALESCENCIA. És una generació que ha fet fora del idioma la paraula “sexagenari”, perquè senzillament no té entre els seus plans actuals la possibilitat d’envellir. Es tracta d’una veritable novetat demogràfica
Utilitza tot el cap, la ‘lògica‘ i la ‘imaginació‘ no tingues por de la ‘incertesa‘ i ‘experimenta‘. El canvi d’any és un bon moment per a això i en la situació de permanent crisi i incertesa es fa imprescindible. Per a això partim d’un coneixement, una observació, d’unes habilitats, una creativitat, un aprenentatge, i una
Potser Nadal és que tothom es digui a si mateix i en veu molt baixa el nom de cada cosa, mastegant els mots amb molta cura, per tal de percebre’n tot el sabor, tota la consistència. Potser és reposar els ulls en els objectes quotidians, per descobrir amb sorpresa que ni sabem com són de
“Un moment polític passa quan la temporalitat del consens és interrompuda … La política no necessita barricades per existir. Però sí que necessita que una manera de descriure la situació s’opose a una altra, i que s’opose significativament.“ Jacques Rancière Segons Rancière , una ficció política fa tres operacions simultànies: crea un nom o personatge
el vent bufa fort aquesta nit i és un vent fred i penso en els xicots desocupats. espero que alguns d’ells hagin pogut aconseguir una ampolla de vi negre. és quan estàs en la mala quan t’adones que tot té amo i que hi ha panys en totes les coses. així funciona la democràcia: agafa
L’altura és a Nova York el que la humitat és a Venècia: “una condició necessària que es va convertir en un requisit previ per al seu romanticisme”, va escriure ADAM GOPNIK en el seu assaig publicat Trobades en el High Line, del fotògraf colorista Americà JOEL STERNFELD (Steidl, 2002). Aquest bell llibre està dedicat a